Park Güell, Barcelona 1984. 📽️ Hiroshi Teshigahara

No soc cap nostàlgic, però si els teus pares t'expliquen que era un parc de barri on anaven a aprendre a anar en bicicleta, fer pachangues i vermuts, no t'enganyen.

Pocs anys abans de l'inici de la invasió tercermundista.

No crec que la situació actual del Park Güell l'hi puguis fotre la culpa al Tercer Món, potser al Primer, sol potser.

Quan la ciutat era nostra ❤️

La gent gaudint del diumenge al parc sense haver de pagar 16€ per accedir-hi. Tampoc hi ha mòbils ni turistes i els nens podían anar en bicicleta. Com canvien les coses.

Era una Barcelona dels barcelonins, tan senzill com això...

Ens han robat el parc Els turistes, els gestors municipals …

En aquesta època la gent podia anar més tranquil·la sense por a que els "amegos" que demanen un "segarro" no els apunyalessin o els fessin el mataleón per robar les seves pertinences. Sens dubte, es vivia millor que ara.

Vivia a Torrent de les Flors...cada setmana anàvem un o dos dies "d'excursió" al Parc Güell. Ens portava a tota la quitxalla del carrer una senyora entranyable. Berenavem i jugàvem al "escondite" per la sala de les columnes. Caps de setmana amb els pares a pujar amb bicicleta

Vaya con los catalanes. Es irónico que un gallego tuviera que protegerlos de sí mismos