Загрузка видео...

Не удалось загрузить видео

На главную

ℹ️ Torna a agafar força el rumor d’un possible referèndum monarquia-república impulsat per Pedro Sánchez. 👑 Les últimes setmanes s’han multiplicat els episodis de tensió entre membres del Govern espanyol i Felip VI. Avui Sánchez ha retret públicament al rei que no hagi visitat mai Ceuta des que va...

48,784 просмотров • 9 дней назад •via X (Twitter)

Комментарии: 0

Нет доступных комментариев

Здесь появятся комментарии из оригинального поста

Похожие видео

Avui s’ha produït un fet històric en el llarg combat existent i no resolt entre Catalunya i l’Estat espanyol. El congrés dels diputats acaba d’aprovar la llei d’amnistia per a tots els qui són perseguits per defensar la independència de Catalunya, sigui des de les institucions i les organitzacions polítiques, sigui des del carrer i la societat civil. El que li dóna el caràcter històric són tres circumstàncies concretes: Que en més de 45 anys és la primera vegada que es concedeix una amnistia per raons polítiques. Que fins fa menys d’un any, el partit que governa Espanya s’hi negava en rodó i la descartava de manera contundent. I, sobretot, que aquesta és la voluntat dels catalans expressada a través del seu Parlament que, com es reconeix a l’acord de Brussel·les, “representa legítimament el poble de Catalunya”. Allò que fa possible que avui el Congrés espanyol hagi votat a favor d’aquesta llei no és, per tant, ni la voluntat dels partits espanyols, ni la d’una part minoritària de la societat catalana. Ha estat la voluntat tossuda del poble de Catalunya de fer respectar les seves decisions, allò que alguns definim com mantenir la posició, allò que permetrà tornar a la política el que no n’havia d’haver sortir mai. I això ens ensenya que, per més que costi temps i incomprensions, cal mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats. Això no està exempt de sacrificis i incerteses; alguns de nosaltres portem més de sis anys i mig vivint a l’exili, sense poder ser al costat dels nostres ni poder fer una vida completament normal i lliure. D’altres porten al damunt des de fa sis i set anys l’estigma de la persecució judicial, la marca dels assenyalats pels poders de l’Estat, inclosos els seus principals partits. Milers de represaliats durant anys en processos inflats, de caràcter penal, administratiu o comptable, que han vist afectada la seva vida i la seva llibertat simplement perquè eren simpatitzants del moviment independentista. Gent que ha patit en la seva vida familiar i en la seva feina les conseqüències d’aquest assenyalament, que la premsa patriòtica espanyola s’ha encarregat d’amplificar fins i tort publicant les fotografies personals perquè no quedés cap dubte de la voluntat d’assetjament. I, tanmateix, l’estratègia de la mort civil a què ens volien condemnar, avui ha estat combatuda amb la nostra força. Sense ella, avui no estaríem aquí. I ho sap el PSOE, ho sap Espanya i ho sap tot Europa. Avui l’Estat espanyol, a través del seu Parlament, corregeix un error. No és l’únic a corregir en la llarga llista d’errors comesos per l’Estat en relació amb les demandes del poble de Catalunya. L’error de la sentència contra l’Estatut de Catalunya, per exemple. Però era imprescindible corregir-lo per poder negociar des d’una certa igualtat de condicions i sense l’amenaça de la repressió. L’amnistia formava part de l’acord d’investidura del president Pedro Sánchez. Han passat sis mesos i mig des d’aleshores, i avui es compleix una de les condicions que vam pactar. El camí a recórrer no és precisament un camí de roses, començant per l’aplicació de la mateixa llei. Però avui ens hem tret les espines dels peus que ens impedien avançar. No vull acabar sense expressar el meu reconeixement als milers de ciutadans que pateixen la repressió, per la seva paciència i comprensió. I per la seva lleialtat en la defensa de Catalunya, cadascú de la manera que creu més útil i d’acord amb el seu ideari, però sempre en la defensa d’un objectiu comú, que és la independència del nostre país.

krls.eth / Carles Puigdemont

163,089 просмотров • 2 лет назад

L’@annapapallona ha acceptat el repte que li he proposat perquè m’acompanyi en el segon lloc de la llista que encapçalo i ens ajudi en aquesta nova etapa del país, posant la seva excepcional trajectòria al servei de Catalunya. L’Anna, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2021, és una de les dones més reconegudes a escala internacional, fins al punt de ser nomenada el 2020 com la dona més influent del món en tecnologia. Uns reconeixements fruit de la seva capacitat de lideratge, d’assumir amb èxit desafiaments molt complexos i amb una llarga experiència en l’entorn més exigent del món. No hi ha progrés sense llibertat, però tampoc sense compromís, sense rigor i sense determinació. Per això un grup d’homes i dones, com l’Anna Navarro, s’estan comprometent amb el projecte que encapçalo per contribuir, amb el seu talent i la seva experiència, a aixecar el país i retornar-lo a l’avantguarda i el dinamisme que ens han fet perdre aquests anys de repressió i resignació. Si volem fer les coses millor, totes i cadascuna d’elles, hem de començar perquè el govern del nostre país sigui ambiciós, competent, desacomplexat, lleial amb el poble, sense límits (sigui per por o per mandra) i amb capacitat de relacionar-se directament i com un igual amb totes les nacions lliures del món. Hem de passar de la resignació a l’ambició. Amb l’Anna a l’equip i el suport necessari de tots vosaltres, ho farem possible.

krls.eth / Carles Puigdemont

138,342 просмотров • 2 лет назад

És l’hora de donar un pas arrere perquè el projecte done dos passos endavant. Sempre m’acompanyarà l’honor de representar al Partit de la meua vida, al País de la nostra vida. Des de hui, activem un congrés extraordinari al PSPV. Un congrés que vigoritze el projecte socialdemòcrata i valencianista amb un nou lideratge, nous equips i noves estratègies per enfortir l’Alternativa progressista a la UTE reaccionària i sectària que patim. És l’hora de la responsabilitat, la unitat i la serenitat. Som la nostra memòria i som també les nostres esperances. La memòria és clara: un projecte amb un segle i mig que ha resistit a tot i que ha impulsat el progrés de la societat. Un segle i mig amb dictadures, exilis i paredons de Paterna. Un segle i mig amb clandestinitat, atacs terroristes i hostigaments, fins esta mateixa tardor. Més d’un segle per assolir la democràcia, l’autogovern i l’europeisme. Este cicle s’inicià en 2012. Amb l’esforç de molts companys, vam superar una dura travessia: 25 convocatòries electorals com a segona força política a la Comunitat Valenciana. Des de les Generals del ‘93 fins a les Autonòmiques del ‘19. A partir d’ahí, tornàrem a ser la força més votada a la Comunitat Valenciana en 5 eleccions seguides. Fins el 28-M. El PSPV va obtindre el millor resultat en 16 anys (200.000 vots més que en 2015), però fou insuficient per a conformar un govern de progrés. La diferència entre blocs (PP/Vox – Govern del Botànic) fou de 38.000 paperetes entre 2,4 milions de vots. Només l’ 1,5% de tot l’electorat. Per tant: tenim molt per guanyar. I l’oportunitat està més prop del relat que alguns volen imposar. Hem de fer autocrítica, també. Jo la faig. I hem d’aprendre dels errors passats. El llegat que deixem (rècord de treball, una societat més justa, convivència sense crispació, superació de la corrupció, oportunitats com la gigafactoria de Volkswagen i la gestió de la pandèmia: 2.500 vides salvades) serà el millor aval per al futur. Eixa és l’esperança: seguir ampliant els drets, les llibertats i les oportunitats per als valencians. A cadascuna de les persones que m’heu ajudat, que heu estat donant força constant en estos 11 anys, moltes gràcies. I ara, totes i tots, a seguir treballant.

Ximo Puig

86,929 просмотров • 2 лет назад

ÚLTIMA HORA 0.21 h: Donald Trump anuncia “un dels bombardejos més potents de la història de l’Orient Mitjà”. 📝 “Fa uns moments, per ordre meva, el Comandament Central dels Estats Units ha executat un dels bombardejos més potents de la història de l’Orient Mitjà i ha destruït completament tots els objectius militars a la joia de la corona de l’Iran, l’illa de Kharg Island. Les nostres armes són les més potents i sofisticades que el món hagi conegut mai però, per decència, he decidit NO destruir la infraestructura petroliera de l’illa. Tanmateix, si l’Iran —o qualsevol altre— fa qualsevol cosa per interferir amb el pas lliure i segur dels vaixells per l’Estret d’Ormuz, reconsideraré immediatament aquesta decisió. Durant el meu primer mandat, i també actualment, he reconstruït el nostre exèrcit fins a convertir-lo en la força més letal, poderosa i efectiva, amb diferència, de qualsevol lloc del món. L’Iran no té cap capacitat per defensar res del que nosaltres vulguem atacar — no hi ha res que puguin fer al respecte. L’Iran mai tindrà una arma nuclear, ni tampoc tindrà la capacitat d’amenaçar els Estats Units d’Amèrica, l’Orient Mitjà o, per extensió, el món. L’exèrcit iranià, i tots els altres implicats en aquest règim terrorista, farien bé de deixar les armes i salvar el que queda del seu país, que ja és ben poc. Gràcies per la vostra atenció en aquest assumpte. President Donald J. Trump”

Sergi Maraña

17,950 просмотров • 6 месяцев назад

Iniciem un camí incert i ple de dificultats; ho sabem i no ens enganyem. Avui no va d'aixecar expectatives sinó d'explicar la potencialitat i el recorregut del marc de què ens hem dotat: una etapa de negociació inèdita que hem de saber explorar i explotar, en la qual no ens hem fixat cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya, expressada a través de la institució que legítimament el representa, que és el Parlament. Ningú més que el Parlament no pot representar el poble de Catalunya. És per això que hem fet constar a l'acord la legitimitat del referèndum de l'#1oct i la declaració d'independència del #27oct, perquè són decisions preses en nom del poble de Catalunya pels seus legítims representants. En cap democràcia això no és mai un delicte, contràriament al que sosté l'Estat espanyol. Per això l'acord conté la llei d'amnistia, amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú que hagi patit persecució, de la forma que sigui -penal, econòmica, administrativa--, per la mera contribució al procés d'independència de Catalunya. És una manera de retornar a la política allò que és de la política. El conflicte que volem contribuir a resoldre no ve de la reacció repressora de l'Estat arran de l'octubre del 2017, de la sentència contra l’Estatut, del dèficit fiscal insostenible, de la persecució del català o de l’afusellament del president Companys, sinó dels Decrets de Nova Planta de la monarquia espanyola que aboleixen les Constitucions i les Institucions seculars de Catalunya i liquiden la sobirania històrica que teníem. La persecució de la nostra llengua, de la nostra cultura i de les nostres institucions és, a partir d'aquest acord, un relat compartit. Sempre he reclamat que qualsevol negociació amb l'Estat espanyol compti amb un mecanisme independent internacional de verificació i seguiment dels acords. Aquest mecanisme, que forma part de l'acord signat entre PSOE i Junts, ja s’ha definit i concretat els seus integrants, i es reunirà abans d'acabar aquest mes de novembre. Per a l'assoliment dels acords s'han convingut els dos grans àmbits de negociació simultanis que vam proposar a la conferència del 5 de setembre: 1) Superar els dèficits i Iimitacions de l'autogovern. 2) Reconeixement nacional de Catalunya. La llista dels dos àmbits és inevitablement llarga, perquè els dèficits, les limitacions i la necessitat de reconeixement nacional s'acumulen des de moltíssimes dècades. El Parlament de Catalunya té aprovades moltes propostes en els dos àmbits, que han de guiar els acords a assolir. Des del pacte fiscal al referèndum d'autodeterminació; des del traspàs de rodalies -el de veritat i no el que es queda a mitges- a la gestió de la immigració; des de la gestió dels aeroports i ports fins a les competicions esportives internacionals; des de la hisenda pròpia a la política exterior. I de tot això n'hem de parlar, i en parlarem tal com recull l'acord d'avui. Del referèndum d'autodeterminació i del pacte fiscal, sí. No ens refiem de les promeses, anirem acord a acord. Sense el seu compliment, que han de ser irreversibles, la legislatura no té recorregut. El “A cambio de nada” ha anat a la paperera de la història. Per arribar fins aquí no hem hagut de girar full, ni assumir que haguem comès cap delicte. No ens ha calgut demanar perdó. Mantenim la posició, i és des d'aquesta posició que ens comprometem a un procés de negociació (no pas de mer diàleg) amb tot el que això representa, i no ens hem fixat cap altra límit que la voluntat del poble de Catalunya.

krls.eth / Carles Puigdemont

397,655 просмотров • 2 лет назад

La va veure per primera vegada al Saló de la Moto. Hi anava amb el pare des de petit i va tornar-ne a casa completament enamorat. Recordo l’entusiasme del meu fill només entrar per la porta. Ni hola va dir. “Mama, si la compro abans que acabi l’any no pagaré interessos i em regalen l’assegurança!” Jo hi poso tot de pegues per intentar endarrerir-ne la compra: que fa poc que treballes, que no has llegit bé la lletra petita, que millor que estalviïs els diners per pagar-la sense haver de demanar un préstec…Però no hi ha res a fer. El meu Bebè ja no ha de demanar permís. Ja és un home: estudia a la uni i treballa mitja jornada. En Josep em pessiga la galta, em regala un dels seus somriures de nen entremaliat i em diu Vinga, mama, que et portaré a l’insti al matí i et vindré a buscar per dinar! I aconsegueix il·lusionar-me amb la seva il·lusió i és que aquesta criatura va néixer amb el do de transformar el negre en blanc, la nit en dia, la foscor en llum, la por en pau. Me’l miro amb els ulls de l’amor que neix de l’orgull de mare i em veig arribant a l’institut abraçada al torç del tros d’home en què s’ha convertit aquella criatura indefensa que vaig parir fa 19 anys i m’imagino baixant de la moto ben bé davant la porta on un munt d’alumnes (també els meus) estan esperant l’hora d’entrada. Boques badades. “I no diré que ets el meu fill; et faré un petonet perquè sentin enveja”. I ara la del somriure entremaliat soc jo. La moto va arribar el 12 de setembre del 2019. Dos mesos va haver d’esperar el meu Bebè per poder acariciar el seu somni. Una Yamaha negra com una pantera: la Bagheera. El somni del Josep s’havia fet realitat. Per tu, Llumdelamevavida. Per tu, fins a l’infinit i més enllà. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan

maria pilar

24,839 просмотров • 1 год назад