Video wird geladen...

Video konnte nicht geladen werden

Beim Laden dieses Videos ist ein Problem aufgetreten. Dies könnte an einem vorübergehenden Netzwerkproblem liegen oder das Video ist möglicherweise nicht verfügbar.

24 segons per entendre com Johan Cruyff aconseguia fer perdre els nervis a Josep Lluís Nuñez. Puto amo nivell màxim.

Frank Bayer

2,462 subscribers

19,658 Aufrufe • vor 4 Monaten •via X (Twitter)

Anya Rossi• Live Now

Private livecam show

0 Kommentare

Keine Kommentare verfügbar

Kommentare vom Original-Post werden hier angezeigt

Ähnliche Videos

Resposta de Cruyff quan li pregunten si Nuñez intentava discutir amb ell de futbol. 23 segons que serveixen per entendre com Johan Cruyff va canviar la mentalitat del Barça per sempre més. Gràcies Johan!

Resposta de Cruyff quan li pregunten si Nuñez intentava discutir amb ell de futbol. 23 segons que serveixen per entendre com Johan Cruyff va canviar la mentalitat del Barça per sempre més. Gràcies Johan!

Frank Bayer

77,707 Aufrufe • vor 4 Monaten

➡ El decreixement econòmic Josep Manel Busqueta: “Hem de planificar l’economia, tenint en compte que els recursos han de servir per produir allò que és necessari per a la vida i que la distribució no s’ha de fer segons els preus” #Col·lapse3Cat 📲

➡ El decreixement econòmic Josep Manel Busqueta: “Hem de planificar l’economia, tenint en compte que els recursos han de servir per produir allò que és necessari per a la vida i que la distribució no s’ha de fer segons els preus” #Col·lapse3Cat 📲

3Cat

375,550 Aufrufe • vor 2 Jahren

Els salaris reals no augmenten des de fa dècades. ❄️ En poques èpoques és tan evident com quan arriba Nadal i ens hem d'estrènyer els cinturons per fer quatre regals. 👉És hora que tornem a guanyar els treballadors i que comencin a perdre els que es beneficien de la misèria.

Els salaris reals no augmenten des de fa dècades. ❄️ En poques èpoques és tan evident com quan arriba Nadal i ens hem d'estrènyer els cinturons per fer quatre regals. 👉És hora que tornem a guanyar els treballadors i que comencin a perdre els que es beneficien de la misèria.

CUP Comarques Gironines

60,012 Aufrufe • vor 8 Monaten

“No hi pot haver una sanitat de qualitat amb guàrdies de 24 hores.” Els metges tornen a fer vaga i surten al carrer per reclamar un conveni propi i millores laborals, amb les guàrdies de 24 hores com a cavall de batalla

“No hi pot haver una sanitat de qualitat amb guàrdies de 24 hores.” Els metges tornen a fer vaga i surten al carrer per reclamar un conveni propi i millores laborals, amb les guàrdies de 24 hores com a cavall de batalla

3CatInfo

13,266 Aufrufe • vor 6 Monaten

Més context: la cadena hotelera d'en Pere Aragonès factura uns 100 milions d'euros anuals. Quan era president va fer un decret llei (3/2023) per restringir els pisos turístics: màxim 10 per cada 100 habitants. Eliminant la competència a base de decrets, com un bon dèspota. No hi ha res menys democràtic que aprovar les coses per decret, és a dir, l'executiu passa del legislatiu. Hi ha debat ex post, no ex ante. És una figura per "situacions d’extraordinària i urgent necessitat", seria per la seva butxaca.

Més context: la cadena hotelera d'en Pere Aragonès factura uns 100 milions d'euros anuals. Quan era president va fer un decret llei (3/2023) per restringir els pisos turístics: màxim 10 per cada 100 habitants. Eliminant la competència a base de decrets, com un bon dèspota. No hi ha res menys democràtic que aprovar les coses per decret, és a dir, l'executiu passa del legislatiu. Hi ha debat ex post, no ex ante. És una figura per "situacions d’extraordinària i urgent necessitat", seria per la seva butxaca.

Ramon Audet i Sánchez🤠

28,560 Aufrufe • vor 8 Monaten

‘Ja n’hi ha prou amb la tonteria del català!’ Li van espetar fa pocs dies a la @Begoc111🚒🚒 per exercir els seus drets lingüístics quan s’havia de fer una prova mèdica. Però va aguantar i va denunciar i això la converteix en l’exemple a seguir. Fa unes setmanes, vaig denunciar al Parlament l’odi creixent que rebem els catalans pel sol fet de ser-ho, de parlar la nostra llengua. Em vaig emportar els retrets del PSC, ERC, VOX i PP. Segons ells, la denúncia estava ‘fora de lloc’… La mala notícia, com vaig dir, és la @Begoc111🚒🚒 i totes les persones que com ella han dit prou i no estan disposades a rebre odi a Catalunya per ser i exercir com catalans.

‘Ja n’hi ha prou amb la tonteria del català!’ Li van espetar fa pocs dies a la @Begoc111🚒🚒 per exercir els seus drets lingüístics quan s’havia de fer una prova mèdica. Però va aguantar i va denunciar i això la converteix en l’exemple a seguir. Fa unes setmanes, vaig denunciar al Parlament l’odi creixent que rebem els catalans pel sol fet de ser-ho, de parlar la nostra llengua. Em vaig emportar els retrets del PSC, ERC, VOX i PP. Segons ells, la denúncia estava ‘fora de lloc’… La mala notícia, com vaig dir, és la @Begoc111🚒🚒 i totes les persones que com ella han dit prou i no estan disposades a rebre odi a Catalunya per ser i exercir com catalans.

Francesc de Dalmases i Thió

22,450 Aufrufe • vor 8 Monaten

Història de com Alacant ensenya l'odi que ens tenen i com reaccionar a aquesta colla de covards: Fa uns mesos, el govern de PP-VOX va perdre la consulta sobre la llengua a l'escola valenciana. No s'ho esperaven. Des d'aleshores intenten incomplir el resultat per altres vies i castellanitzar l'escola valenciana. Una manera és declarar les zones oficialment valenciano-parlants —un invent de la transició per minoritzar el català de València— en oficialment castallnoparlants, on per llei prohibeixem escola en valencià. És puríssim feixisme, etnocidi, odi. Per això van fer que el consitori d'Alacant declarés la ciutat castellana. Poc després ho van perdre a la diputació. I ho perdran a les Corts, si la pressió aguanta. I el ministre català de cultura, dels comuns, i tot el PSOE mirant de dissimular: ja els va bé. I els mitjans catalans, la majoria mirant a una altra banda. Ara digueu-me que els espanyols ens consideren realment dos pobles amb dues llengües diferents, a valencians i catalans. No: ens tracten com el mateix enemic odiós al que esborrar de la història. Fins i tot a un PV que és políticament no-problemàtic i econòmicament per sota la mitjana espanyola, l'espolien i li esborren la llengua. Per això cada acte de resistència, de conflicte, de revolta ens pertany a tots. I després ja decidirem què vol fer cadascú. Escolteu la conversa sencera i gravem-nos a foc el que diuen els alacantins:

Història de com Alacant ensenya l'odi que ens tenen i com reaccionar a aquesta colla de covards: Fa uns mesos, el govern de PP-VOX va perdre la consulta sobre la llengua a l'escola valenciana. No s'ho esperaven. Des d'aleshores intenten incomplir el resultat per altres vies i castellanitzar l'escola valenciana. Una manera és declarar les zones oficialment valenciano-parlants —un invent de la transició per minoritzar el català de València— en oficialment castallnoparlants, on per llei prohibeixem escola en valencià. És puríssim feixisme, etnocidi, odi. Per això van fer que el consitori d'Alacant declarés la ciutat castellana. Poc després ho van perdre a la diputació. I ho perdran a les Corts, si la pressió aguanta. I el ministre català de cultura, dels comuns, i tot el PSOE mirant de dissimular: ja els va bé. I els mitjans catalans, la majoria mirant a una altra banda. Ara digueu-me que els espanyols ens consideren realment dos pobles amb dues llengües diferents, a valencians i catalans. No: ens tracten com el mateix enemic odiós al que esborrar de la història. Fins i tot a un PV que és políticament no-problemàtic i econòmicament per sota la mitjana espanyola, l'espolien i li esborren la llengua. Per això cada acte de resistència, de conflicte, de revolta ens pertany a tots. I després ja decidirem què vol fer cadascú. Escolteu la conversa sencera i gravem-nos a foc el que diuen els alacantins:

Jordi Graupera

11,546 Aufrufe • vor 11 Monaten

EL MEU BEBÈ DORM Un día com avui, el dotzè dia del vuitè més de l’any, el meu fill, en Josep, torna a casa des de Galícia. El seu pare ho va fer diumenge però el meu Bebè s’hi va haver de quedar a Santiago dos dies més. Són quarts de dues de la tarda i sortim de casa per anar a rebre’l però en Josep se’ns ha avançat. Ha fet el viatge d’una tirada, sense pauses, i està cansat. Dorm. Dorm plàcidament. Me’l miro. Me’l miro i penso quan va ser que el meu Bebè preciós es va convertir en aquest bé de deu d’home tan guapo, tan atractiu. Tinc tantes ganes d’abraçar-lo…Però no vull destorbar-li el son. I mentre espero que es desperti, veig arribar un rere l’altre grups de nois i noies als qui m’apropo i pregunto Que veniu a veure el Josep? i que em contesten que sí. I després els demano qui són, perquè no ho sé. Fa tan de temps que no pregunto al meu fill amb qui ha quedat ni el nom ni el telèfon, com sí que ho feia quan tenia 15 anys…I em contesten que sí, que venen a veure el Boan: som els amics de la Fam; som els companys de la Nike; som els amics del cole, els amics del barri, els companys de música; som els legionaris de l’exèrcit de Trajà, les amigues de Begues…I també hi ha el Jordi, i el Roger, i el Pol, i l’Anna i també l’Ània…I un a un els dono les gràcies per fer feliç en Josep, i els demano que no l’oblidin i també si el volen veure. I els acompanyo un a un a l’habitació on dorm el meu fill i abans de dir-los que ja poden entrar, em duc el dit als llavis, miro als ulls a cadascun d’aquells extraordinaris joves i els faig Ssst…, que el meu Bebè encara dorm… #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan

EL MEU BEBÈ DORM Un día com avui, el dotzè dia del vuitè més de l’any, el meu fill, en Josep, torna a casa des de Galícia. El seu pare ho va fer diumenge però el meu Bebè s’hi va haver de quedar a Santiago dos dies més. Són quarts de dues de la tarda i sortim de casa per anar a rebre’l però en Josep se’ns ha avançat. Ha fet el viatge d’una tirada, sense pauses, i està cansat. Dorm. Dorm plàcidament. Me’l miro. Me’l miro i penso quan va ser que el meu Bebè preciós es va convertir en aquest bé de deu d’home tan guapo, tan atractiu. Tinc tantes ganes d’abraçar-lo…Però no vull destorbar-li el son. I mentre espero que es desperti, veig arribar un rere l’altre grups de nois i noies als qui m’apropo i pregunto Que veniu a veure el Josep? i que em contesten que sí. I després els demano qui són, perquè no ho sé. Fa tan de temps que no pregunto al meu fill amb qui ha quedat ni el nom ni el telèfon, com sí que ho feia quan tenia 15 anys…I em contesten que sí, que venen a veure el Boan: som els amics de la Fam; som els companys de la Nike; som els amics del cole, els amics del barri, els companys de música; som els legionaris de l’exèrcit de Trajà, les amigues de Begues…I també hi ha el Jordi, i el Roger, i el Pol, i l’Anna i també l’Ània…I un a un els dono les gràcies per fer feliç en Josep, i els demano que no l’oblidin i també si el volen veure. I els acompanyo un a un a l’habitació on dorm el meu fill i abans de dir-los que ja poden entrar, em duc el dit als llavis, miro als ulls a cadascun d’aquells extraordinaris joves i els faig Ssst…, que el meu Bebè encara dorm… #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan

maria pilar

17,320 Aufrufe • vor 2 Jahren

“Mama, que em pots planxar la camisa blanca? Sopo, em dutxo i marxo a la disco. Quines ganes que tinc de sortir de festa!” Li vaig planxar la camisa, vam sopar, es va posar ben guapo i va marxar a ballar amb els amics. Van ser molts els dies que vam haver de recloure’ns a casa i per al Josep va ser molt dur no poder estar amb la seva colla ni muntar la seva moto. Massa dies sense poder gaudir-ne i per això em fa tant feliç que pugui tornar a fer el que toca, perquè és jove i és ara quan ho ha de fer, que quan comença el món adult, el de la hipoteca, els rebuts, els fills… Quatre mesos és massa temps perdut per a un noi de 20 anys. Mai he patit quan el Josep surt de nit com he escoltat explicar a d’altres mares que diuen que no dormen fins que no tenen els fills a casa. No m’ha passat mai, ni amb la Berta ni amb el Josep. Dormo ben tranquil·la. Ni tan sols em desperto amb el soroll de la porta. Confio que no ha de passar res. Tant que, tot sovint quan em llevo, m’oblido de mirar si en Josep és al seu llit. I això és el que m’ha passat avui, que després de fer el cafè he anat a obrir la porta de la seva habitació i no hi era i he pensat que segur que li va dir al seu pare que es quedaria a dormir a Begues, a casa de la Judit o a casa de la Sira o que potser passaria la resta de la nit amb la seva xicota. El Josep sap que ja no ha de demanar-me permís, que ja no és obligatori tornar a dormir a casa però que pobre d’ell si ho fa sense avisar. I encara que sé que poso moltes normes també espero que sàpiga que l’estimo. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

“Mama, que em pots planxar la camisa blanca? Sopo, em dutxo i marxo a la disco. Quines ganes que tinc de sortir de festa!” Li vaig planxar la camisa, vam sopar, es va posar ben guapo i va marxar a ballar amb els amics. Van ser molts els dies que vam haver de recloure’ns a casa i per al Josep va ser molt dur no poder estar amb la seva colla ni muntar la seva moto. Massa dies sense poder gaudir-ne i per això em fa tant feliç que pugui tornar a fer el que toca, perquè és jove i és ara quan ho ha de fer, que quan comença el món adult, el de la hipoteca, els rebuts, els fills… Quatre mesos és massa temps perdut per a un noi de 20 anys. Mai he patit quan el Josep surt de nit com he escoltat explicar a d’altres mares que diuen que no dormen fins que no tenen els fills a casa. No m’ha passat mai, ni amb la Berta ni amb el Josep. Dormo ben tranquil·la. Ni tan sols em desperto amb el soroll de la porta. Confio que no ha de passar res. Tant que, tot sovint quan em llevo, m’oblido de mirar si en Josep és al seu llit. I això és el que m’ha passat avui, que després de fer el cafè he anat a obrir la porta de la seva habitació i no hi era i he pensat que segur que li va dir al seu pare que es quedaria a dormir a Begues, a casa de la Judit o a casa de la Sira o que potser passaria la resta de la nit amb la seva xicota. El Josep sap que ja no ha de demanar-me permís, que ja no és obligatori tornar a dormir a casa però que pobre d’ell si ho fa sense avisar. I encara que sé que poso moltes normes també espero que sàpiga que l’estimo. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

maria pilar

23,100 Aufrufe • vor 1 Monat

Han passat setze anys. Era el 2009. La selecció nacional de Catalunya jugava davant un Camp Nou ple; Johan Cruyff s’asseia a la banqueta catalana; i el rival era l’Argentina, tricampiona del món, dirigida en aquells moments per Diego Armando Maradona. Aquell mateix any Catalunya havia reunit 520.000 signatures reclamant la creació de seleccions esportives catalanes per participar en competicions internacionals i havia aconseguit que el Parlament aprovàs la Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions esportives catalanes. Mentrestant, el Govern de José María Aznar recorria la norma davant el Tribunal Constitucional. I futbolistes com Oleguer Presas, a Catalunya; Nacho Fernández, a Galícia; o Inaxio Kortabarria, a Euskal Herria, eren considerats per molts autèntics referents nacionals per haver renunciat o expressat la seva negativa a representar la selecció espanyola per motius de convicció política. Hem passat de tot això a la situació actual, que no crec que faci falta descriure. És una metàfora força eloqüent de l’estat en què es troba la nació. Crec que el moviment independentista hauria de fer una autocrítica profunda per entendre com hem arribat fins aquí. La situació actual es pot revertir, però difícilment serà possible si es pretén fer el mateix de sempre, amb les mateixes persones i les mateixes propostes que ens han dut a la situació present.

Han passat setze anys. Era el 2009. La selecció nacional de Catalunya jugava davant un Camp Nou ple; Johan Cruyff s’asseia a la banqueta catalana; i el rival era l’Argentina, tricampiona del món, dirigida en aquells moments per Diego Armando Maradona. Aquell mateix any Catalunya havia reunit 520.000 signatures reclamant la creació de seleccions esportives catalanes per participar en competicions internacionals i havia aconseguit que el Parlament aprovàs la Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions esportives catalanes. Mentrestant, el Govern de José María Aznar recorria la norma davant el Tribunal Constitucional. I futbolistes com Oleguer Presas, a Catalunya; Nacho Fernández, a Galícia; o Inaxio Kortabarria, a Euskal Herria, eren considerats per molts autèntics referents nacionals per haver renunciat o expressat la seva negativa a representar la selecció espanyola per motius de convicció política. Hem passat de tot això a la situació actual, que no crec que faci falta descriure. És una metàfora força eloqüent de l’estat en què es troba la nació. Crec que el moviment independentista hauria de fer una autocrítica profunda per entendre com hem arribat fins aquí. La situació actual es pot revertir, però difícilment serà possible si es pretén fer el mateix de sempre, amb les mateixes persones i les mateixes propostes que ens han dut a la situació present.

Toni Bennàssar

104,029 Aufrufe • vor 1 Monat

Ahir, 1 d'octubre, vam tenir el plaer de celebrar la jornada "Casos d’èxit d’intel·ligència artificial amb AWS" en un entorn tan singular com inspirador, el El Born CCM. Durant la jornada, alguns dels nostres clients (Cites a Cegues, BASF España, BSC-CNS, la Fundación ”la Caixa” i el cos dels Mossos d'Esquadra) van compartir de primera mà les seves experiències i coneixements sobre l’aplicació de les solucions d’intel·ligència artificial d'AWS a les seves organitzacions. L'objectiu era connectar professionals i mostrar com aquestes tecnologies poden transformar els seus negocis a través de casos d'èxit concrets. Volem agrair sincerament als nostres ponents per la seva generositat en compartir els seus casos d’èxit, així com als nostres companys d’Amazon Web Services pel seu suport i participació activa en la jornada. La seva contribució va ser clau per entendre les possibilitats que ofereix AWS en aquest àmbit. Gràcies a tots els participants per fer d’aquesta trobada una experiència enriquidora! Més informació sobre la jornada aquí 👇 #IA #AI #MachineLearning #AWS #IThinkUPC

Ahir, 1 d'octubre, vam tenir el plaer de celebrar la jornada "Casos d’èxit d’intel·ligència artificial amb AWS" en un entorn tan singular com inspirador, el El Born CCM. Durant la jornada, alguns dels nostres clients (Cites a Cegues, BASF España, BSC-CNS, la Fundación ”la Caixa” i el cos dels Mossos d'Esquadra) van compartir de primera mà les seves experiències i coneixements sobre l’aplicació de les solucions d’intel·ligència artificial d'AWS a les seves organitzacions. L'objectiu era connectar professionals i mostrar com aquestes tecnologies poden transformar els seus negocis a través de casos d'èxit concrets. Volem agrair sincerament als nostres ponents per la seva generositat en compartir els seus casos d’èxit, així com als nostres companys d’Amazon Web Services pel seu suport i participació activa en la jornada. La seva contribució va ser clau per entendre les possibilitats que ofereix AWS en aquest àmbit. Gràcies a tots els participants per fer d’aquesta trobada una experiència enriquidora! Més informació sobre la jornada aquí 👇 #IA #AI #MachineLearning #AWS #IThinkUPC

ThinkUPC

10,467 Aufrufe • vor 1 Jahr

A SSMM ELS REIS D’ORIENT. Cada 6 de gener, els Reis d’Orient deixaven a casa els regals que en Josep I la Berta havien sol·licitat a la carta de la que me’n feien dipositària. I mai dels mais, cap patge de SSMM Melcior, Gaspar i Baltasar va deixar cap nota a la bústia per advertir-nos, al meu marit i a mi, que els Reis no tenien intenció de passar per casa, com tots sabem que passa a les llars on hi ha nens que diuen mentides o desobeeixen els pares o no fan la feina que toca a l’escola. Aquesta va ser l’explicació que vaig donar a la Berta quan va començar a preguntar per què hi havia tants de pares sortint de les botigues de joguines amb bosses plenes de regals: “Berta, vida, és que als pares dels nens dolents els sap molt de greu que els seus fills no trobin res més que carbó quan es lleven al matí i els les compren. El papa i la mama han tingut mooolta sort que sigueu tan bons minyons, perquè no sé jo si podríem pagar els vostres regals…” Sí, ja ho sé, ja sé que en penseu, però és que em feia tanta pupa que s’esvaís la màgia que no se’m va acudir res més. Però el Josep mai no va preguntar: ell escrivia any rere any la carta als Reis i me la donava perquè jo la dugués a correus. I l’any que en Josep en feia disset, vaig haver de ser jo la que li aclarís un parell de punts després de llegir el que demanava. I així va anar la cosa… -JOOOSEEEP, que pots venir? I en Josep ho va fer. -Què passa, mama? Li vaig retornar la carta que m’havia entregat, i vaig acompanyar el gest amb un Aviam, príncep de la casa, pots llegir-me el que demanes als Reis? I en Josep va començar per les prescriptives salutacions… -Estimats Reis blablabla… vull que em porteu una PS4 Slim 500GB (259’95) més Fifa 17 més NBA 2K16 (seminou 12’95) i a poder ser un altre “mando” de PS4. També m’agradaria un mòbil nou i una fixie tota negra però ja sé que serien massa diners, en tot cas per a l’aniversari ja en parlaríem! Si sobrés “algo”, una mica de diners per roba, etc. no m’anirien malament. Com a última petició m’agradaria demanar-vos salut, peles i felicitat per a la meva família i la gent que estimo i que aquest 2017 sigui un any molt bo per a tots ells, incluent-me a mi. At: Josep Boan Rosanes”. I es va quedar més ample que llarg. Jo que me’l miro, ell que em mira i em demana Què passa, mama? I li dono una fitxa escrita per mi amb el càlcul en euros dels regals de la seva “carteta” als Reis: 1.097 euros amb 79 cèntims de res. “Senyor Josep Boan i Rosanes, llegeixi ara el que sa mare, que soc jo, ha escrit en aquesta nota i digui’m quina quantitat considera vostè que “sobra” i que jo he de ficar en un “sobre” després de comprar el que demana? Perquè, arribat a aquest punt de la seva vida, diria jo que vostè ja fa temps que sap que els Reis d’Orient són els pares, o encara no? I en Josep em mira i em somriu i em pessiga la galta i diu I és clar que ho sé que el Reis són els pares! I la Berta i jo tenim la sort de tenir els millors Reis del món! #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan

A SSMM ELS REIS D’ORIENT. Cada 6 de gener, els Reis d’Orient deixaven a casa els regals que en Josep I la Berta havien sol·licitat a la carta de la que me’n feien dipositària. I mai dels mais, cap patge de SSMM Melcior, Gaspar i Baltasar va deixar cap nota a la bústia per advertir-nos, al meu marit i a mi, que els Reis no tenien intenció de passar per casa, com tots sabem que passa a les llars on hi ha nens que diuen mentides o desobeeixen els pares o no fan la feina que toca a l’escola. Aquesta va ser l’explicació que vaig donar a la Berta quan va començar a preguntar per què hi havia tants de pares sortint de les botigues de joguines amb bosses plenes de regals: “Berta, vida, és que als pares dels nens dolents els sap molt de greu que els seus fills no trobin res més que carbó quan es lleven al matí i els les compren. El papa i la mama han tingut mooolta sort que sigueu tan bons minyons, perquè no sé jo si podríem pagar els vostres regals…” Sí, ja ho sé, ja sé que en penseu, però és que em feia tanta pupa que s’esvaís la màgia que no se’m va acudir res més. Però el Josep mai no va preguntar: ell escrivia any rere any la carta als Reis i me la donava perquè jo la dugués a correus. I l’any que en Josep en feia disset, vaig haver de ser jo la que li aclarís un parell de punts després de llegir el que demanava. I així va anar la cosa… -JOOOSEEEP, que pots venir? I en Josep ho va fer. -Què passa, mama? Li vaig retornar la carta que m’havia entregat, i vaig acompanyar el gest amb un Aviam, príncep de la casa, pots llegir-me el que demanes als Reis? I en Josep va començar per les prescriptives salutacions… -Estimats Reis blablabla… vull que em porteu una PS4 Slim 500GB (259’95) més Fifa 17 més NBA 2K16 (seminou 12’95) i a poder ser un altre “mando” de PS4. També m’agradaria un mòbil nou i una fixie tota negra però ja sé que serien massa diners, en tot cas per a l’aniversari ja en parlaríem! Si sobrés “algo”, una mica de diners per roba, etc. no m’anirien malament. Com a última petició m’agradaria demanar-vos salut, peles i felicitat per a la meva família i la gent que estimo i que aquest 2017 sigui un any molt bo per a tots ells, incluent-me a mi. At: Josep Boan Rosanes”. I es va quedar més ample que llarg. Jo que me’l miro, ell que em mira i em demana Què passa, mama? I li dono una fitxa escrita per mi amb el càlcul en euros dels regals de la seva “carteta” als Reis: 1.097 euros amb 79 cèntims de res. “Senyor Josep Boan i Rosanes, llegeixi ara el que sa mare, que soc jo, ha escrit en aquesta nota i digui’m quina quantitat considera vostè que “sobra” i que jo he de ficar en un “sobre” després de comprar el que demana? Perquè, arribat a aquest punt de la seva vida, diria jo que vostè ja fa temps que sap que els Reis d’Orient són els pares, o encara no? I en Josep em mira i em somriu i em pessiga la galta i diu I és clar que ho sé que el Reis són els pares! I la Berta i jo tenim la sort de tenir els millors Reis del món! #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan

maria pilar

10,273 Aufrufe • vor 7 Monaten

🎥Portaveu al Congrés Miriam Nogueras 🎗: "Vostè va perdre les eleccions i gràcies als vots de Junts vostè és president i no ho és el senyor Feijoo. Qui ha evitat que hi hagi un govern PP i VOX, som nosaltres. Per això lliçons dels seus socis, cap ni una. Vostè no ha aprofitat l'oportunitat i només havia de fer una cosa: complir amb Catalunya i els catalans. No han complert i intenten atribuir-nos-ho a nosaltres. Vostè ha bloquejat la legislatura i no es pot escapar de dir com pensa governar sense la majoria que necessita."

🎥Portaveu al Congrés Miriam Nogueras 🎗: "Vostè va perdre les eleccions i gràcies als vots de Junts vostè és president i no ho és el senyor Feijoo. Qui ha evitat que hi hagi un govern PP i VOX, som nosaltres. Per això lliçons dels seus socis, cap ni una. Vostè no ha aprofitat l'oportunitat i només havia de fer una cosa: complir amb Catalunya i els catalans. No han complert i intenten atribuir-nos-ho a nosaltres. Vostè ha bloquejat la legislatura i no es pot escapar de dir com pensa governar sense la majoria que necessita."

Junts per Catalunya🎗

98,829 Aufrufe • vor 9 Monaten

Un dia com avui, un divendres 17 de juliol, en Josep surt de casa de bon matí. Potser li vaig fer l’esmorzar, o potser no; potser vaig picar fort a la porta del bany -que t’he dit mil cops que no tanquis per dins i surt ja, que hi ha cua!- O potser com que era divendres, estàvem tots dos sols a casa i no m’hi vaig haver d’enfadar. Potser em va dir mama, no m’esperis a dinar, que he quedat amb l’Àlex i el Dani per fer una rutilla amb les motos i potser li vaig demanar qui eren l’Àlex i en Dani i el meu Bebè, que ja només ho era per mi, em va etzibar un Ai mama, qui vols que siguin? Doncs els companys de la Nike! Si t’he parlat d’ells moltes vegades! És que no m’escoltes quan parlo! I potser el vaig veure sortir per la porta o només vaig sentir un deuuu! que venia de lluny i un clec de ja ha marxat. No tinc cap record d’aquell dia. Potser res d’això no va passar, però vull creure que sí. Vull creure que aquell darrer disset de juliol de les nostres vides, vaig dir al meu fill passa-t’ho molt bé, Llumdelamevavida, Amormeu, Bebè de la mama, Josep…Envia´m una foto, sisplau, que em fa tan feliç saber que tu ho ets…Gaudeix de la vida, fill meu, que ets jove i és ara que ho has de fer. Balla, balla amb la Bagheera al ritme de les corbes mentre la prens ben fort de la cintura. Respira, respira fort i sent a la pell la carícia de l’aire, l’escalfor del Sol. El món és teu Josep. Jo te’l vaig regalar i tu t’has guanyat tot el que et pugui oferir… T’estimo, fill. T’estimo fins a l’infinit i més enllà. T’estimo fins al darrer estel de la darrera galaxia i tornar a començar. T’estimo tant, Josep, que no sé com dir-te quant t’estimo… i en Josep m’hagués mirat, m’hagués somrigut amb aquell somriure tan seu i m’hagués dit jo també a tu, mama. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

Un dia com avui, un divendres 17 de juliol, en Josep surt de casa de bon matí. Potser li vaig fer l’esmorzar, o potser no; potser vaig picar fort a la porta del bany -que t’he dit mil cops que no tanquis per dins i surt ja, que hi ha cua!- O potser com que era divendres, estàvem tots dos sols a casa i no m’hi vaig haver d’enfadar. Potser em va dir mama, no m’esperis a dinar, que he quedat amb l’Àlex i el Dani per fer una rutilla amb les motos i potser li vaig demanar qui eren l’Àlex i en Dani i el meu Bebè, que ja només ho era per mi, em va etzibar un Ai mama, qui vols que siguin? Doncs els companys de la Nike! Si t’he parlat d’ells moltes vegades! És que no m’escoltes quan parlo! I potser el vaig veure sortir per la porta o només vaig sentir un deuuu! que venia de lluny i un clec de ja ha marxat. No tinc cap record d’aquell dia. Potser res d’això no va passar, però vull creure que sí. Vull creure que aquell darrer disset de juliol de les nostres vides, vaig dir al meu fill passa-t’ho molt bé, Llumdelamevavida, Amormeu, Bebè de la mama, Josep…Envia´m una foto, sisplau, que em fa tan feliç saber que tu ho ets…Gaudeix de la vida, fill meu, que ets jove i és ara que ho has de fer. Balla, balla amb la Bagheera al ritme de les corbes mentre la prens ben fort de la cintura. Respira, respira fort i sent a la pell la carícia de l’aire, l’escalfor del Sol. El món és teu Josep. Jo te’l vaig regalar i tu t’has guanyat tot el que et pugui oferir… T’estimo, fill. T’estimo fins a l’infinit i més enllà. T’estimo fins al darrer estel de la darrera galaxia i tornar a començar. T’estimo tant, Josep, que no sé com dir-te quant t’estimo… i en Josep m’hagués mirat, m’hagués somrigut amb aquell somriure tan seu i m’hagués dit jo també a tu, mama. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

maria pilar

19,662 Aufrufe • vor 1 Monat

DOS HOMES I UN SOMNI Un dia com avui, quan la vida era vida, en Josep era a la seva habitació, buscant informació per al viatge amb el que tant de temps ha somiat, el viatge que el durà fins al Final de la Terra a lloms de la Bagheera i, a més, amb el millor company de viatge, el seu pare. Cerca imatges de la Torre d’Hèrcules, les restes de la fortificació romana més antiga de la Península Ibèrica. -Mama, saps qui és el gegant Breogan? Li contesto que no, que no en tinc ni idea. Un somriure murri il.lumina el rostre del meu fill, satisfet com se sent de saber el que jo ignoro i em parla del gegant celta que es va enfrontar a Hèrcules i el va vèncer. Però un cop completada la classe d’història antiga, en té una altra anècdota per explicar-me, aquest cop sense somriure i observant-me atentament: en tornar del viatge es farà el primer tatuatge. I no tinc temps de dir que ni parlar-ne, que per aquí sí que no passo, quan m’informa que son pare també se’n farà un. “Tots dos ens tatuarem una rosa dels vents, la rosa dels vents celta”. Ja m’ha ben fotut: en Josep ha aconseguit convèncer el més aferrissat anti-tatoos de casa i jo ja no puc alçar-li la veu amb un no i no i no! Només puc desfogar-me amb una cara de pam i un Josep, fill, quina habilitat que tens per aconseguir el que vols... Pare i fill, amics, cómplices. Un fill que és l’orgull del pare i un pare que és l’orgull del fill. Els meus dos homes. Recordo la primera moto del meu marit acabats de fer els 18, com de feliç el feia conduir-la i la por que em feia a mi que ho fes. Mai no vaig poder ser-li companya de viatges, poruga com soc, que ni sé muntar en bicicleta i totes les rutes somiades li van quedar per fer. Fins que en Josep va compartir somni amb el pare, primer en matins d’excursió en bicicleta i després en rutes de diumenge per carreteres i ports de muntanya, rutes en les que el pare ensenyava al fill com conduir una moto, al mateix fill que, quan tot just s’alçava un parell de pams de terra, havia ensenyat a muntar en bicicleta. Els puc veure. Veig el meu Bebè al passeig Marítim de Coma-ruga un preciós matí de primavera. Veig el meu marit empenyent la bici del meu Bebè, ja només amb dues rodes. Un pare i el seu nen, una preciosa criatura que, en el temps d’un sospir, ha esdevingut un home. Dos homes a escassos dies de fer realitat, tots dos alhora, el mateix somni. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JusticiaBoan

DOS HOMES I UN SOMNI Un dia com avui, quan la vida era vida, en Josep era a la seva habitació, buscant informació per al viatge amb el que tant de temps ha somiat, el viatge que el durà fins al Final de la Terra a lloms de la Bagheera i, a més, amb el millor company de viatge, el seu pare. Cerca imatges de la Torre d’Hèrcules, les restes de la fortificació romana més antiga de la Península Ibèrica. -Mama, saps qui és el gegant Breogan? Li contesto que no, que no en tinc ni idea. Un somriure murri il.lumina el rostre del meu fill, satisfet com se sent de saber el que jo ignoro i em parla del gegant celta que es va enfrontar a Hèrcules i el va vèncer. Però un cop completada la classe d’història antiga, en té una altra anècdota per explicar-me, aquest cop sense somriure i observant-me atentament: en tornar del viatge es farà el primer tatuatge. I no tinc temps de dir que ni parlar-ne, que per aquí sí que no passo, quan m’informa que son pare també se’n farà un. “Tots dos ens tatuarem una rosa dels vents, la rosa dels vents celta”. Ja m’ha ben fotut: en Josep ha aconseguit convèncer el més aferrissat anti-tatoos de casa i jo ja no puc alçar-li la veu amb un no i no i no! Només puc desfogar-me amb una cara de pam i un Josep, fill, quina habilitat que tens per aconseguir el que vols... Pare i fill, amics, cómplices. Un fill que és l’orgull del pare i un pare que és l’orgull del fill. Els meus dos homes. Recordo la primera moto del meu marit acabats de fer els 18, com de feliç el feia conduir-la i la por que em feia a mi que ho fes. Mai no vaig poder ser-li companya de viatges, poruga com soc, que ni sé muntar en bicicleta i totes les rutes somiades li van quedar per fer. Fins que en Josep va compartir somni amb el pare, primer en matins d’excursió en bicicleta i després en rutes de diumenge per carreteres i ports de muntanya, rutes en les que el pare ensenyava al fill com conduir una moto, al mateix fill que, quan tot just s’alçava un parell de pams de terra, havia ensenyat a muntar en bicicleta. Els puc veure. Veig el meu Bebè al passeig Marítim de Coma-ruga un preciós matí de primavera. Veig el meu marit empenyent la bici del meu Bebè, ja només amb dues rodes. Un pare i el seu nen, una preciosa criatura que, en el temps d’un sospir, ha esdevingut un home. Dos homes a escassos dies de fer realitat, tots dos alhora, el mateix somni. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JusticiaBoan

maria pilar

14,185 Aufrufe • vor 1 Jahr

La va veure per primera vegada al Saló de la Moto. Hi anava amb el pare des de petit i va tornar-ne a casa completament enamorat. Recordo l’entusiasme del meu fill només entrar per la porta. Ni hola va dir. “Mama, si la compro abans que acabi l’any no pagaré interessos i em regalen l’assegurança!” Jo hi poso tot de pegues per intentar endarrerir-ne la compra: que fa poc que treballes, que no has llegit bé la lletra petita, que millor que estalviïs els diners per pagar-la sense haver de demanar un préstec…Però no hi ha res a fer. El meu Bebè ja no ha de demanar permís. Ja és un home: estudia a la uni i treballa mitja jornada. En Josep em pessiga la galta, em regala un dels seus somriures de nen entremaliat i em diu Vinga, mama, que et portaré a l’insti al matí i et vindré a buscar per dinar! I aconsegueix il·lusionar-me amb la seva il·lusió i és que aquesta criatura va néixer amb el do de transformar el negre en blanc, la nit en dia, la foscor en llum, la por en pau. Me’l miro amb els ulls de l’amor que neix de l’orgull de mare i em veig arribant a l’institut abraçada al torç del tros d’home en què s’ha convertit aquella criatura indefensa que vaig parir fa 19 anys i m’imagino baixant de la moto ben bé davant la porta on un munt d’alumnes (també els meus) estan esperant l’hora d’entrada. Boques badades. “I no diré que ets el meu fill; et faré un petonet perquè sentin enveja”. I ara la del somriure entremaliat soc jo. La moto va arribar el 12 de setembre del 2019. Dos mesos va haver d’esperar el meu Bebè per poder acariciar el seu somni. Una Yamaha negra com una pantera: la Bagheera. El somni del Josep s’havia fet realitat. Per tu, Llumdelamevavida. Per tu, fins a l’infinit i més enllà. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan

La va veure per primera vegada al Saló de la Moto. Hi anava amb el pare des de petit i va tornar-ne a casa completament enamorat. Recordo l’entusiasme del meu fill només entrar per la porta. Ni hola va dir. “Mama, si la compro abans que acabi l’any no pagaré interessos i em regalen l’assegurança!” Jo hi poso tot de pegues per intentar endarrerir-ne la compra: que fa poc que treballes, que no has llegit bé la lletra petita, que millor que estalviïs els diners per pagar-la sense haver de demanar un préstec…Però no hi ha res a fer. El meu Bebè ja no ha de demanar permís. Ja és un home: estudia a la uni i treballa mitja jornada. En Josep em pessiga la galta, em regala un dels seus somriures de nen entremaliat i em diu Vinga, mama, que et portaré a l’insti al matí i et vindré a buscar per dinar! I aconsegueix il·lusionar-me amb la seva il·lusió i és que aquesta criatura va néixer amb el do de transformar el negre en blanc, la nit en dia, la foscor en llum, la por en pau. Me’l miro amb els ulls de l’amor que neix de l’orgull de mare i em veig arribant a l’institut abraçada al torç del tros d’home en què s’ha convertit aquella criatura indefensa que vaig parir fa 19 anys i m’imagino baixant de la moto ben bé davant la porta on un munt d’alumnes (també els meus) estan esperant l’hora d’entrada. Boques badades. “I no diré que ets el meu fill; et faré un petonet perquè sentin enveja”. I ara la del somriure entremaliat soc jo. La moto va arribar el 12 de setembre del 2019. Dos mesos va haver d’esperar el meu Bebè per poder acariciar el seu somni. Una Yamaha negra com una pantera: la Bagheera. El somni del Josep s’havia fet realitat. Per tu, Llumdelamevavida. Per tu, fins a l’infinit i més enllà. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan

maria pilar

24,839 Aufrufe • vor 11 Monaten

▪️Junts, acords amb el PSC: 50 municipis ▪️ERC, acords amb el PSC: 34 municipis ▪️PSC , 24 alcaldies, pactant amb Junts ▪️Junts, 26 alcaldies pactant amb PSC ▪️ERC ha donat 15 alcaldies al PSC ▪️ERC, 19 alcaldies gràcies a acords amb el PSC. ▪️ERC, ha regalat la Generalitat al PSC ▪️Junts ha donat els swu vots per investir a PSOE a Madrid ▪️CUP acords amb el PSC: 5 municipis ▪️ERC, pacta amb PSC en 3 de les 4 diputacions catalanes Han pactat, s’han conxorxat i han regalat el país als feixistes del PSC, als que aplaudien i firmaven el 155, es manifestaven de la mà de l’extrema dreta espaÑola, els de la calç viva i Pegasus i s’han presentat com acusació dels CDR que sortien a defendre’ls als carrers. Però tenen por de la Sílvia Orriols que de feixista no en té res, és independentista consumada i que mai ha pactat, ni pactarà amb qui com a propòsit únic te fer-nos desaparèixer com a poble. Quina colla de cínics esteu fets, ja no enganyeu ningú!

▪️Junts, acords amb el PSC: 50 municipis ▪️ERC, acords amb el PSC: 34 municipis ▪️PSC , 24 alcaldies, pactant amb Junts ▪️Junts, 26 alcaldies pactant amb PSC ▪️ERC ha donat 15 alcaldies al PSC ▪️ERC, 19 alcaldies gràcies a acords amb el PSC. ▪️ERC, ha regalat la Generalitat al PSC ▪️Junts ha donat els swu vots per investir a PSOE a Madrid ▪️CUP acords amb el PSC: 5 municipis ▪️ERC, pacta amb PSC en 3 de les 4 diputacions catalanes Han pactat, s’han conxorxat i han regalat el país als feixistes del PSC, als que aplaudien i firmaven el 155, es manifestaven de la mà de l’extrema dreta espaÑola, els de la calç viva i Pegasus i s’han presentat com acusació dels CDR que sortien a defendre’ls als carrers. Però tenen por de la Sílvia Orriols que de feixista no en té res, és independentista consumada i que mai ha pactat, ni pactarà amb qui com a propòsit únic te fer-nos desaparèixer com a poble. Quina colla de cínics esteu fets, ja no enganyeu ningú!

VIQUI ||☆||

22,683 Aufrufe • vor 9 Monaten