Video yükleniyor...

Video Yüklenemedi

Ana Sayfaya Dön

Dos de Lliga. Dos d'Eurolliga. Dos de playoff. 𝐀𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐭𝐞𝐦𝐩𝐨𝐫𝐚𝐝𝐚 𝐚𝐜𝐮𝐦𝐮𝐥𝐞𝐧 𝐣𝐚 𝐬𝐢𝐬 𝐩𝐚𝐫𝐭𝐢𝐭𝐬 𝐝𝐚𝐯𝐚𝐧𝐭 𝐞𝐥 𝐕𝐚𝐥𝐞̀𝐧𝐜𝐢𝐚, i, com a mínim, en seran dos més. De moment, balanç de 3-3. Però 𝐚𝐫𝐚 𝐞́𝐬 𝐞𝐥 𝐭𝐨𝐫𝐧 𝐝𝐞𝐥 𝐏𝐚𝐥𝐚𝐮. Tenim dos partits en tres dies per fer-nos forts a casa i...

27,503 görüntüleme • 2 ay önce •via X (Twitter)

0 Yorum

Yorum bulunmuyor

Orijinal gönderinin yorumları burada görünecek

Benzer Videolar

DOS HOMES I UN SOMNI Un dia com avui, quan la vida era vida, en Josep era a la seva habitació, buscant informació per al viatge amb el que tant de temps ha somiat, el viatge que el durà fins al Final de la Terra a lloms de la Bagheera i, a més, amb el millor company de viatge, el seu pare. Cerca imatges de la Torre d’Hèrcules, les restes de la fortificació romana més antiga de la Península Ibèrica. -Mama, saps qui és el gegant Breogan? Li contesto que no, que no en tinc ni idea. Un somriure murri il.lumina el rostre del meu fill, satisfet com se sent de saber el que jo ignoro i em parla del gegant celta que es va enfrontar a Hèrcules i el va vèncer. Però un cop completada la classe d’història antiga, en té una altra anècdota per explicar-me, aquest cop sense somriure i observant-me atentament: en tornar del viatge es farà el primer tatuatge. I no tinc temps de dir que ni parlar-ne, que per aquí sí que no passo, quan m’informa que son pare també se’n farà un. “Tots dos ens tatuarem una rosa dels vents, la rosa dels vents celta”. Ja m’ha ben fotut: en Josep ha aconseguit convèncer el més aferrissat anti-tatoos de casa i jo ja no puc alçar-li la veu amb un no i no i no! Només puc desfogar-me amb una cara de pam i un Josep, fill, quina habilitat que tens per aconseguir el que vols... Pare i fill, amics, cómplices. Un fill que és l’orgull del pare i un pare que és l’orgull del fill. Els meus dos homes. Recordo la primera moto del meu marit acabats de fer els 18, com de feliç el feia conduir-la i la por que em feia a mi que ho fes. Mai no vaig poder ser-li companya de viatges, poruga com soc, que ni sé muntar en bicicleta i totes les rutes somiades li van quedar per fer. Fins que en Josep va compartir somni amb el pare, primer en matins d’excursió en bicicleta i després en rutes de diumenge per carreteres i ports de muntanya, rutes en les que el pare ensenyava al fill com conduir una moto, al mateix fill que, quan tot just s’alçava un parell de pams de terra, havia ensenyat a muntar en bicicleta. Els puc veure. Veig el meu Bebè al passeig Marítim de Coma-ruga un preciós matí de primavera. Veig el meu marit empenyent la bici del meu Bebè, ja només amb dues rodes. Un pare i el seu nen, una preciosa criatura que, en el temps d’un sospir, ha esdevingut un home. Dos homes a escassos dies de fer realitat, tots dos alhora, el mateix somni. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JusticiaBoan

maria pilar

14,185 görüntüleme • 1 yıl önce