正在加载视频...

视频加载失败

返回首页

Tornar als clàssics, sempre… Reflexions del passat a propòsit de l’Odissea de Nolan que poden ajudar en el present. Quan una societat rep un volum important de població en poc temps i no disposa de prou competències, recursos i capacitat institucional per gestionar-ne la integració, augmenten les tensions socials...

LauraBorras's profile picture

Laura Borràs 🎗

139,694 subscribers

14,022 次观看 • 21 天前 •via X (Twitter)

LIVE

Anya Rossi• Live Now

Private livecam show

0 条评论

暂无评论

原始帖子的评论将显示在这里

相关视频

Ni la Catalunya dels 10 milions, ni la Catalunya de l'odi. El nostre model en matèria d'immigració és clar: ▶️ Gestionar les competències i els recursos des d'aquí. ▶️ I fer-ho amb tres compromisos clau: drets, deures, i els nostres valors. És la nostra proposta que volem per a #Vic, i és el compromís de Junts per Catalunya🎗.
1:16

Ni la Catalunya dels 10 milions, ni la Catalunya de l'odi. El nostre model en matèria d'immigració és clar: ▶️ Gestionar les competències i els recursos des d'aquí. ▶️ I fer-ho amb tres compromisos clau: drets, deures, i els nostres valors. És la nostra proposta que volem per a #Vic, i és el compromís de Junts per Catalunya🎗.

Albert Castells Vilalta

13,235 次观看 • 9 个月前

Quin model de país volem? La Catalunya de la desigualtat i els privilegis d’uns pocs, o la Catalunya de tothom, que acompanya els que més ho necessiten? El Govern ho té clar: volem una Catalunya inclusiva, més justa, més pròspera i més cohesionada. Però no n’hi ha prou amb dir-ho. El primer pas és generar prosperitat, i el segon, és que aquesta prosperitat es reparteixi entre tots i totes. Això és el que aquest Govern està fent per construir un futur compartit.
1:25

Quin model de país volem? La Catalunya de la desigualtat i els privilegis d’uns pocs, o la Catalunya de tothom, que acompanya els que més ho necessiten? El Govern ho té clar: volem una Catalunya inclusiva, més justa, més pròspera i més cohesionada. Però no n’hi ha prou amb dir-ho. El primer pas és generar prosperitat, i el segon, és que aquesta prosperitat es reparteixi entre tots i totes. Això és el que aquest Govern està fent per construir un futur compartit.

Albert Dalmau Miranda

17,705 次观看 • 7 个月前

Avui al Parlament hem sentit el PP de Catalunya culpar i responsabilitzar les persones migrades dels reptes que té la Catalunya dels 8 milions quan tenim les infraestructures i els serveis públics d'un país de 6. Una Catalunya més diversa és també més rica i pròspera. Davant dels discursos d’odi, defensem un país que posa la dignitat humana al centre.
1:30

Avui al Parlament hem sentit el PP de Catalunya culpar i responsabilitzar les persones migrades dels reptes que té la Catalunya dels 8 milions quan tenim les infraestructures i els serveis públics d'un país de 6. Una Catalunya més diversa és també més rica i pròspera. Davant dels discursos d’odi, defensem un país que posa la dignitat humana al centre.

Albert Dalmau Miranda

11,703 次观看 • 2 个月前

Sobre la polèmica: No és tan sols a Granollers, el fenomen es repeteix a Gavà, Sabadell, Tarragona, Cornellà, Hospitalet, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i Manresa. Això no és diversitat. És el símptoma d’una política d’integració que està fracassant. Quan en determinats barris arrelen entre els més joves estètiques, símbols i codis que glorifiquen la cultura de carrer, la intimidació o l’imaginari criminal, mirar cap a una altra banda per por d’incomodar no és tolerància: és abandonament institucional. El problema apareix quan concentrem vulnerabilitat, immigració i precarietat en els mateixos barris i després ho anomenem multiculturalitat. El resultat pot ser segregació residencial, escoles cada vegada més segregades, menor mobilitat social i comunitats que conviuen físicament però interactuen cada vegada menys. I tot això coincideix amb problemes que Catalunya ja és incapaç de gestionar: habitatge insuficient, serveis públics tensionats i enormes dificultats perquè el català continuï funcionant com a llengua comuna. Importar població sense dimensionar habitatge, escola, sanitat i polítiques d’integració no és una política migratòria. És deixar que els guetos de demà es construeixin amb les decisions —i les omissions— d’avui. Una societat oberta exigeix molt més que deixar entrar: exigeix integrar, evitar la segregació i transmetre unes normes, una llengua i un projecte de país compartits.
0:47

Sobre la polèmica: No és tan sols a Granollers, el fenomen es repeteix a Gavà, Sabadell, Tarragona, Cornellà, Hospitalet, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i Manresa. Això no és diversitat. És el símptoma d’una política d’integració que està fracassant. Quan en determinats barris arrelen entre els més joves estètiques, símbols i codis que glorifiquen la cultura de carrer, la intimidació o l’imaginari criminal, mirar cap a una altra banda per por d’incomodar no és tolerància: és abandonament institucional. El problema apareix quan concentrem vulnerabilitat, immigració i precarietat en els mateixos barris i després ho anomenem multiculturalitat. El resultat pot ser segregació residencial, escoles cada vegada més segregades, menor mobilitat social i comunitats que conviuen físicament però interactuen cada vegada menys. I tot això coincideix amb problemes que Catalunya ja és incapaç de gestionar: habitatge insuficient, serveis públics tensionats i enormes dificultats perquè el català continuï funcionant com a llengua comuna. Importar població sense dimensionar habitatge, escola, sanitat i polítiques d’integració no és una política migratòria. És deixar que els guetos de demà es construeixin amb les decisions —i les omissions— d’avui. Una societat oberta exigeix molt més que deixar entrar: exigeix integrar, evitar la segregació i transmetre unes normes, una llengua i un projecte de país compartits.

Pol Pérez

30,065 次观看 • 1 个月前

La crisi de l'habitatge és agreujat per les nefastes polítiques d'esquerres dels darrers anys. A Catalunya el saldo migratori net és d'unes +150k persones noves cada any, i només es construeix prop de 13k habitatges. És un problema multifactorial, però no es pot ignorar la lògica
3:17

La crisi de l'habitatge és agreujat per les nefastes polítiques d'esquerres dels darrers anys. A Catalunya el saldo migratori net és d'unes +150k persones noves cada any, i només es construeix prop de 13k habitatges. És un problema multifactorial, però no es pot ignorar la lògica

Albert Marcet

21,553 次观看 • 10 个月前

El Carnaval ja és aquí. Molts pobles i ciutats de Catalunya es preparen per celebrar-lo aquest cap de setmana, i Torelló, on cada any té lloc el Carnaval de Terra Endins, n'és un. La rua aplega milers de persones i les carrosses, moltes amb centenars de participants disfressats a darrere, fan que sigui un dia molt especial. I encara més per a tots aquells que porten mesos confeccionant les disfresses i les plataformes. De fet, fer una carrossa d'aquestes dimensions és tot un procés, i és fonamental la feina dels voluntaris, que cada setmana es reuneixen per treballar per al gran dia. En aquest cas, així és com treballa la colla carrossaire Els Grillats de Torelló. #Carnaval #Carrossa #Torelló #Catalunya
1:04

El Carnaval ja és aquí. Molts pobles i ciutats de Catalunya es preparen per celebrar-lo aquest cap de setmana, i Torelló, on cada any té lloc el Carnaval de Terra Endins, n'és un. La rua aplega milers de persones i les carrosses, moltes amb centenars de participants disfressats a darrere, fan que sigui un dia molt especial. I encara més per a tots aquells que porten mesos confeccionant les disfresses i les plataformes. De fet, fer una carrossa d'aquestes dimensions és tot un procés, i és fonamental la feina dels voluntaris, que cada setmana es reuneixen per treballar per al gran dia. En aquest cas, així és com treballa la colla carrossaire Els Grillats de Torelló. #Carnaval #Carrossa #Torelló #Catalunya

diariARA

31,928 次观看 • 7 个月前

Passi per on passi és xiulat i increpat. A la Patum, a Barcelona, a Lleida … ahir a Reus. És el que té estar donant un missatge, a tort i a dret, d'una voluntat de convivència i d'obrir noves etapes, totalment falç i fer creure que el desig de la majoria de la gent de Catalunya ja no és la independència. Ho deixo aquí, perquè els mitjans, això tampoc us ho ensenyaran ni explicaran
1:57

Passi per on passi és xiulat i increpat. A la Patum, a Barcelona, a Lleida … ahir a Reus. És el que té estar donant un missatge, a tort i a dret, d'una voluntat de convivència i d'obrir noves etapes, totalment falç i fer creure que el desig de la majoria de la gent de Catalunya ja no és la independència. Ho deixo aquí, perquè els mitjans, això tampoc us ho ensenyaran ni explicaran

VIQUI ||☆||

34,053 次观看 • 1 年前

En el món de l’‘Economia en Colors’ es poden fer els comptes de la vella i tot és possible. 4.686 M€ més per a Catalunya no es poden deixar perdre. La majoria sap que aquest nou model de finançament és molt positiu per al país.
1:05

En el món de l’‘Economia en Colors’ es poden fer els comptes de la vella i tot és possible. 4.686 M€ més per a Catalunya no es poden deixar perdre. La majoria sap que aquest nou model de finançament és molt positiu per al país.

Alícia Romero 💜

233,265 次观看 • 7 个月前

A Catalunya hi cap tothom. El problema no és que siguem més. És que no s’han reforçat els serveis públics. Des de les esquerres no es poden comprar els marcs de la dreta ni de l’extrema dreta: davant l’odi, igualtat d’oportunitats, sanitat i educació fortes 🎥A ETV La Xarxa+ 👇
2:27

A Catalunya hi cap tothom. El problema no és que siguem més. És que no s’han reforçat els serveis públics. Des de les esquerres no es poden comprar els marcs de la dreta ni de l’extrema dreta: davant l’odi, igualtat d’oportunitats, sanitat i educació fortes 🎥A ETV La Xarxa+ 👇

Candela López

286,627 次观看 • 8 个月前

Avui s’ha produït un fet històric en el llarg combat existent i no resolt entre Catalunya i l’Estat espanyol. El congrés dels diputats acaba d’aprovar la llei d’amnistia per a tots els qui són perseguits per defensar la independència de Catalunya, sigui des de les institucions i les organitzacions polítiques, sigui des del carrer i la societat civil. El que li dóna el caràcter històric són tres circumstàncies concretes: Que en més de 45 anys és la primera vegada que es concedeix una amnistia per raons polítiques. Que fins fa menys d’un any, el partit que governa Espanya s’hi negava en rodó i la descartava de manera contundent. I, sobretot, que aquesta és la voluntat dels catalans expressada a través del seu Parlament que, com es reconeix a l’acord de Brussel·les, “representa legítimament el poble de Catalunya”. Allò que fa possible que avui el Congrés espanyol hagi votat a favor d’aquesta llei no és, per tant, ni la voluntat dels partits espanyols, ni la d’una part minoritària de la societat catalana. Ha estat la voluntat tossuda del poble de Catalunya de fer respectar les seves decisions, allò que alguns definim com mantenir la posició, allò que permetrà tornar a la política el que no n’havia d’haver sortir mai. I això ens ensenya que, per més que costi temps i incomprensions, cal mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats. Això no està exempt de sacrificis i incerteses; alguns de nosaltres portem més de sis anys i mig vivint a l’exili, sense poder ser al costat dels nostres ni poder fer una vida completament normal i lliure. D’altres porten al damunt des de fa sis i set anys l’estigma de la persecució judicial, la marca dels assenyalats pels poders de l’Estat, inclosos els seus principals partits. Milers de represaliats durant anys en processos inflats, de caràcter penal, administratiu o comptable, que han vist afectada la seva vida i la seva llibertat simplement perquè eren simpatitzants del moviment independentista. Gent que ha patit en la seva vida familiar i en la seva feina les conseqüències d’aquest assenyalament, que la premsa patriòtica espanyola s’ha encarregat d’amplificar fins i tort publicant les fotografies personals perquè no quedés cap dubte de la voluntat d’assetjament. I, tanmateix, l’estratègia de la mort civil a què ens volien condemnar, avui ha estat combatuda amb la nostra força. Sense ella, avui no estaríem aquí. I ho sap el PSOE, ho sap Espanya i ho sap tot Europa. Avui l’Estat espanyol, a través del seu Parlament, corregeix un error. No és l’únic a corregir en la llarga llista d’errors comesos per l’Estat en relació amb les demandes del poble de Catalunya. L’error de la sentència contra l’Estatut de Catalunya, per exemple. Però era imprescindible corregir-lo per poder negociar des d’una certa igualtat de condicions i sense l’amenaça de la repressió. L’amnistia formava part de l’acord d’investidura del president Pedro Sánchez. Han passat sis mesos i mig des d’aleshores, i avui es compleix una de les condicions que vam pactar. El camí a recórrer no és precisament un camí de roses, començant per l’aplicació de la mateixa llei. Però avui ens hem tret les espines dels peus que ens impedien avançar. No vull acabar sense expressar el meu reconeixement als milers de ciutadans que pateixen la repressió, per la seva paciència i comprensió. I per la seva lleialtat en la defensa de Catalunya, cadascú de la manera que creu més útil i d’acord amb el seu ideari, però sempre en la defensa d’un objectiu comú, que és la independència del nostre país.
3:54

Avui s’ha produït un fet històric en el llarg combat existent i no resolt entre Catalunya i l’Estat espanyol. El congrés dels diputats acaba d’aprovar la llei d’amnistia per a tots els qui són perseguits per defensar la independència de Catalunya, sigui des de les institucions i les organitzacions polítiques, sigui des del carrer i la societat civil. El que li dóna el caràcter històric són tres circumstàncies concretes: Que en més de 45 anys és la primera vegada que es concedeix una amnistia per raons polítiques. Que fins fa menys d’un any, el partit que governa Espanya s’hi negava en rodó i la descartava de manera contundent. I, sobretot, que aquesta és la voluntat dels catalans expressada a través del seu Parlament que, com es reconeix a l’acord de Brussel·les, “representa legítimament el poble de Catalunya”. Allò que fa possible que avui el Congrés espanyol hagi votat a favor d’aquesta llei no és, per tant, ni la voluntat dels partits espanyols, ni la d’una part minoritària de la societat catalana. Ha estat la voluntat tossuda del poble de Catalunya de fer respectar les seves decisions, allò que alguns definim com mantenir la posició, allò que permetrà tornar a la política el que no n’havia d’haver sortir mai. I això ens ensenya que, per més que costi temps i incomprensions, cal mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats. Això no està exempt de sacrificis i incerteses; alguns de nosaltres portem més de sis anys i mig vivint a l’exili, sense poder ser al costat dels nostres ni poder fer una vida completament normal i lliure. D’altres porten al damunt des de fa sis i set anys l’estigma de la persecució judicial, la marca dels assenyalats pels poders de l’Estat, inclosos els seus principals partits. Milers de represaliats durant anys en processos inflats, de caràcter penal, administratiu o comptable, que han vist afectada la seva vida i la seva llibertat simplement perquè eren simpatitzants del moviment independentista. Gent que ha patit en la seva vida familiar i en la seva feina les conseqüències d’aquest assenyalament, que la premsa patriòtica espanyola s’ha encarregat d’amplificar fins i tort publicant les fotografies personals perquè no quedés cap dubte de la voluntat d’assetjament. I, tanmateix, l’estratègia de la mort civil a què ens volien condemnar, avui ha estat combatuda amb la nostra força. Sense ella, avui no estaríem aquí. I ho sap el PSOE, ho sap Espanya i ho sap tot Europa. Avui l’Estat espanyol, a través del seu Parlament, corregeix un error. No és l’únic a corregir en la llarga llista d’errors comesos per l’Estat en relació amb les demandes del poble de Catalunya. L’error de la sentència contra l’Estatut de Catalunya, per exemple. Però era imprescindible corregir-lo per poder negociar des d’una certa igualtat de condicions i sense l’amenaça de la repressió. L’amnistia formava part de l’acord d’investidura del president Pedro Sánchez. Han passat sis mesos i mig des d’aleshores, i avui es compleix una de les condicions que vam pactar. El camí a recórrer no és precisament un camí de roses, començant per l’aplicació de la mateixa llei. Però avui ens hem tret les espines dels peus que ens impedien avançar. No vull acabar sense expressar el meu reconeixement als milers de ciutadans que pateixen la repressió, per la seva paciència i comprensió. I per la seva lleialtat en la defensa de Catalunya, cadascú de la manera que creu més útil i d’acord amb el seu ideari, però sempre en la defensa d’un objectiu comú, que és la independència del nostre país.

krls.eth / Carles Puigdemont

163,089 次观看 • 2 年前

El Barça és més que un club, per molt que molesti a alguns. I aquest més que un club va de la mà de Catalunya i tot el que implica, i agradi o no, és així i no canviarà.
1:49

El Barça és més que un club, per molt que molesti a alguns. I aquest més que un club va de la mà de Catalunya i tot el que implica, i agradi o no, és així i no canviarà.

Aleix

38,555 次观看 • 1 年前

Fem un pas endavant a favor de tothom gràcies a l'acord amb els Comuns per als pressupostos de la Generalitat del 2026. Uns nous comptes per reforçar els serveis públics i millorar la vida dels catalans i catalanes. Sabem el que Catalunya necessita. És l’hora de les solucions.
0:58

Fem un pas endavant a favor de tothom gràcies a l'acord amb els Comuns per als pressupostos de la Generalitat del 2026. Uns nous comptes per reforçar els serveis públics i millorar la vida dels catalans i catalanes. Sabem el que Catalunya necessita. És l’hora de les solucions.

Salvador Illa Roca

26,915 次观看 • 6 个月前

Una de les grans lliçons que estem donant el Govern de Catalunya i el Govern d’Espanya és que compartir la prosperitat no és una càrrega per a l’economia, sinó un motor de creixement. Compartir la prosperitat és bo per al desenvolupament econòmic.
0:28

Una de les grans lliçons que estem donant el Govern de Catalunya i el Govern d’Espanya és que compartir la prosperitat no és una càrrega per a l’economia, sinó un motor de creixement. Compartir la prosperitat és bo per al desenvolupament econòmic.

Salvador Illa Roca

39,101 次观看 • 5 个月前

Els espanyols s’enfaden quan els dius que tracten Catalunya com si fos una colònia però el fet és que un ciutadà de Segovia té garantits tots els drets lingüístics a qualsevol jutjat de Catalunya però si ets un ciutadà d’aquí veuràs com els teus drets són ignorats i trepitjats sense angúnia des de la instrucció fins a la sentència. No hi ha res més colonial que menystenir la llengua pròpia del territori i els seus habitants pel simple fet de ser-ho. Cap català tindrà mai un judici realment just mentre Catalunya -i la justícia que s’hi practica- sigui espanyola.
1:14

Els espanyols s’enfaden quan els dius que tracten Catalunya com si fos una colònia però el fet és que un ciutadà de Segovia té garantits tots els drets lingüístics a qualsevol jutjat de Catalunya però si ets un ciutadà d’aquí veuràs com els teus drets són ignorats i trepitjats sense angúnia des de la instrucció fins a la sentència. No hi ha res més colonial que menystenir la llengua pròpia del territori i els seus habitants pel simple fet de ser-ho. Cap català tindrà mai un judici realment just mentre Catalunya -i la justícia que s’hi practica- sigui espanyola.

Francesc de Dalmases i Thió

16,154 次观看 • 6 个月前

Iniciem un camí incert i ple de dificultats; ho sabem i no ens enganyem. Avui no va d'aixecar expectatives sinó d'explicar la potencialitat i el recorregut del marc de què ens hem dotat: una etapa de negociació inèdita que hem de saber explorar i explotar, en la qual no ens hem fixat cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya, expressada a través de la institució que legítimament el representa, que és el Parlament. Ningú més que el Parlament no pot representar el poble de Catalunya. És per això que hem fet constar a l'acord la legitimitat del referèndum de l'#1oct i la declaració d'independència del #27oct, perquè són decisions preses en nom del poble de Catalunya pels seus legítims representants. En cap democràcia això no és mai un delicte, contràriament al que sosté l'Estat espanyol. Per això l'acord conté la llei d'amnistia, amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú que hagi patit persecució, de la forma que sigui -penal, econòmica, administrativa--, per la mera contribució al procés d'independència de Catalunya. És una manera de retornar a la política allò que és de la política. El conflicte que volem contribuir a resoldre no ve de la reacció repressora de l'Estat arran de l'octubre del 2017, de la sentència contra l’Estatut, del dèficit fiscal insostenible, de la persecució del català o de l’afusellament del president Companys, sinó dels Decrets de Nova Planta de la monarquia espanyola que aboleixen les Constitucions i les Institucions seculars de Catalunya i liquiden la sobirania històrica que teníem. La persecució de la nostra llengua, de la nostra cultura i de les nostres institucions és, a partir d'aquest acord, un relat compartit. Sempre he reclamat que qualsevol negociació amb l'Estat espanyol compti amb un mecanisme independent internacional de verificació i seguiment dels acords. Aquest mecanisme, que forma part de l'acord signat entre PSOE i Junts, ja s’ha definit i concretat els seus integrants, i es reunirà abans d'acabar aquest mes de novembre. Per a l'assoliment dels acords s'han convingut els dos grans àmbits de negociació simultanis que vam proposar a la conferència del 5 de setembre: 1) Superar els dèficits i Iimitacions de l'autogovern. 2) Reconeixement nacional de Catalunya. La llista dels dos àmbits és inevitablement llarga, perquè els dèficits, les limitacions i la necessitat de reconeixement nacional s'acumulen des de moltíssimes dècades. El Parlament de Catalunya té aprovades moltes propostes en els dos àmbits, que han de guiar els acords a assolir. Des del pacte fiscal al referèndum d'autodeterminació; des del traspàs de rodalies -el de veritat i no el que es queda a mitges- a la gestió de la immigració; des de la gestió dels aeroports i ports fins a les competicions esportives internacionals; des de la hisenda pròpia a la política exterior. I de tot això n'hem de parlar, i en parlarem tal com recull l'acord d'avui. Del referèndum d'autodeterminació i del pacte fiscal, sí. No ens refiem de les promeses, anirem acord a acord. Sense el seu compliment, que han de ser irreversibles, la legislatura no té recorregut. El “A cambio de nada” ha anat a la paperera de la història. Per arribar fins aquí no hem hagut de girar full, ni assumir que haguem comès cap delicte. No ens ha calgut demanar perdó. Mantenim la posició, i és des d'aquesta posició que ens comprometem a un procés de negociació (no pas de mer diàleg) amb tot el que això representa, i no ens hem fixat cap altra límit que la voluntat del poble de Catalunya.
21:59

Iniciem un camí incert i ple de dificultats; ho sabem i no ens enganyem. Avui no va d'aixecar expectatives sinó d'explicar la potencialitat i el recorregut del marc de què ens hem dotat: una etapa de negociació inèdita que hem de saber explorar i explotar, en la qual no ens hem fixat cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya, expressada a través de la institució que legítimament el representa, que és el Parlament. Ningú més que el Parlament no pot representar el poble de Catalunya. És per això que hem fet constar a l'acord la legitimitat del referèndum de l'#1oct i la declaració d'independència del #27oct, perquè són decisions preses en nom del poble de Catalunya pels seus legítims representants. En cap democràcia això no és mai un delicte, contràriament al que sosté l'Estat espanyol. Per això l'acord conté la llei d'amnistia, amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú que hagi patit persecució, de la forma que sigui -penal, econòmica, administrativa--, per la mera contribució al procés d'independència de Catalunya. És una manera de retornar a la política allò que és de la política. El conflicte que volem contribuir a resoldre no ve de la reacció repressora de l'Estat arran de l'octubre del 2017, de la sentència contra l’Estatut, del dèficit fiscal insostenible, de la persecució del català o de l’afusellament del president Companys, sinó dels Decrets de Nova Planta de la monarquia espanyola que aboleixen les Constitucions i les Institucions seculars de Catalunya i liquiden la sobirania històrica que teníem. La persecució de la nostra llengua, de la nostra cultura i de les nostres institucions és, a partir d'aquest acord, un relat compartit. Sempre he reclamat que qualsevol negociació amb l'Estat espanyol compti amb un mecanisme independent internacional de verificació i seguiment dels acords. Aquest mecanisme, que forma part de l'acord signat entre PSOE i Junts, ja s’ha definit i concretat els seus integrants, i es reunirà abans d'acabar aquest mes de novembre. Per a l'assoliment dels acords s'han convingut els dos grans àmbits de negociació simultanis que vam proposar a la conferència del 5 de setembre: 1) Superar els dèficits i Iimitacions de l'autogovern. 2) Reconeixement nacional de Catalunya. La llista dels dos àmbits és inevitablement llarga, perquè els dèficits, les limitacions i la necessitat de reconeixement nacional s'acumulen des de moltíssimes dècades. El Parlament de Catalunya té aprovades moltes propostes en els dos àmbits, que han de guiar els acords a assolir. Des del pacte fiscal al referèndum d'autodeterminació; des del traspàs de rodalies -el de veritat i no el que es queda a mitges- a la gestió de la immigració; des de la gestió dels aeroports i ports fins a les competicions esportives internacionals; des de la hisenda pròpia a la política exterior. I de tot això n'hem de parlar, i en parlarem tal com recull l'acord d'avui. Del referèndum d'autodeterminació i del pacte fiscal, sí. No ens refiem de les promeses, anirem acord a acord. Sense el seu compliment, que han de ser irreversibles, la legislatura no té recorregut. El “A cambio de nada” ha anat a la paperera de la història. Per arribar fins aquí no hem hagut de girar full, ni assumir que haguem comès cap delicte. No ens ha calgut demanar perdó. Mantenim la posició, i és des d'aquesta posició que ens comprometem a un procés de negociació (no pas de mer diàleg) amb tot el que això representa, i no ens hem fixat cap altra límit que la voluntat del poble de Catalunya.

krls.eth / Carles Puigdemont

397,655 次观看 • 2 年前

▶️ #President Pere Aragonès i Garcia: "Cal unitat per defensar Catalunya, la llengua i la cultura, l'escola catalana, la sanitat pública, els drets civils, les institucions i la igualtat. És el que està en risc. Davant un govern de dreta i extrema dreta, cal que Catalunya es mobilitzi".
1:21

▶️ #President Pere Aragonès i Garcia: "Cal unitat per defensar Catalunya, la llengua i la cultura, l'escola catalana, la sanitat pública, els drets civils, les institucions i la igualtat. És el que està en risc. Davant un govern de dreta i extrema dreta, cal que Catalunya es mobilitzi".

Govern de Catalunya

24,217 次观看 • 3 年前

📺 Portaveu Miriam Nogueras 🎗 a #ElsMatins de 3Cat 🗣️ Algú ha d’explicar la realitat. I la realitat és que els serveis públics a Catalunya estan entrant en col·lapse. No pot ser que per dir això, siguem el centre dels atacs I rebem desqualificacions.
1:16

📺 Portaveu Miriam Nogueras 🎗 a #ElsMatins de 3Cat 🗣️ Algú ha d’explicar la realitat. I la realitat és que els serveis públics a Catalunya estan entrant en col·lapse. No pot ser que per dir això, siguem el centre dels atacs I rebem desqualificacions.

Junts per Catalunya Congrés i Senat

26,512 次观看 • 11 个月前

Quan parlaven d'aprovar la llei de l'eutanàsia sempre sortia el famós cas de Ramon Sampedro. Era tetraplègic i va estar vint-i-nou anys malvivint. Parteixo del principi que cadascú faci amb el seu cos el que vulgui (acceptant la responsabilitat), però, en aquest cas, és com veure que hom vol llençar-se a les vies del tren i en base a la premissa inicial no fer res al respecte. Aquesta noia és molt jove i ves a saber si en uns anys la ciència pot millorar-li exponencialment les seves condicions de vida (l'Institut Guttmann és una referència-ho esmento perquè és de Bcn-). Em sembla una barbaritat el dolor de la noia i el dels seus pares. Igualment, l'argument de: un jutge va decidir sobre la seva vida; bé, és el que fan els jutges i els del TEDH també ho han fet. Per cert, la llei de l'eutanàsia és garantista. No és per tothom, ni és un procés senzill. Només es pot sol·licitar si hi ha una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impossibilitant. Afegeix que aquests supòsits han de causar un patiment físic o psíquic intolerable. Les lleis són tan interpretables que no m'estranyaria que cada cop els requisits siguin més assequibles.
3:07

Quan parlaven d'aprovar la llei de l'eutanàsia sempre sortia el famós cas de Ramon Sampedro. Era tetraplègic i va estar vint-i-nou anys malvivint. Parteixo del principi que cadascú faci amb el seu cos el que vulgui (acceptant la responsabilitat), però, en aquest cas, és com veure que hom vol llençar-se a les vies del tren i en base a la premissa inicial no fer res al respecte. Aquesta noia és molt jove i ves a saber si en uns anys la ciència pot millorar-li exponencialment les seves condicions de vida (l'Institut Guttmann és una referència-ho esmento perquè és de Bcn-). Em sembla una barbaritat el dolor de la noia i el dels seus pares. Igualment, l'argument de: un jutge va decidir sobre la seva vida; bé, és el que fan els jutges i els del TEDH també ho han fet. Per cert, la llei de l'eutanàsia és garantista. No és per tothom, ni és un procés senzill. Només es pot sol·licitar si hi ha una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impossibilitant. Afegeix que aquests supòsits han de causar un patiment físic o psíquic intolerable. Les lleis són tan interpretables que no m'estranyaria que cada cop els requisits siguin més assequibles.

Ramon Audet i Sánchez🤠

222,985 次观看 • 5 个月前

És esfereïdor que el màxim comunicador de Catalunya als matins tingui aquests plantejaments: - Hi ha bons i dolents. - Tot el que no sigui extrema esquerra és extrema dreta. És demencial el seu convenciment. Però, per a més inri, el MHP Mas li dona la raó. En resum, el que més fot és que avui qualsevol pot posar-se davant d'un micròfon i dir la seva, s'ha democratitzat la informació i no ha de passar pels filtres de mitjans que estan regats de diners públics. Tot el vídeo plasma el per què dels tertulians de RAC1. La majoria d'esquerres. Fins i tot, la quota zoomer (que per estadística hauria de ser la més de dretes), l'ocupa l'Ot. Pobresa intel·lectual a dojo. És un bon resum de com tenim el país.
2:17

És esfereïdor que el màxim comunicador de Catalunya als matins tingui aquests plantejaments: - Hi ha bons i dolents. - Tot el que no sigui extrema esquerra és extrema dreta. És demencial el seu convenciment. Però, per a més inri, el MHP Mas li dona la raó. En resum, el que més fot és que avui qualsevol pot posar-se davant d'un micròfon i dir la seva, s'ha democratitzat la informació i no ha de passar pels filtres de mitjans que estan regats de diners públics. Tot el vídeo plasma el per què dels tertulians de RAC1. La majoria d'esquerres. Fins i tot, la quota zoomer (que per estadística hauria de ser la més de dretes), l'ocupa l'Ot. Pobresa intel·lectual a dojo. És un bon resum de com tenim el país.

Ramon Audet i Sánchez🤠

58,989 次观看 • 9 个月前