Loading video...

Video Failed to Load

Go Home

Perquè poder parlar una llengua minoritzada és un privilegi que ens fa ser únics i especials 💫 💚Hizkuntzak maitatu🌲 💙Ama as linguas 🌊 🧡Estima les llengües 🍊 T’admire molt ZETAK , gràcies per tot el que fas 🫱🏼‍🫲🏾🫱🏼‍🫲🏾🫱🏼‍🫲🏾

13,530 views • 7 months ago •via X (Twitter)

0 Comments

No comments available

Comments from the original post will appear here

Related Videos

El que fa Ricard Ustrell Ricard Ustrell en aquest editorial és periodisme de règim amb veu suau i cara de sentit comú. Primer et diu que les reivindicacions dels docents són legítimes i nobles, perquè així sembla equilibrat, ponderat i responsable. I un cop ha fet aquesta reverència de manual, desplaça el debat cap on interessa al poder. Ja no parlem del col·lapse educatiu. Ja no parlem d’aules rebentades, ràtios impossibles, burocràcia delirant, degradació de l’autoritat docent, pèrdua d’exigència, caos social i retrocés nacional. Parlem de famílies molestades.Aquesta és la trampa. Quan l’escola crema, el periodisme institucional no pregunta qui hi ha abocat la benzina durant anys. Pregunta si els bombers fan massa soroll. La vaga deixa de ser el símptoma d’un sistema malalt i passa a ser una incomoditat logística. El problema ja no és una administració que ha anat convertint l’escola en un camp de gestió de misèria social, lingüística i educativa. El problema són els docents quan gosen fer visible que tot això s’ensorra.També és molt revelador com presenta USTEC. No com un actor que denuncia un desastre de fons, sinó com un sindicat que fa una demostració de força perquè ha quedat fora del pacte. Quina manera més fina d’embrutar una protesta. Redueixes un conflicte educatiu, laboral i nacional a una baralla de sigles, i així l’oient ja no pensa en l’estat real de les aules, sinó en una rebequeria sindical. Jugada vella, jugada bruta, jugada de manual.I encara tenen la barra d’invocar el futur del país. Com si el futur del país el posessin en perill disset dies de vaga, i no dècades de destrucció educativa. El futur del país fa anys que el trinxen unes polítiques que han rebaixat l’escola, han desarmat els mestres, han convertit l’exigència en sospita i han deixat el català cada cop més sol dins l’espai on hauria de ser central. Però això no ho diran amb aquesta cruesa, perquè llavors haurien d’assenyalar el poder que alimenta la ràdio que els dona micròfon.L’escola catalana no és un servei de pàrquing infantil perquè les famílies puguin quadrar horaris. És una estructura de transmissió nacional. Ha de transmetre coneixement, llengua, criteri, disciplina, comunitat i país. Quan el debat públic es redueix a conciliació familiar i calendari lectiu, ja hem perdut mig combat. I això és exactament el que fa aquest editorial. Empetitir el conflicte fins que deixi de fer por als responsables de debò. És legítim discutir si disset dies de vaga a final de curs són una bona estratègia. El que és indecent és utilitzar famílies i alumnes com a escut emocional per tapar el desastre de fons. El que és indecent és convertir el malestar docent en una nosa. El que és indecent és fer passar per sentit comú allò que no és altra cosa que anestèsia pública. Això no és una defensa dels alumnes. És una defensa del marc que els està fallant. I no és neutralitat periodística. És la veu amable d’un sistema que sempre troba la manera de demanar sacrifici als qui aguanten les ruïnes, però mai responsabilitat als qui les han construït.

Donald

10,423 views • 2 months ago