Video yükleniyor...

Video Yüklenemedi

Ana Sayfaya Dön

Us deixo un àudio de fa set anys, de com la delegació de Govern espanyol a Barcelona , trucava a les empreses per facilitar-los que se n’ anessin de Catalunya, amb un procés gratuït. La màfia del pp no ​​té límits. Utilitzàven la por i l'administració per crear un...

51,865 görüntüleme • 1 yıl önce •via X (Twitter)

10 Yorum

Àngel Rútia profil fotoğrafı
Àngel Rútia1 yıl önce

En Millo sempre ha viscut doblegat al poder exclusivament per el seu benefici personal. Canvi constant de partit, si ha convingut. Va mentir en seu judicial perjudicant a persones. Dolenteria exagerada.

Via fora ||*|| (res d confederar-se) profil fotoğrafı
Via fora ||*|| (res d confederar-se)1 yıl önce

Millo el pillo... com pot ser que quan torna a Catalunya campi per allà on vulgui tranquil·lament ?

Àngel Rútia profil fotoğrafı
Àngel Rútia1 yıl önce

@Juan66829649698 Millo, canvia de partit quan convé, i ara de nom, Enrique, perquè treballa per la Junta de Andalucia. Els traïdors, perjudicadors i bel·ligerants amb Cat, tenen assegurada bona feina a Ñ. Viu agenollat.

NOSOCESPANYOL C profil fotoğrafı
NOSOCESPANYOL C1 yıl önce

Ho hagués fet igual un gobierno del PSOE. Ho dirigeix Zarzuela, no cap partit.

casandra profil fotoğrafı
casandra1 yıl önce

Ens ofega Espanya, ens foragita l'especulació i una immigració sense control amb una explosió demogràfica important ens farà ser cada cop més petits.

||*|| Cesc ✊NoSURRENDER profil fotoğrafı
||*|| Cesc ✊NoSURRENDER1 yıl önce

I la “Caixa” la caixa d’estalvis de nostra infantesa de tota la vida que ja existia des de temps immemorial, se’n va anar a instar-se a València. F.d…pu…!!

Cepece profil fotoğrafı
Cepece1 yıl önce

@lavimiquel1714 Quins fills de puta. I amb això hem de lluitar a Catalunya a part de que ens robin, maltracten i odiin com a fets ja acceptats.

Toni profil fotoğrafı
Toni1 yıl önce

Massa educat ha estat al final. Jo l'enxego a tomar pel cul.

Anna Maria profil fotoğrafı
Anna Maria1 yıl önce

PP.pot anar dient del PSOE...tots estan , emmerdats,fins el coll.per cert,en Millo, encara és per el sur?ho ha una cova?? no l'hem vist més.el Fairy li va fer mal,potser?

Jaume N.🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 🇺🇦 🇮🇱 🖖 profil fotoğrafı
Jaume N.🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿 🇺🇦 🇮🇱 🖖1 yıl önce

El PP ...👎🤬🤮

Benzer Videolar

Iniciem un camí incert i ple de dificultats; ho sabem i no ens enganyem. Avui no va d'aixecar expectatives sinó d'explicar la potencialitat i el recorregut del marc de què ens hem dotat: una etapa de negociació inèdita que hem de saber explorar i explotar, en la qual no ens hem fixat cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya, expressada a través de la institució que legítimament el representa, que és el Parlament. Ningú més que el Parlament no pot representar el poble de Catalunya. És per això que hem fet constar a l'acord la legitimitat del referèndum de l'#1oct i la declaració d'independència del #27oct, perquè són decisions preses en nom del poble de Catalunya pels seus legítims representants. En cap democràcia això no és mai un delicte, contràriament al que sosté l'Estat espanyol. Per això l'acord conté la llei d'amnistia, amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú que hagi patit persecució, de la forma que sigui -penal, econòmica, administrativa--, per la mera contribució al procés d'independència de Catalunya. És una manera de retornar a la política allò que és de la política. El conflicte que volem contribuir a resoldre no ve de la reacció repressora de l'Estat arran de l'octubre del 2017, de la sentència contra l’Estatut, del dèficit fiscal insostenible, de la persecució del català o de l’afusellament del president Companys, sinó dels Decrets de Nova Planta de la monarquia espanyola que aboleixen les Constitucions i les Institucions seculars de Catalunya i liquiden la sobirania històrica que teníem. La persecució de la nostra llengua, de la nostra cultura i de les nostres institucions és, a partir d'aquest acord, un relat compartit. Sempre he reclamat que qualsevol negociació amb l'Estat espanyol compti amb un mecanisme independent internacional de verificació i seguiment dels acords. Aquest mecanisme, que forma part de l'acord signat entre PSOE i Junts, ja s’ha definit i concretat els seus integrants, i es reunirà abans d'acabar aquest mes de novembre. Per a l'assoliment dels acords s'han convingut els dos grans àmbits de negociació simultanis que vam proposar a la conferència del 5 de setembre: 1) Superar els dèficits i Iimitacions de l'autogovern. 2) Reconeixement nacional de Catalunya. La llista dels dos àmbits és inevitablement llarga, perquè els dèficits, les limitacions i la necessitat de reconeixement nacional s'acumulen des de moltíssimes dècades. El Parlament de Catalunya té aprovades moltes propostes en els dos àmbits, que han de guiar els acords a assolir. Des del pacte fiscal al referèndum d'autodeterminació; des del traspàs de rodalies -el de veritat i no el que es queda a mitges- a la gestió de la immigració; des de la gestió dels aeroports i ports fins a les competicions esportives internacionals; des de la hisenda pròpia a la política exterior. I de tot això n'hem de parlar, i en parlarem tal com recull l'acord d'avui. Del referèndum d'autodeterminació i del pacte fiscal, sí. No ens refiem de les promeses, anirem acord a acord. Sense el seu compliment, que han de ser irreversibles, la legislatura no té recorregut. El “A cambio de nada” ha anat a la paperera de la història. Per arribar fins aquí no hem hagut de girar full, ni assumir que haguem comès cap delicte. No ens ha calgut demanar perdó. Mantenim la posició, i és des d'aquesta posició que ens comprometem a un procés de negociació (no pas de mer diàleg) amb tot el que això representa, i no ens hem fixat cap altra límit que la voluntat del poble de Catalunya.

krls.eth / Carles Puigdemont

397,655 görüntüleme • 2 yıl önce

Avui s’ha produït un fet històric en el llarg combat existent i no resolt entre Catalunya i l’Estat espanyol. El congrés dels diputats acaba d’aprovar la llei d’amnistia per a tots els qui són perseguits per defensar la independència de Catalunya, sigui des de les institucions i les organitzacions polítiques, sigui des del carrer i la societat civil. El que li dóna el caràcter històric són tres circumstàncies concretes: Que en més de 45 anys és la primera vegada que es concedeix una amnistia per raons polítiques. Que fins fa menys d’un any, el partit que governa Espanya s’hi negava en rodó i la descartava de manera contundent. I, sobretot, que aquesta és la voluntat dels catalans expressada a través del seu Parlament que, com es reconeix a l’acord de Brussel·les, “representa legítimament el poble de Catalunya”. Allò que fa possible que avui el Congrés espanyol hagi votat a favor d’aquesta llei no és, per tant, ni la voluntat dels partits espanyols, ni la d’una part minoritària de la societat catalana. Ha estat la voluntat tossuda del poble de Catalunya de fer respectar les seves decisions, allò que alguns definim com mantenir la posició, allò que permetrà tornar a la política el que no n’havia d’haver sortir mai. I això ens ensenya que, per més que costi temps i incomprensions, cal mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats. Això no està exempt de sacrificis i incerteses; alguns de nosaltres portem més de sis anys i mig vivint a l’exili, sense poder ser al costat dels nostres ni poder fer una vida completament normal i lliure. D’altres porten al damunt des de fa sis i set anys l’estigma de la persecució judicial, la marca dels assenyalats pels poders de l’Estat, inclosos els seus principals partits. Milers de represaliats durant anys en processos inflats, de caràcter penal, administratiu o comptable, que han vist afectada la seva vida i la seva llibertat simplement perquè eren simpatitzants del moviment independentista. Gent que ha patit en la seva vida familiar i en la seva feina les conseqüències d’aquest assenyalament, que la premsa patriòtica espanyola s’ha encarregat d’amplificar fins i tort publicant les fotografies personals perquè no quedés cap dubte de la voluntat d’assetjament. I, tanmateix, l’estratègia de la mort civil a què ens volien condemnar, avui ha estat combatuda amb la nostra força. Sense ella, avui no estaríem aquí. I ho sap el PSOE, ho sap Espanya i ho sap tot Europa. Avui l’Estat espanyol, a través del seu Parlament, corregeix un error. No és l’únic a corregir en la llarga llista d’errors comesos per l’Estat en relació amb les demandes del poble de Catalunya. L’error de la sentència contra l’Estatut de Catalunya, per exemple. Però era imprescindible corregir-lo per poder negociar des d’una certa igualtat de condicions i sense l’amenaça de la repressió. L’amnistia formava part de l’acord d’investidura del president Pedro Sánchez. Han passat sis mesos i mig des d’aleshores, i avui es compleix una de les condicions que vam pactar. El camí a recórrer no és precisament un camí de roses, començant per l’aplicació de la mateixa llei. Però avui ens hem tret les espines dels peus que ens impedien avançar. No vull acabar sense expressar el meu reconeixement als milers de ciutadans que pateixen la repressió, per la seva paciència i comprensió. I per la seva lleialtat en la defensa de Catalunya, cadascú de la manera que creu més útil i d’acord amb el seu ideari, però sempre en la defensa d’un objectiu comú, que és la independència del nostre país.

krls.eth / Carles Puigdemont

163,089 görüntüleme • 2 yıl önce