Загрузка видео...

Не удалось загрузить видео

На главную

shshdh olcemm

229,619 просмотров • 2 месяцев назад •via X (Twitter)

Комментарии: 13

Фото профиля Fatıh
Fatıh2 месяцев назад

Hshshs nası gitti cemal aklıma biri geldi ama

Фото профиля Betül Kadıoğlu
Betül Kadıoğlu2 месяцев назад

Doğrusunu öğrenelim, kimsenin araştırmadan peşinden koşmayalım inşallah:

Фото профиля burkmaykss
burkmaykss2 месяцев назад

Hasidikpaşa kıraathanesi

Фото профиля Nadroid
Nadroid2 месяцев назад

hahah

Фото профиля Rieakşın
Rieakşın2 месяцев назад

Polat birilerinin köpekliğini yapmıyordu

Фото профиля kedo
kedo2 месяцев назад

Ahahaha cok iyi

Фото профиля Feyzullah
Feyzullah2 месяцев назад

bunun altından bir bokluk çıkacak ama. Türk müsünüz diye orayı çevirdi ya. Her türlü yalanı söyler bu. Hiçbir şey emanet edilmez buna da bakalım ne olacak.

Фото профиля ✨حلم
✨حلم2 месяцев назад

😂

Фото профиля Hilâl Taşdemir
Hilâl Taşdemir2 месяцев назад

HAHAHAHAHAHAYYYY

Фото профиля Rıza
Rıza2 месяцев назад

Çok iyi

Фото профиля Ayhan
Ayhan2 месяцев назад

Babası FETÖ’nün göt yalayıcılarından bu piç de nasıl oluyorsa bugüne kadar kimsenin yapamadığı bi belgesel yapıyor Netenyahu ya karşı olan tek Yahudi topluluğuna ve sonra Amerikan vatandaşları biz bunları neden besliyoruz diye ayıkıyor bunun arkasında tek bir adam olabilr mi

Фото профиля Greenwood hayranı
Greenwood hayranı2 месяцев назад

@RuhiCenet ajsjjdsjkssksksskslsls

Фото профиля Okumamış
Okumamış2 месяцев назад

😹

Похожие видео

Benvolgut Govern, responsables de Renfe, Adif i Rodalies: una pregunta innocent: vosaltres agafeu mai el tren? Perquè sembla que qui pren les decisions viu força lluny de qui depèn de Rodalies cada dia. És fàcil parlar de paciència i normalitat quan no ets tu qui espera a l'andana sense saber si arribarà a temps, si podrà fer transbordament o si podrà tornar a casa. Agafar Rodalies s'ha convertit en un acte de fe: surts amb un horari i una destinació; l'hora d'arribada queda en mans del destí. Quin servei tan emocionant! Llàstima que no hàgim comprat un bitllet per viure una aventura, sinó per anar a treballar. No demanem miracles, ni catifes vermelles, ni un cafè a l'andana. Només una cosa modestíssima: saber si el tren passarà, quan passarà i si ens durà on hem d'anar. Ja veieu quin luxe! Darrere de cada incidència hi ha persones: dones i homes que es lleven de matinada, perden hores de vida, arriben tard i fan equilibris per complir amb la feina, els estudis i les obligacions. La vida de les usuàries i dels usuaris no pot continuar adaptant-se al desgavell ferroviari. I una cosa ha de quedar clara: no ens feu entrar en una guerra que no és nostra. Respectem les maquinistes i els maquinistes, i el seu dret a reclamar condicions laborals dignes. La seguretat de qui condueix el tren és també la de qui hi viatja. En això no hi ha discussió: totes i tots anem al mateix tren. Però no ens convertiu en ostatges d'una batalla sindical i empresarial. No ens feu triar bàndols ni pagar una factura que no ens correspon. En totes les guerres hi ha víctimes, i en aquesta, majoritàriament, són a les andanes: les usuàries i els usuaris que esperem, perdem hores, arribem tard i assumim les conseqüències d'un conflicte que no hem començat. Mentrestant, tenim infraestructures que no estan a l'altura, trens poc fiables i massa sovint cap informació. Però paciència no ens en falta! Potser ja hem confós la paciència amb la resignació. I no, gràcies. Hi ha qui confon un país aturat amb un país sotmès. Potser es pensa que, si ens fan perdre hores i ens compliquen fins i tot arribar a la feina, acabarem abaixant el cap. Doncs NO! Que ens hàgim acostumat a sobreviure al desgavell no vol dir que l'acceptem. Tenir obligacions i haver d'anar a treballar no és donar-los la raó. No confongueu la necessitat amb la resignació. No estem sotmeses. Ens aixecarem, continuarem reclamant i no ens deixarem trepitjar. El transport públic no és un favor: és un servei essencial, i la dignitat de la gent no pot quedar a l'andana. Continuarem sent la mosca collonera: preguntant, denunciant i incomodant. Defensar els serveis públics, el territori i els drets de la ciutadania no és molestar. És fer país. No demanem un ferrocarril de luxe. Només que faci allò tan extraordinari que se suposa que ha de fer: portar-nos a lloc. Ja n'hi ha prou de mirar cap a una altra banda. Aquesta ciutadania no es resigna i no pensa callar.

Anna G.LL.

58,214 просмотров • 1 день назад