Загрузка видео...

Не удалось загрузить видео

На главную

Us explico una historieta maca, maca? Enga, aquí va! Dues altes responsables de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, la gerent i la coordinadora econòmica, comencen a detectar presumptes irregularitats. Segons elles, hi ha diners destinats a determinats projectes que acaben finançant altres activitats, especialment vinculades al...

85,107 просмотров • 1 месяц назад •via X (Twitter)

Комментарии: 0

Нет доступных комментариев

Здесь появятся комментарии из оригинального поста

Похожие видео

Avui s’ha produït un fet històric en el llarg combat existent i no resolt entre Catalunya i l’Estat espanyol. El congrés dels diputats acaba d’aprovar la llei d’amnistia per a tots els qui són perseguits per defensar la independència de Catalunya, sigui des de les institucions i les organitzacions polítiques, sigui des del carrer i la societat civil. El que li dóna el caràcter històric són tres circumstàncies concretes: Que en més de 45 anys és la primera vegada que es concedeix una amnistia per raons polítiques. Que fins fa menys d’un any, el partit que governa Espanya s’hi negava en rodó i la descartava de manera contundent. I, sobretot, que aquesta és la voluntat dels catalans expressada a través del seu Parlament que, com es reconeix a l’acord de Brussel·les, “representa legítimament el poble de Catalunya”. Allò que fa possible que avui el Congrés espanyol hagi votat a favor d’aquesta llei no és, per tant, ni la voluntat dels partits espanyols, ni la d’una part minoritària de la societat catalana. Ha estat la voluntat tossuda del poble de Catalunya de fer respectar les seves decisions, allò que alguns definim com mantenir la posició, allò que permetrà tornar a la política el que no n’havia d’haver sortir mai. I això ens ensenya que, per més que costi temps i incomprensions, cal mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats. Això no està exempt de sacrificis i incerteses; alguns de nosaltres portem més de sis anys i mig vivint a l’exili, sense poder ser al costat dels nostres ni poder fer una vida completament normal i lliure. D’altres porten al damunt des de fa sis i set anys l’estigma de la persecució judicial, la marca dels assenyalats pels poders de l’Estat, inclosos els seus principals partits. Milers de represaliats durant anys en processos inflats, de caràcter penal, administratiu o comptable, que han vist afectada la seva vida i la seva llibertat simplement perquè eren simpatitzants del moviment independentista. Gent que ha patit en la seva vida familiar i en la seva feina les conseqüències d’aquest assenyalament, que la premsa patriòtica espanyola s’ha encarregat d’amplificar fins i tort publicant les fotografies personals perquè no quedés cap dubte de la voluntat d’assetjament. I, tanmateix, l’estratègia de la mort civil a què ens volien condemnar, avui ha estat combatuda amb la nostra força. Sense ella, avui no estaríem aquí. I ho sap el PSOE, ho sap Espanya i ho sap tot Europa. Avui l’Estat espanyol, a través del seu Parlament, corregeix un error. No és l’únic a corregir en la llarga llista d’errors comesos per l’Estat en relació amb les demandes del poble de Catalunya. L’error de la sentència contra l’Estatut de Catalunya, per exemple. Però era imprescindible corregir-lo per poder negociar des d’una certa igualtat de condicions i sense l’amenaça de la repressió. L’amnistia formava part de l’acord d’investidura del president Pedro Sánchez. Han passat sis mesos i mig des d’aleshores, i avui es compleix una de les condicions que vam pactar. El camí a recórrer no és precisament un camí de roses, començant per l’aplicació de la mateixa llei. Però avui ens hem tret les espines dels peus que ens impedien avançar. No vull acabar sense expressar el meu reconeixement als milers de ciutadans que pateixen la repressió, per la seva paciència i comprensió. I per la seva lleialtat en la defensa de Catalunya, cadascú de la manera que creu més útil i d’acord amb el seu ideari, però sempre en la defensa d’un objectiu comú, que és la independència del nostre país.

krls.eth / Carles Puigdemont

163,084 просмотров • 2 лет назад

L'estanquera al Parlament i als Canonges, per acabar acudint al dia de la hispanitat. Lérida, Gerona, Bajo Llobregat... S'han carregat la festa de les pubilles i hereus a Lleida, retirat els Pastorets de la cavalcada de reis, censurat "El meu avi" a Palafrugell, van menystenir la Rumba catalana i apartar a Elèctrica Darma. Han votat a favor de l'ordre de “retorn" de les obres de Sixena del MNAC, rebutgen als Castellers de Vilafranca, per acabar ballant sevillanes a la setmana Catalana al Japó. Creu de Sant Jordi a la León i Medalla d'Or de la Ciutat al Grup Planeta. No va assistir a la nit de les lletres catalanes, l'esdeveniment més important de la literatura catalana. Ha estat el primer president de la Generalitat que no ha acudit als homenatges a les víctimes dels atemptats del 17a. Les Terres de l'Ebre en alerta màxima i l'Illa besant la mà al borbó i la consellera d'Interior sense saber-se les comarques catalanes. Pesta porcina i de viatget cultural a Mèxic, potenciant el castellà. Ha col·locat una privatitzadora a Salut, un homòfob a Justícia, una anti immersió lingüística a Educació, una que vol esporgar patrimoni a Cultura, un anticatalà a Exteriors, la que publicava fake news contra Catalunya com a directora de comunicació, un ultraespanyolista que deia que als indepes se'ls hauria de tancar en una reserva de secretari... L'escolania de Montserrat cantant en castellà. I comencem l'any amb un homenatge a Gaudí parlant en castellà i amb una cavalcada de reis a on governa ERC i CUP amb un discurs íntegre en castellà. I això en un sol any! Però tu que ets un lliurepensador, identifiques superbé qui és el feixista, eh? Enhorabona als que s'autoanomenen independentistes que apoltronats al parlament han investit, aplaudeixen i estan tolerant això! Franco estaria molt orgullós!

VIQUI ||☆||

47,095 просмотров • 7 месяцев назад

Saps quants centres d’acollida hi ha a Catalunya? 546 Saps quants d’ells són públics? 11 536 centres són subcontractats per la Generalitat i pertanyen a 101 entitats. Deu d’aquestes entitats concentren més del 55% de les despeses de la Generalitat Del 2016 al 2020 vam triplicar aquests centres, de 167 a 546 Saps quin sobrecost van tenir aquests centres només el 2017? 86,62 milions d’euros Saps quant van tardar a acceptar i revisar aquest sobrecost que provenia de 153 centres amb centenars de menors tutelats? Menys de 24 hores. El 2020, la DGAIA va contractar 32 centres, utilitzant el mètode de declaració d’emergència Saps quants d’aquests centres no estaven acreditats, no tenien les condicions de seguretat, equipaments, titulacions del personal, nombre de treballadors, inspecció de l'edificació i van continuar prestant servei sense cap document administratiu que ho regulés? 9 Doncs des de la DGAIA, van prorrogar aquests serveis sense complir absolutament res i, per tant, la facturació d’aquests no tenia cap cobertura legal. 2018, de 181 contractes, en 112 no es va firmar cap document de pròrroga i van continuar prestant serveis tot l’any, 62.349.975 euros sense empara legal, i els que si en tenien, van superar el pressupost inicial A Catalunya el 2022 teníem 17.000 nens atesos per la DGAIA, 8.768 eren tutelats. Una quantitat inassumible quan només disposem de 1.000 famílies d’acollida, per tant, la majoria acaben en centres d’acció educativa. Centres gestionats per 10 entitats, on els encarregats es reparteixen càrrecs en totes elles, amb uns salaris que paguem tots, però no en sabem l’import, opacs. Això no va de “volem acollir”, això va d’ enriquiment pur i dur, traficant amb les vides de menors Això hauria d'obrir les portades dels mitjans cada puto dia. Saps qui no fa més que dir-ho, publicar-ho, investigar-ho i denunciar-ho? Els mitjans no regats amb diners públics. Saps del que els titllen? De mitjans de discurs de l'odi i d'extrema dreta. A veure si així, amb una mica de sort, anem entenent de què va aquesta obsessió de titllar a la gent de racista, feixista, extrema dreta i xenofòbia i veiem clarament on és la piloteta.

VIQUI ||☆||

48,975 просмотров • 1 год назад

Iniciem un camí incert i ple de dificultats; ho sabem i no ens enganyem. Avui no va d'aixecar expectatives sinó d'explicar la potencialitat i el recorregut del marc de què ens hem dotat: una etapa de negociació inèdita que hem de saber explorar i explotar, en la qual no ens hem fixat cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya, expressada a través de la institució que legítimament el representa, que és el Parlament. Ningú més que el Parlament no pot representar el poble de Catalunya. És per això que hem fet constar a l'acord la legitimitat del referèndum de l'#1oct i la declaració d'independència del #27oct, perquè són decisions preses en nom del poble de Catalunya pels seus legítims representants. En cap democràcia això no és mai un delicte, contràriament al que sosté l'Estat espanyol. Per això l'acord conté la llei d'amnistia, amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú que hagi patit persecució, de la forma que sigui -penal, econòmica, administrativa--, per la mera contribució al procés d'independència de Catalunya. És una manera de retornar a la política allò que és de la política. El conflicte que volem contribuir a resoldre no ve de la reacció repressora de l'Estat arran de l'octubre del 2017, de la sentència contra l’Estatut, del dèficit fiscal insostenible, de la persecució del català o de l’afusellament del president Companys, sinó dels Decrets de Nova Planta de la monarquia espanyola que aboleixen les Constitucions i les Institucions seculars de Catalunya i liquiden la sobirania històrica que teníem. La persecució de la nostra llengua, de la nostra cultura i de les nostres institucions és, a partir d'aquest acord, un relat compartit. Sempre he reclamat que qualsevol negociació amb l'Estat espanyol compti amb un mecanisme independent internacional de verificació i seguiment dels acords. Aquest mecanisme, que forma part de l'acord signat entre PSOE i Junts, ja s’ha definit i concretat els seus integrants, i es reunirà abans d'acabar aquest mes de novembre. Per a l'assoliment dels acords s'han convingut els dos grans àmbits de negociació simultanis que vam proposar a la conferència del 5 de setembre: 1) Superar els dèficits i Iimitacions de l'autogovern. 2) Reconeixement nacional de Catalunya. La llista dels dos àmbits és inevitablement llarga, perquè els dèficits, les limitacions i la necessitat de reconeixement nacional s'acumulen des de moltíssimes dècades. El Parlament de Catalunya té aprovades moltes propostes en els dos àmbits, que han de guiar els acords a assolir. Des del pacte fiscal al referèndum d'autodeterminació; des del traspàs de rodalies -el de veritat i no el que es queda a mitges- a la gestió de la immigració; des de la gestió dels aeroports i ports fins a les competicions esportives internacionals; des de la hisenda pròpia a la política exterior. I de tot això n'hem de parlar, i en parlarem tal com recull l'acord d'avui. Del referèndum d'autodeterminació i del pacte fiscal, sí. No ens refiem de les promeses, anirem acord a acord. Sense el seu compliment, que han de ser irreversibles, la legislatura no té recorregut. El “A cambio de nada” ha anat a la paperera de la història. Per arribar fins aquí no hem hagut de girar full, ni assumir que haguem comès cap delicte. No ens ha calgut demanar perdó. Mantenim la posició, i és des d'aquesta posició que ens comprometem a un procés de negociació (no pas de mer diàleg) amb tot el que això representa, i no ens hem fixat cap altra límit que la voluntat del poble de Catalunya.

krls.eth / Carles Puigdemont

397,636 просмотров • 2 лет назад

Història de com Alacant ensenya l'odi que ens tenen i com reaccionar a aquesta colla de covards: Fa uns mesos, el govern de PP-VOX va perdre la consulta sobre la llengua a l'escola valenciana. No s'ho esperaven. Des d'aleshores intenten incomplir el resultat per altres vies i castellanitzar l'escola valenciana. Una manera és declarar les zones oficialment valenciano-parlants —un invent de la transició per minoritzar el català de València— en oficialment castallnoparlants, on per llei prohibeixem escola en valencià. És puríssim feixisme, etnocidi, odi. Per això van fer que el consitori d'Alacant declarés la ciutat castellana. Poc després ho van perdre a la diputació. I ho perdran a les Corts, si la pressió aguanta. I el ministre català de cultura, dels comuns, i tot el PSOE mirant de dissimular: ja els va bé. I els mitjans catalans, la majoria mirant a una altra banda. Ara digueu-me que els espanyols ens consideren realment dos pobles amb dues llengües diferents, a valencians i catalans. No: ens tracten com el mateix enemic odiós al que esborrar de la història. Fins i tot a un PV que és políticament no-problemàtic i econòmicament per sota la mitjana espanyola, l'espolien i li esborren la llengua. Per això cada acte de resistència, de conflicte, de revolta ens pertany a tots. I després ja decidirem què vol fer cadascú. Escolteu la conversa sencera i gravem-nos a foc el que diuen els alacantins:

Jordi Graupera

11,546 просмотров • 11 месяцев назад

Consuelo García del Cid parla amb duresa. No hi ha ornaments en el que diu. Aboca tota la seva experiència a pèl, sense concessions. La Consuelo és supervivent del Patronato de Protección de la Mujer, una institució franquista on internaven joves adolescents que, a ulls del règim, no encaixaven en la moral de l’època. I la descriu en aquests termes: “El Patronato era una Gestapo a l’espanyola per a les dones.” Els centres d’internament, tutelats per congregacions religioses com les Adoratrius, les Oblates o les Trinitàries, estaven escampats per tot Espanya. I les monges hi van desplegar una maquinària de violència, de culpa i de terror: “Moltes noies es van suïcidar perquè no ho van poder suportar. Allà dins no eres ningú.” La Consuelo, que vivia a Barcelona, tenia 16 anys quan la van traslladar a un reformatori de Madrid. El delicte? Canviar la seva manera de vestir i manifestar-se contra l’ordre establert. “Un matí la meva mare va entrar amb un metge de l’Opus Dei a la meva habitació. Em van dir que em posarien una vacuna contra la grip. Ja no recordo res més. Em vaig despertar en una habitació que no coneixia. Vaig plorar molt.” El Patronato de Protección de la Mujer no va acabar amb la mort de Franco sinó que va continuar funcionant fins ben entrats els anys 80. La Consuelo porta més d’una dècada investigant aquests reformatoris amb l’objectiu de lluitar contra l’oblit que van viure les supervivents amb l’arribada de la democràcia. El camí, ara, és el del reconeixement i la reparació. Text Mercè Folch Folch #SolidarisCatràdio

Catalunya Ràdio

24,080 просмотров • 11 месяцев назад