正在加载视频...

视频加载失败

🟡 ENFOQUEM | Set anys després de ser desnonada de casa seva per no poder pagar la hipoteca, una família torna al pis que havia comprat, ara, però, com a llogaters. Aquesta és la història que s'amaga darrere d'un dels casos que s'han atès des de la Fundació d'Hàbitat3,...

23,160 次观看 • 7 个月前 •via X (Twitter)

0 条评论

暂无评论

原始帖子的评论将显示在这里

相关视频

Avui s’ha produït un fet històric en el llarg combat existent i no resolt entre Catalunya i l’Estat espanyol. El congrés dels diputats acaba d’aprovar la llei d’amnistia per a tots els qui són perseguits per defensar la independència de Catalunya, sigui des de les institucions i les organitzacions polítiques, sigui des del carrer i la societat civil. El que li dóna el caràcter històric són tres circumstàncies concretes: Que en més de 45 anys és la primera vegada que es concedeix una amnistia per raons polítiques. Que fins fa menys d’un any, el partit que governa Espanya s’hi negava en rodó i la descartava de manera contundent. I, sobretot, que aquesta és la voluntat dels catalans expressada a través del seu Parlament que, com es reconeix a l’acord de Brussel·les, “representa legítimament el poble de Catalunya”. Allò que fa possible que avui el Congrés espanyol hagi votat a favor d’aquesta llei no és, per tant, ni la voluntat dels partits espanyols, ni la d’una part minoritària de la societat catalana. Ha estat la voluntat tossuda del poble de Catalunya de fer respectar les seves decisions, allò que alguns definim com mantenir la posició, allò que permetrà tornar a la política el que no n’havia d’haver sortir mai. I això ens ensenya que, per més que costi temps i incomprensions, cal mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats. Això no està exempt de sacrificis i incerteses; alguns de nosaltres portem més de sis anys i mig vivint a l’exili, sense poder ser al costat dels nostres ni poder fer una vida completament normal i lliure. D’altres porten al damunt des de fa sis i set anys l’estigma de la persecució judicial, la marca dels assenyalats pels poders de l’Estat, inclosos els seus principals partits. Milers de represaliats durant anys en processos inflats, de caràcter penal, administratiu o comptable, que han vist afectada la seva vida i la seva llibertat simplement perquè eren simpatitzants del moviment independentista. Gent que ha patit en la seva vida familiar i en la seva feina les conseqüències d’aquest assenyalament, que la premsa patriòtica espanyola s’ha encarregat d’amplificar fins i tort publicant les fotografies personals perquè no quedés cap dubte de la voluntat d’assetjament. I, tanmateix, l’estratègia de la mort civil a què ens volien condemnar, avui ha estat combatuda amb la nostra força. Sense ella, avui no estaríem aquí. I ho sap el PSOE, ho sap Espanya i ho sap tot Europa. Avui l’Estat espanyol, a través del seu Parlament, corregeix un error. No és l’únic a corregir en la llarga llista d’errors comesos per l’Estat en relació amb les demandes del poble de Catalunya. L’error de la sentència contra l’Estatut de Catalunya, per exemple. Però era imprescindible corregir-lo per poder negociar des d’una certa igualtat de condicions i sense l’amenaça de la repressió. L’amnistia formava part de l’acord d’investidura del president Pedro Sánchez. Han passat sis mesos i mig des d’aleshores, i avui es compleix una de les condicions que vam pactar. El camí a recórrer no és precisament un camí de roses, començant per l’aplicació de la mateixa llei. Però avui ens hem tret les espines dels peus que ens impedien avançar. No vull acabar sense expressar el meu reconeixement als milers de ciutadans que pateixen la repressió, per la seva paciència i comprensió. I per la seva lleialtat en la defensa de Catalunya, cadascú de la manera que creu més útil i d’acord amb el seu ideari, però sempre en la defensa d’un objectiu comú, que és la independència del nostre país.

krls.eth / Carles Puigdemont

163,089 次观看 • 2 年前

“Mama, que em pots planxar la camisa blanca? Sopo, em dutxo i marxo a la disco. Quines ganes que tinc de sortir de festa!” Li vaig planxar la camisa, vam sopar, es va posar ben guapo i va marxar a ballar amb els amics. Van ser molts els dies que vam haver de recloure’ns a casa i per al Josep va ser molt dur no poder estar amb la seva colla ni muntar la seva moto. Massa dies sense poder gaudir-ne i per això em fa tant feliç que pugui tornar a fer el que toca, perquè és jove i és ara quan ho ha de fer, que quan comença el món adult, el de la hipoteca, els rebuts, els fills… Quatre mesos és massa temps perdut per a un noi de 20 anys. Mai he patit quan el Josep surt de nit com he escoltat explicar a d’altres mares que diuen que no dormen fins que no tenen els fills a casa. No m’ha passat mai, ni amb la Berta ni amb el Josep. Dormo ben tranquil·la. Ni tan sols em desperto amb el soroll de la porta. Confio que no ha de passar res. Tant que, tot sovint quan em llevo, m’oblido de mirar si en Josep és al seu llit. I això és el que m’ha passat avui, que després de fer el cafè he anat a obrir la porta de la seva habitació i no hi era i he pensat que segur que li va dir al seu pare que es quedaria a dormir a Begues, a casa de la Judit o a casa de la Sira o que potser passaria la resta de la nit amb la seva xicota. El Josep sap que ja no ha de demanar-me permís, que ja no és obligatori tornar a dormir a casa però que pobre d’ell si ho fa sense avisar. I encara que sé que poso moltes normes també espero que sàpiga que l’estimo. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

maria pilar

23,100 次观看 • 2 个月前