El poder sempre necessita generar les seves mitologies per legitimar-se. A Catalunya, un dels grans mantres que ens hem inventat per justificar la venda del país a trossos per a glòria i benefici d'una minoria és que "som una terra de pas". És mentida. No la reproduïu.

P.S: Fragment del recent Semicercles organitzat per @llenguacat a Terrassa en el qual en Saoka Kingolo i jo vam parlar de demografia, llengua i cohesió.

No som terra de pas per aquí no hi passo! Som terra colonitzada i invadida per colonitzadors q de segles ens volen sotmetre, esclavitzar i anul·lar la nostra llengua a base d'invasió lingüística, però que fan els que tenim de govern (un sr amant del 155)?

I si cada vegada que canvies de llengua, no estàs sent educat, sinó esborrant una llavor?

Aquesta frase sempre l'he odiat. No la compro

Molt interessant la reflexió. La comparteixo.

T'ha faltat el "som terra d'acollida"

Ho has clavat, i ara hi tornen a beneficiar-se d'aquesta inmigració desbordada i sense mitjans.

Cal mà d'obra barata a la qual explotar.

I contenció de salaris pels de casa, amb amenaces cada vegada que demanes un augment, la porta és gran, tú mateix et diuen aquests gerents.

Crec que quan diuen això, en realitat volen dir que "ells estan de pas" fins que el partit els hi trobi una bona feina a Madrid.

Afeitese la barba, dejése sólo un bigotillo.