CinemaCAT
@info_cinemaCAT • 4,453 subscribers
🎬 Divulgació, crítica, notícies i novetats de cinema, en la nostra llengua. 📍 La comunitat, en català, del setè art.
Shorts
Videos
Quan Dràcula arriba a Londres a "BRAM STOKER’S DRACULA" (1992), la imatge canvia. Els carrers tenen aquell moviment accelerat i lleugerament estrany de les primeres pel·lícules. Podria semblar un efecte per imitar el cinema antic, però Francis Ford Coppola va anar molt més lluny. Durant el rodatge, Michael Ballhaus, director de fotografia de la pel·lícula, ja havia utilitzat una moderna Arriflex 535 per recuperar trucs del primer cinema directament en càmera. Però per mostrar la primera mirada de Dràcula sobre Londres van recórrer a una peça molt diferent. Coppola tenia una autèntica càmera PATHÉ de manovella de principis del segle XX, un model de cap al 1905 com els que havia utilitzat Billy Bitzer, responsable de la fotografia dels primers films de D. W. Griffith i que encara funcionava. Ballhaus la va muntar sobre una grua, la va carregar amb pel·lícula de 45 ASA i va rodar accionant la manovella a uns 18 fotogrames per segon. Fins i tot el visor mostrava la imatge invertida. En projectar el material a 24 fotogrames per segon, Londres adquiria aquella cadència accelerada i irregular que Coppola buscava. La tria tenia tot el sentit. Stoker havia publicat la novel·la el 1897, quan el cinema tot just començava. Coppola feia arribar una criatura d’un món antic a la modernitat i, per mostrar-nos aquell Londres, recuperava precisament la mirada del cinema que estava naixent.
CinemaCAT94,427 görüntüleme • 2 gün önce
Avui ens ha deixat FRANCESC GARRIDO, als 56 anys. Un actor amb molt més talent del que la seva popularitat podria fer pensar. El gran públic el va conèixer sobretot pel cinema i la televisió, però bona part de la seva carrera la va construir sobre els escenaris. Va interpretar Shakespeare, Txékhov, Beckett, Ibsen, Pinter o Mamet i va treballar amb directors com Lluís Pasqual, Calixto Bieito o Àlex Rigola. Al cinema la seva trajectòria va ser diferent. Va rodar amb Alejandro Amenábar, Icíar Bollaín o Agustín Díaz Yanes i va participar en algunes de les pel·lícules més importants del cinema espanyol de les últimes dècades, tot i que gairebé mai va ser protagonista. Un dels seus últims treballs va ser precisament a "BALANDRAU, VENT SALVATGE" (2026), on interpretava Artur, l'home que coordina el rescat durant la tragèdia que va colpejar el Pirineu català l'any 2000. En pau descansi!
CinemaCAT13,080 görüntüleme • 1 gün önce
Avui fa 31 anys que vèiem per primera vegada un dels moments més bèsties de la història del cinema:
CinemaCAT50,297 görüntüleme • 16 gün önce
La brutal escena final de "PERFUME: THE STORY OF A MURDERER" (2006) no és França: és Barcelona. Rodada al Poble Espanyol amb més de 800 extres, i coreografiada per La Fura dels Baus: d’aquí surt aquesta força física i orgànica de la multitud, tan incòmoda com hipnòtica.
CinemaCAT412,945 görüntüleme • 5 ay önce
Quina és la SÈRIE BRITÀNICA que més us ha marcat i per què? Comencem nosaltres:
CinemaCAT73,401 görüntüleme • 2 ay önce
El que fa especial a “MR. BEAN” (1990-1995) és que Rowan Atkinson va agafar les eines de Keaton, Tati i Sellers, les va adaptar a la TV moderna i va crear un personatge capaç de fer riure un nen de Barcelona, un avi de Tòquio o una família del Perú amb, exactament, el mateix gag.
CinemaCAT55,794 görüntüleme • 2 ay önce
A “BARABBAS” (1961), Richard Fleischer va rodar la crucifixió aprofitant l’ECLIPSI total de Sol real del 15 de febrer de 1961. Va preparar tres càmeres amb ajustaments diferents i va esperar que el cel s’enfosquís. No hi havia efectes especials. I tampoc una segona oportunitat.
CinemaCAT15,634 görüntüleme • 22 gün önce
Sabíeu que EMI FILMS va retirar el finançament de "LIFE OF BRIAN" (1979) dies abans del rodatge? Qui la va salvar? George Harrison. L’ex-Beatle va pagar la producció perquè volia veure la pel·lícula. Després diria que havia pagat “l’entrada de cinema més cara de la història”.
CinemaCAT50,685 görüntüleme • 6 ay önce
Russell Crowe toca realment el violí i Paul Bettany el violoncel. No és fingit ni doblat en pla curt: tots dos van rebre formació musical específica per a l’escena. Dramàticament, el duet actua com a mirall del film: disciplina i llibertat, amistat i jerarquia, cultura i guerra.
CinemaCAT23,829 görüntüleme • 6 ay önce
"PLATS BRUTS" (1999-2002) va revolucionar la TV catalana amb un format de 'sitcom' inspirat en produccions EUA, gravada amb públic en directe, humor urbà, llenguatge col·loquial i personatges quotidians que van connectar amb tota una generació. El capítol del Marujito és OR:
CinemaCAT10,620 görüntüleme • 2 ay önce
"N'HI HA QUE NEIXEN ESTRELLATS" (1973-1978). Molts crítics britànics han definit Frank Spencer com una mena d'avantpassat directe de Mr. Bean. Un personatge infantil, benintencionat i completament incapaç d'encaixar en el món real... creat per un Michael Crawford SUPERLATIU.
CinemaCAT10,736 görüntüleme • 2 ay önce
El seu icònic final va néixer com una broma macabra: condemnats a la creu cantant "Always Look on the Bright Side of Life". Amb els anys, però, s’ha convertit en un autèntic himne cultural: avui sona en funerals, en estadis de futbol i fins i tot en actes públics al Regne Unit.
CinemaCAT13,853 görüntüleme • 5 ay önce