Video yükleniyor...

Video Yüklenemedi

Ana Sayfaya Dön

Sort que després va venir a Barcelona i va poder veure la diferència perquè entre això, el de los antónimos i el "partit de futbol"... El Papa estava parpellejant per si podia fer un timeskip i saltar-se tota aquesta parafernàlia.

18,042 görüntüleme • 1 ay önce •via X (Twitter)

0 Yorum

Yorum bulunmuyor

Orijinal gönderinin yorumları burada görünecek

Benzer Videolar

LA GELOSIA El meu fill va trencar amb la Dona-de-la Seva-Vida quan va adonar-se que necessitava controlar-la, que no podia evitar demanar-li on era i amb qui hi era, que de les respostes d’ella naixien noves preguntes, nous dubtes, que se sentia gelós fins i tot de l’aire que ella respirava i que els gelos el tornaven dolent. Va provar de controlar-los, però no va poder. Va intentar d’aturar-los, però no en va saber. Discutien i ell n’era el responsable. Només podia fer una cosa, perquè de cap de les maneres volia fer-li mal. I va ser aleshores quan va redactar una carta, una preciosa carta d’amor i la va tancar dins un sobre. “Quan arribis a casa, llegeix-la davant del mar”, va dir-li a la dona d’ulls de cel i cabells de sol. I a la carta li feia saber que l’estimava amb bogeria i que desitjava que trobés l’home que la fes feliç. Va cloure el text amb un “T’estimo” i un “Sempre ens quedarà París”. Ella no va entendre res. No va entendre per què, si l’estimava tant, la deixava. Ell no l’hi va explicar el motiu, potser per vergonya. I per això, quan ell va voler recuperar-la, ella va dir “No, em vas fer molt de mal”. Van deixar de veure's, de seguir-se a les xarxes. Un temps després, ella va començar a anar a la biblioteca on ell estudiava amb l’esperança de coincidir-hi. Però no va passar mai, fins a aquell dia que, d’un bar estant, de lluny, va veure’l sortir-ne. I va voler córrer per encalçar-lo, però no ho va fer. No va tornar a saber-ne res. I els dies es van anar succeint fins que ella va decidir-se a trencar el silenci i li va escriure un missatge. Primer un com va la vida, després un què fas seguit d’un bri de records. Ell va respondre-li amb unes cullerades de dolces insinuacions. Li va explicar que marxava de vacances amb el seu pare. Un viatge a Galícia en moto. Estava molt content. I van quedar de trobar-se quan ell tornés a Barcelona. Ella li va dir que aquells dies no hi seria i ell li va contestar que la seva pantera el duria allà on ella li digués. I va marxar cap a la terra on el Sol es pon. I cada nit, abans d’adormir-se, ell li escrivia i ella li contestava. Eren feliços. Molt feliços. Només un parell de dies i els seus llavis tornarien a trobar-se. Un parell de dies i París seria tot seu. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan

maria pilar

15,371 görüntüleme • 4 ay önce