正在加载视频...

视频加载失败

20,159 次观看 • 1 个月前 •via X (Twitter)

0 条评论

暂无评论

原始帖子的评论将显示在这里

相关视频

Ella és la Marta i dels 15 anys, s'enfronta a una lesió medul·lar per una negligència mèdica. L'operació d'un quist a la medul·la la va portar a un estat de coma induït, sobreposant-se a diverses situacions clíniques de gravetat: paràlisi progressiva, un problema respiratori, traqueotomia, respirador, dos episodis en què l’hi van haver de posar un marcapassos del cor i, en anar despertant, crisi d'absència i moments de desorientació. Des d'aquell moment no té mobilitat d'espatlles cap avall i es comunica amb un ordinador amb el nas. Com a conseqüència, es desplaça en una cadira de rodes elèctrica i té reconegut un grau de discapacitat del 84%. La Marta ha viatjat moltíssim afrontant-se a barreres arquitectòniques que semblaven inassumibles, s'ha llençat en parapent, ha fet un circuit de fórmula GT... és una aventurera sense límits. Però la realitat del seu dia a dia és ben diferent. A Tàrrega, on ella va néixer i viu aquesta és la seva realitat, una plataforma que n’ha donat el vistiplau un enginyer de l'ajuntament, en la que no pot accedir-hi per acudir al metge o un simple passeig per la seva ciutat es transforma en un circuit de barreres constants, voreres estretes, sense rampes i sortejant llambordes, on ha d'acabar circulant pel mig del carrer, posant en risc, cada dia, la seva seguretat. No és fatalitat, és negligència. Aquesta és la realitat d’una ciutat que falla als seus ciutadans més vulnerables. Això és indignant! M’ajudes a ajudar a la Marta i fer-ho visible?

VIQUI ||☆||

20,389 次观看 • 5 个月前

“56 cm i 4 quilos 350 grams!” anuncia la comadrona que tot seguit crida el nom d’una de les infermeres que està a la sala de parts. “Glòria, vine cap aquí!” I la Glòria hi va. “Quan fa aquest nen?” li pregunta. I la Glòria repeteix les xifres: “56 cm i 4 quilos 350 grams”. De nou la veu de la Montse, la comadrona “N’ets testimoni, que si no quan sortim a fer el cafè, no em creurà ningú!”. I mentre comadrona i infermera comenten la jugada, la criatureta que fa poc més de cinc minuts que és en aquest món va fent els UÈÈÈ, UÈÈÈ, UÈÈÈ dels nadons després que els han picat al cul. El meu fill era tan llarg que a la primera visita de control, el pediatre va haver de marcar un punt en una línia inexistent a la corba de la gràfica de creixement. En Josep va anar sumant centímetres com la resta de nens, només que ell els en portava uns quants d’avantatge. “Quin nen més bonic” xiuxiueja una senyora mentre espero torn a una parada del mercat i, com em passa tot sovint, a l’elogi el segueix un dubte “Encara no s’aguanta assegut?”, “No encara, no -responc- És que només té quatre mesos, sap?”. Poc després van aparèixer els “Ohhh, que n’és de bonic aquest nen…i encara no camina, pobrissó?” Evidentment que no, pensava jo. “No, no camina. Els nens no acostumen a caminar als 8 mesos” I així va anar passant el primer any d’en Josep, havent d’explicar un munt de vegades que els 56 cm d’inici li havien ofert cert avantatge pel que fa a la llargària però no pas pel que fa a la resta del procés de creixement. En Josep dels 10 anys ja era tant alt com la mare. I el dels 15, tant alt com el pare. I als 17 ja ens mirava a tots dos des de dalt. El meu fill ha d’ajupir-se quan vol fer-me una abraçada i jo, jo em sento estranyament petita i intensament feliç d’haver parit aquest tros d’home. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan

maria pilar

53,239 次观看 • 5 个月前