Video yükleniyor...

Video Yüklenemedi

Ana Sayfaya Dön

229,619 görüntüleme • 2 ay önce •via X (Twitter)

13 Yorum

Fatıh profil fotoğrafı
Fatıh2 ay önce

Hshshs nası gitti cemal aklıma biri geldi ama

Betül Kadıoğlu profil fotoğrafı
Betül Kadıoğlu2 ay önce

Doğrusunu öğrenelim, kimsenin araştırmadan peşinden koşmayalım inşallah:

burkmaykss profil fotoğrafı
burkmaykss2 ay önce

Hasidikpaşa kıraathanesi

Nadroid profil fotoğrafı
Nadroid2 ay önce

hahah

Rieakşın profil fotoğrafı
Rieakşın2 ay önce

Polat birilerinin köpekliğini yapmıyordu

kedo profil fotoğrafı
kedo2 ay önce

Ahahaha cok iyi

Feyzullah profil fotoğrafı
Feyzullah2 ay önce

bunun altından bir bokluk çıkacak ama. Türk müsünüz diye orayı çevirdi ya. Her türlü yalanı söyler bu. Hiçbir şey emanet edilmez buna da bakalım ne olacak.

✨حلم profil fotoğrafı
✨حلم2 ay önce

😂

Hilâl Taşdemir profil fotoğrafı
Hilâl Taşdemir2 ay önce

HAHAHAHAHAHAYYYY

Rıza profil fotoğrafı
Rıza2 ay önce

Çok iyi

Ayhan profil fotoğrafı
Ayhan2 ay önce

Babası FETÖ’nün göt yalayıcılarından bu piç de nasıl oluyorsa bugüne kadar kimsenin yapamadığı bi belgesel yapıyor Netenyahu ya karşı olan tek Yahudi topluluğuna ve sonra Amerikan vatandaşları biz bunları neden besliyoruz diye ayıkıyor bunun arkasında tek bir adam olabilr mi

Greenwood hayranı profil fotoğrafı
Greenwood hayranı2 ay önce

@RuhiCenet ajsjjdsjkssksksskslsls

Okumamış profil fotoğrafı
Okumamış2 ay önce

😹

Benzer Videolar

Benvolgut Govern, responsables de Renfe, Adif i Rodalies: una pregunta innocent: vosaltres agafeu mai el tren? Perquè sembla que qui pren les decisions viu força lluny de qui depèn de Rodalies cada dia. És fàcil parlar de paciència i normalitat quan no ets tu qui espera a l'andana sense saber si arribarà a temps, si podrà fer transbordament o si podrà tornar a casa. Agafar Rodalies s'ha convertit en un acte de fe: surts amb un horari i una destinació; l'hora d'arribada queda en mans del destí. Quin servei tan emocionant! Llàstima que no hàgim comprat un bitllet per viure una aventura, sinó per anar a treballar. No demanem miracles, ni catifes vermelles, ni un cafè a l'andana. Només una cosa modestíssima: saber si el tren passarà, quan passarà i si ens durà on hem d'anar. Ja veieu quin luxe! Darrere de cada incidència hi ha persones: dones i homes que es lleven de matinada, perden hores de vida, arriben tard i fan equilibris per complir amb la feina, els estudis i les obligacions. La vida de les usuàries i dels usuaris no pot continuar adaptant-se al desgavell ferroviari. I una cosa ha de quedar clara: no ens feu entrar en una guerra que no és nostra. Respectem les maquinistes i els maquinistes, i el seu dret a reclamar condicions laborals dignes. La seguretat de qui condueix el tren és també la de qui hi viatja. En això no hi ha discussió: totes i tots anem al mateix tren. Però no ens convertiu en ostatges d'una batalla sindical i empresarial. No ens feu triar bàndols ni pagar una factura que no ens correspon. En totes les guerres hi ha víctimes, i en aquesta, majoritàriament, són a les andanes: les usuàries i els usuaris que esperem, perdem hores, arribem tard i assumim les conseqüències d'un conflicte que no hem començat. Mentrestant, tenim infraestructures que no estan a l'altura, trens poc fiables i massa sovint cap informació. Però paciència no ens en falta! Potser ja hem confós la paciència amb la resignació. I no, gràcies. Hi ha qui confon un país aturat amb un país sotmès. Potser es pensa que, si ens fan perdre hores i ens compliquen fins i tot arribar a la feina, acabarem abaixant el cap. Doncs NO! Que ens hàgim acostumat a sobreviure al desgavell no vol dir que l'acceptem. Tenir obligacions i haver d'anar a treballar no és donar-los la raó. No confongueu la necessitat amb la resignació. No estem sotmeses. Ens aixecarem, continuarem reclamant i no ens deixarem trepitjar. El transport públic no és un favor: és un servei essencial, i la dignitat de la gent no pot quedar a l'andana. Continuarem sent la mosca collonera: preguntant, denunciant i incomodant. Defensar els serveis públics, el territori i els drets de la ciutadania no és molestar. És fer país. No demanem un ferrocarril de luxe. Només que faci allò tan extraordinari que se suposa que ha de fer: portar-nos a lloc. Ja n'hi ha prou de mirar cap a una altra banda. Aquesta ciutadania no es resigna i no pensa callar.

Anna G.LL.

58,214 görüntüleme • 1 gün önce