Loading video...

Video Failed to Load

Go Home

💭 𝐁𝐨𝐣𝐨𝐬 𝐩𝐞𝐫 𝐯𝐞𝐮𝐫𝐞’𝐭 𝐜𝐚𝐦𝐩𝐢𝐨́! 🫶 Abans del partit a Grècia, l'equip ha sentit de ben a prop l’escalf d’una part dels Dimonis. 𝙎𝙤𝙢-𝙝𝙞! 😈 #ASISAJoventut #CityOfBadalona #BasketballCL

Penya1930's profile picture

Club Joventut Badalona

57,757 subscribers

10,518 views • 5 months ago •via X (Twitter)

#ASISAJoventut#CityOfBadalona#BasketballCL
LIVE

Anya Rossi• Live Now

Private livecam show

0 Comments

No comments available

Comments from the original post will appear here

Related Videos

🫵 JO HI SERÉ 🫵 Presentem la campanya d'abonats per a la temporada 2026/27. Perquè abans del primer partit, abans dels fitxatges i abans dels títols, hi ha una decisió que ho fa possible tot: ser-hi! 💚🖤 🔥 FES-TE SOCI: #CityOfBadalona
1:05

🫵 JO HI SERÉ 🫵 Presentem la campanya d'abonats per a la temporada 2026/27. Perquè abans del primer partit, abans dels fitxatges i abans dels títols, hi ha una decisió que ho fa possible tot: ser-hi! 💚🖤 🔥 FES-TE SOCI: #CityOfBadalona

Club Joventut Badalona

21,058 views • 3 months ago

⭐️ L’ADÉU D’UNA LLEGENDA ⭐️ 🫶 Semblava que no arribaria mai el dia, però MARCOS MORALES es retira als seus 45 anys 🔚 La barba més famosa ha estat homenatjat abans del seu darrer partit com a jugador després de… 42 temporades!!! 😢 Et trobarem a faltar, Bicho
0:31

⭐️ L’ADÉU D’UNA LLEGENDA ⭐️ 🫶 Semblava que no arribaria mai el dia, però MARCOS MORALES es retira als seus 45 anys 🔚 La barba més famosa ha estat homenatjat abans del seu darrer partit com a jugador després de… 42 temporades!!! 😢 Et trobarem a faltar, Bicho

Esports BDN Comunicació

10,156 views • 1 year ago

L'Onyar, ben a prop dels balcons i finestres que hi ha a la llera del riu al seu pas per la ciutat de Girona. N'informa en directe Cristina Macias (Cristina Macias) #Matins3Cat
1:18

L'Onyar, ben a prop dels balcons i finestres que hi ha a la llera del riu al seu pas per la ciutat de Girona. N'informa en directe Cristina Macias (Cristina Macias) #Matins3Cat

3CatInfo

52,293 views • 8 months ago

🗨️ La policia nacional espanyola ha infiltrat a 4 policies a organitzacions i moviments dels Països Catalans. Totes aquestes infiltracions formen part d’una operació d’Estat orquestrada per Marlaska sota el govern “més progressista de la història” del PSOE, Podem i Sumar.
0:49

🗨️ La policia nacional espanyola ha infiltrat a 4 policies a organitzacions i moviments dels Països Catalans. Totes aquestes infiltracions formen part d’una operació d’Estat orquestrada per Marlaska sota el govern “més progressista de la història” del PSOE, Podem i Sumar.

Arran

30,164 views • 1 year ago

‼️ Atenció a la conversa del final. La visita dels reis Felip VI i Letícia a Paiporta, un dels llocs més devastats per la DANA a la província de València ha estat sacsejada amb forts aldarulls per part de la multitud que els esperava. S'han viscut moments de molta tensió, en què algunes persones han arribat a llançar pals i pedres als monarques i la comitiva que els acompanya, on també estava el president de la Generalitat, Carlos Mazón. S'han sentit insults i la turba els ha cridat "assassins" diverses vegades. Els disturbis han pujat tant de to que per moments s'han convertit el lloc en escenari d'una autèntica batalla campal. El linxament ha sigut de tal magnitud, que fins i tot ha arribat a complicar en extrem la connexió en directe de l'equip d'À Punt desplaçat per a cobrir la visita dels reis. En un moment concret, mentre el dispositiu militar tractava de posar-lo a recer, Felip VI ha intentat apropar-se a alguns dels damnificats que l'escridassaven per a intentar parlar amb ells i calmar els ànims. ➕ Amplia la informació en el minut a minut sobre la #DANACV:
0:59

‼️ Atenció a la conversa del final. La visita dels reis Felip VI i Letícia a Paiporta, un dels llocs més devastats per la DANA a la província de València ha estat sacsejada amb forts aldarulls per part de la multitud que els esperava. S'han viscut moments de molta tensió, en què algunes persones han arribat a llançar pals i pedres als monarques i la comitiva que els acompanya, on també estava el president de la Generalitat, Carlos Mazón. S'han sentit insults i la turba els ha cridat "assassins" diverses vegades. Els disturbis han pujat tant de to que per moments s'han convertit el lloc en escenari d'una autèntica batalla campal. El linxament ha sigut de tal magnitud, que fins i tot ha arribat a complicar en extrem la connexió en directe de l'equip d'À Punt desplaçat per a cobrir la visita dels reis. En un moment concret, mentre el dispositiu militar tractava de posar-lo a recer, Felip VI ha intentat apropar-se a alguns dels damnificats que l'escridassaven per a intentar parlar amb ells i calmar els ànims. ➕ Amplia la informació en el minut a minut sobre la #DANACV:

À Punt NTC

223,953 views • 1 year ago

🔴 ÚLTIMA HORA. S'ha localitzat el cadàver d’una persona dins una maleta al costat d’un contenidor a la plaça de l’Enxaneta de Vilanova i la Geltrú, a primera hora del matí. Hi ha un detingut relacionat amb els fets, que haurien tingut lloc en un bloc del carrer Lepant de la ciutat. Segons fonts policials, el cos ha estat trobat pel servei de neteja municipal. La detenció s’ha produït després d'una persecució per part de la Policia Local de Vilanova quan el sospitós ha intentat fugir del lloc dels fets. Hi han intervingut també Mossos d’Esquadra, que s'han fet càrrec de la investigació. Policia Local Vilanova i la Geltrú ◼ ◼ ◼ ◼ Mossos Vilanova i la Geltrú #Vilanova 🔵Més informació i actualitzacions a
0:43

🔴 ÚLTIMA HORA. S'ha localitzat el cadàver d’una persona dins una maleta al costat d’un contenidor a la plaça de l’Enxaneta de Vilanova i la Geltrú, a primera hora del matí. Hi ha un detingut relacionat amb els fets, que haurien tingut lloc en un bloc del carrer Lepant de la ciutat. Segons fonts policials, el cos ha estat trobat pel servei de neteja municipal. La detenció s’ha produït després d'una persecució per part de la Policia Local de Vilanova quan el sospitós ha intentat fugir del lloc dels fets. Hi han intervingut també Mossos d’Esquadra, que s'han fet càrrec de la investigació. Policia Local Vilanova i la Geltrú ◼ ◼ ◼ ◼ Mossos Vilanova i la Geltrú #Vilanova 🔵Més informació i actualitzacions a

Canal Blau

20,357 views • 1 year ago

🌧️El director de l'MN4 avança que els bombers no han trobat cap cos dins dels cotxes que es troben al pàrquing del centre comercial, quan tenen la primera planta revisada; la segona estava tancada al públic. Ha explicat com van començar a evacuar abans que sonara l'alerta: van demanar a la gent que no se'n baixara a buscar els cotxes i la vam conduir a la part més alta, on es troben els cinemes. Van passar la nit a les mateixes sales de cine. 📡Segueix l'última hora de la #DANA en #ÀPuntNTC 👇
4:49

🌧️El director de l'MN4 avança que els bombers no han trobat cap cos dins dels cotxes que es troben al pàrquing del centre comercial, quan tenen la primera planta revisada; la segona estava tancada al públic. Ha explicat com van començar a evacuar abans que sonara l'alerta: van demanar a la gent que no se'n baixara a buscar els cotxes i la vam conduir a la part més alta, on es troben els cinemes. Van passar la nit a les mateixes sales de cine. 📡Segueix l'última hora de la #DANA en #ÀPuntNTC 👇

À Punt

158,831 views • 1 year ago

La campanya que ha encetat TV3 després de l’assassinat d’una noia de 25 anys, amb una discapacitat reconeguda del 74% (pels seus problemes de salut mental), i amb un manuscrit de 2024 en què demanava ajornar l’eutanàsia sis mesos per poder madurar millor la decisió. La sentència recollia que no era conscient del que escrivia en aquest manuscrit (era conscient per demanar l'eutanàsia, però no per ajornar una decisió irreversible?). Han sortit infinitat de vídeos en què es veia que, amb dificultats, podia caminar. L'entrevista que va donar anava fins al capdamunt de fàrmacs. Em pregunto com, una noia drogada, a la qual no van deixar ni veure a la seva millor amiga abans d'aquest tràgic succés, era lliure per prendre aquesta decisió. Quin és el motiu pel qual hi ha hagut aquesta intenció deliberada? Han retransmès en directe un assassinat i, justament, sembla que els legisladors volen "facilitar" els tràmits per poder accedir a fer-ho més ràpid. Quan va sortir la llei jo no la veia malament perquè la vinculava al cas de Ramon Sampedro-precisament, l'objectiu dels enginyers socials-, avui, després d'aquest precedent (i dels que vindran, i dels que no sabem), no deixo de pensar en el tema dels òrgans i què hi ha darrere de tot això. D'altra banda, el missatge és clar: si tens depressió, si hi ha anuència entre el comitè "d'experts" i és quelcom considerat com a crònic, endavant les atxes. La causa de mort més freqüent entre els joves és el suïcidi. Quin còctel estan creant. Per cert, jo no abordo aquestes qüestions des d'un punt de vista religiós, bàsicament perquè no ho soc. I tampoc és un tema d'esquerres o dretes. Entrevista de Manuel Martínez-Sellés.
4:28

La campanya que ha encetat TV3 després de l’assassinat d’una noia de 25 anys, amb una discapacitat reconeguda del 74% (pels seus problemes de salut mental), i amb un manuscrit de 2024 en què demanava ajornar l’eutanàsia sis mesos per poder madurar millor la decisió. La sentència recollia que no era conscient del que escrivia en aquest manuscrit (era conscient per demanar l'eutanàsia, però no per ajornar una decisió irreversible?). Han sortit infinitat de vídeos en què es veia que, amb dificultats, podia caminar. L'entrevista que va donar anava fins al capdamunt de fàrmacs. Em pregunto com, una noia drogada, a la qual no van deixar ni veure a la seva millor amiga abans d'aquest tràgic succés, era lliure per prendre aquesta decisió. Quin és el motiu pel qual hi ha hagut aquesta intenció deliberada? Han retransmès en directe un assassinat i, justament, sembla que els legisladors volen "facilitar" els tràmits per poder accedir a fer-ho més ràpid. Quan va sortir la llei jo no la veia malament perquè la vinculava al cas de Ramon Sampedro-precisament, l'objectiu dels enginyers socials-, avui, després d'aquest precedent (i dels que vindran, i dels que no sabem), no deixo de pensar en el tema dels òrgans i què hi ha darrere de tot això. D'altra banda, el missatge és clar: si tens depressió, si hi ha anuència entre el comitè "d'experts" i és quelcom considerat com a crònic, endavant les atxes. La causa de mort més freqüent entre els joves és el suïcidi. Quin còctel estan creant. Per cert, jo no abordo aquestes qüestions des d'un punt de vista religiós, bàsicament perquè no ho soc. I tampoc és un tema d'esquerres o dretes. Entrevista de Manuel Martínez-Sellés.

Ramon Audet i Sánchez🤠

17,699 views • 6 months ago

Sabeu quin va ser l’ import que van acordar les administracions públiques,( Generalitat de Catalunya, Ajuntament de BCN i Diputació de BCN) que s’ aportaria a la Copa Amèrica de vela ? 45 milions d’euros Sabeu quant s’ ha aportat fins a dia d’ avui de les arques públiques a l’ esdeveniment ? 58,8 milions d'euros a fons perdut Apart d’ aquestes xifres, s’ han contractat agències, consorcis i instituts que tenen una partida propia de diners públics, desde que la Generalitat i l’ Ajuntament Des de caterings de 5.000€, amb un cost total de 125.000 euros en aquest servei, fins a càmeres de videovigilància en zones amb absència de públic gran part del dia ( 14.636 euros), des del lloguer de sales fins a parquings per a bicicletes (59.650 euros) del tot infrautilitzats. des de lavabos portatils fins a marxandatge , només una de les partides de marxandatge puja 38.486 euros (sense IVA) També s’ ha executat una despesa en paral-lel a l'aportació de més de 4 milions d'euros a fons perdut per als organitzadors. També s’ ha acordat un patrocini de l'equip Sailteam Ben de vela que ascendeix a 250.000 euros Mentres a Catalunya, no hi ha diners per Sanitat i s’ han de tancar llits i quiròfans, els ajudts a la dependència no arriben i portem més d’ una década amb més de 1.000 barracons, on la canalla ha d’ estudiar, perque diuen que els diners no arriben, o no hi ha pressupost Escolteu el silenci ? És un escàndol descomunal, de menjadores, amb fons públics, DINERS DE TOTS Vergonya és poc !
2:09

Sabeu quin va ser l’ import que van acordar les administracions públiques,( Generalitat de Catalunya, Ajuntament de BCN i Diputació de BCN) que s’ aportaria a la Copa Amèrica de vela ? 45 milions d’euros Sabeu quant s’ ha aportat fins a dia d’ avui de les arques públiques a l’ esdeveniment ? 58,8 milions d'euros a fons perdut Apart d’ aquestes xifres, s’ han contractat agències, consorcis i instituts que tenen una partida propia de diners públics, desde que la Generalitat i l’ Ajuntament Des de caterings de 5.000€, amb un cost total de 125.000 euros en aquest servei, fins a càmeres de videovigilància en zones amb absència de públic gran part del dia ( 14.636 euros), des del lloguer de sales fins a parquings per a bicicletes (59.650 euros) del tot infrautilitzats. des de lavabos portatils fins a marxandatge , només una de les partides de marxandatge puja 38.486 euros (sense IVA) També s’ ha executat una despesa en paral-lel a l'aportació de més de 4 milions d'euros a fons perdut per als organitzadors. També s’ ha acordat un patrocini de l'equip Sailteam Ben de vela que ascendeix a 250.000 euros Mentres a Catalunya, no hi ha diners per Sanitat i s’ han de tancar llits i quiròfans, els ajudts a la dependència no arriben i portem més d’ una década amb més de 1.000 barracons, on la canalla ha d’ estudiar, perque diuen que els diners no arriben, o no hi ha pressupost Escolteu el silenci ? És un escàndol descomunal, de menjadores, amb fons públics, DINERS DE TOTS Vergonya és poc !

VIQUI ||☆||

32,843 views • 2 years ago

Avui s’ha produït un fet històric en el llarg combat existent i no resolt entre Catalunya i l’Estat espanyol. El congrés dels diputats acaba d’aprovar la llei d’amnistia per a tots els qui són perseguits per defensar la independència de Catalunya, sigui des de les institucions i les organitzacions polítiques, sigui des del carrer i la societat civil. El que li dóna el caràcter històric són tres circumstàncies concretes: Que en més de 45 anys és la primera vegada que es concedeix una amnistia per raons polítiques. Que fins fa menys d’un any, el partit que governa Espanya s’hi negava en rodó i la descartava de manera contundent. I, sobretot, que aquesta és la voluntat dels catalans expressada a través del seu Parlament que, com es reconeix a l’acord de Brussel·les, “representa legítimament el poble de Catalunya”. Allò que fa possible que avui el Congrés espanyol hagi votat a favor d’aquesta llei no és, per tant, ni la voluntat dels partits espanyols, ni la d’una part minoritària de la societat catalana. Ha estat la voluntat tossuda del poble de Catalunya de fer respectar les seves decisions, allò que alguns definim com mantenir la posició, allò que permetrà tornar a la política el que no n’havia d’haver sortir mai. I això ens ensenya que, per més que costi temps i incomprensions, cal mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats. Això no està exempt de sacrificis i incerteses; alguns de nosaltres portem més de sis anys i mig vivint a l’exili, sense poder ser al costat dels nostres ni poder fer una vida completament normal i lliure. D’altres porten al damunt des de fa sis i set anys l’estigma de la persecució judicial, la marca dels assenyalats pels poders de l’Estat, inclosos els seus principals partits. Milers de represaliats durant anys en processos inflats, de caràcter penal, administratiu o comptable, que han vist afectada la seva vida i la seva llibertat simplement perquè eren simpatitzants del moviment independentista. Gent que ha patit en la seva vida familiar i en la seva feina les conseqüències d’aquest assenyalament, que la premsa patriòtica espanyola s’ha encarregat d’amplificar fins i tort publicant les fotografies personals perquè no quedés cap dubte de la voluntat d’assetjament. I, tanmateix, l’estratègia de la mort civil a què ens volien condemnar, avui ha estat combatuda amb la nostra força. Sense ella, avui no estaríem aquí. I ho sap el PSOE, ho sap Espanya i ho sap tot Europa. Avui l’Estat espanyol, a través del seu Parlament, corregeix un error. No és l’únic a corregir en la llarga llista d’errors comesos per l’Estat en relació amb les demandes del poble de Catalunya. L’error de la sentència contra l’Estatut de Catalunya, per exemple. Però era imprescindible corregir-lo per poder negociar des d’una certa igualtat de condicions i sense l’amenaça de la repressió. L’amnistia formava part de l’acord d’investidura del president Pedro Sánchez. Han passat sis mesos i mig des d’aleshores, i avui es compleix una de les condicions que vam pactar. El camí a recórrer no és precisament un camí de roses, començant per l’aplicació de la mateixa llei. Però avui ens hem tret les espines dels peus que ens impedien avançar. No vull acabar sense expressar el meu reconeixement als milers de ciutadans que pateixen la repressió, per la seva paciència i comprensió. I per la seva lleialtat en la defensa de Catalunya, cadascú de la manera que creu més útil i d’acord amb el seu ideari, però sempre en la defensa d’un objectiu comú, que és la independència del nostre país.
3:54

Avui s’ha produït un fet històric en el llarg combat existent i no resolt entre Catalunya i l’Estat espanyol. El congrés dels diputats acaba d’aprovar la llei d’amnistia per a tots els qui són perseguits per defensar la independència de Catalunya, sigui des de les institucions i les organitzacions polítiques, sigui des del carrer i la societat civil. El que li dóna el caràcter històric són tres circumstàncies concretes: Que en més de 45 anys és la primera vegada que es concedeix una amnistia per raons polítiques. Que fins fa menys d’un any, el partit que governa Espanya s’hi negava en rodó i la descartava de manera contundent. I, sobretot, que aquesta és la voluntat dels catalans expressada a través del seu Parlament que, com es reconeix a l’acord de Brussel·les, “representa legítimament el poble de Catalunya”. Allò que fa possible que avui el Congrés espanyol hagi votat a favor d’aquesta llei no és, per tant, ni la voluntat dels partits espanyols, ni la d’una part minoritària de la societat catalana. Ha estat la voluntat tossuda del poble de Catalunya de fer respectar les seves decisions, allò que alguns definim com mantenir la posició, allò que permetrà tornar a la política el que no n’havia d’haver sortir mai. I això ens ensenya que, per més que costi temps i incomprensions, cal mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats. Això no està exempt de sacrificis i incerteses; alguns de nosaltres portem més de sis anys i mig vivint a l’exili, sense poder ser al costat dels nostres ni poder fer una vida completament normal i lliure. D’altres porten al damunt des de fa sis i set anys l’estigma de la persecució judicial, la marca dels assenyalats pels poders de l’Estat, inclosos els seus principals partits. Milers de represaliats durant anys en processos inflats, de caràcter penal, administratiu o comptable, que han vist afectada la seva vida i la seva llibertat simplement perquè eren simpatitzants del moviment independentista. Gent que ha patit en la seva vida familiar i en la seva feina les conseqüències d’aquest assenyalament, que la premsa patriòtica espanyola s’ha encarregat d’amplificar fins i tort publicant les fotografies personals perquè no quedés cap dubte de la voluntat d’assetjament. I, tanmateix, l’estratègia de la mort civil a què ens volien condemnar, avui ha estat combatuda amb la nostra força. Sense ella, avui no estaríem aquí. I ho sap el PSOE, ho sap Espanya i ho sap tot Europa. Avui l’Estat espanyol, a través del seu Parlament, corregeix un error. No és l’únic a corregir en la llarga llista d’errors comesos per l’Estat en relació amb les demandes del poble de Catalunya. L’error de la sentència contra l’Estatut de Catalunya, per exemple. Però era imprescindible corregir-lo per poder negociar des d’una certa igualtat de condicions i sense l’amenaça de la repressió. L’amnistia formava part de l’acord d’investidura del president Pedro Sánchez. Han passat sis mesos i mig des d’aleshores, i avui es compleix una de les condicions que vam pactar. El camí a recórrer no és precisament un camí de roses, començant per l’aplicació de la mateixa llei. Però avui ens hem tret les espines dels peus que ens impedien avançar. No vull acabar sense expressar el meu reconeixement als milers de ciutadans que pateixen la repressió, per la seva paciència i comprensió. I per la seva lleialtat en la defensa de Catalunya, cadascú de la manera que creu més útil i d’acord amb el seu ideari, però sempre en la defensa d’un objectiu comú, que és la independència del nostre país.

krls.eth / Carles Puigdemont

163,089 views • 2 years ago

Ceuta i l'església madrilenya Avui, per casualitat, he vist la pregària dels fidels de la missa celebrada a l'església de San Andrés Apóstol de Becerril (Madrid), retransmesa per RTVE. Com que no em podia creure el que havia sentit, després n'he cercat la gravació a la web de RTVE. I sí, allà s'ha dit literalment: «Por Ceuta y por todos sus habitantes, para que cese la entrada ilegal y masiva de personas, se restablezcan el orden y la seguridad y las autoridades actúen con justicia y firmeza en defensa del bien común. Cumplan con su deber de proteger a sus ciudadanos y la frontera. Roguemos al Señor». Es pot pronunciar una pregària més allunyada del missatge de Jesucrist que aquesta? S'ha llegit l'arquebisbat de Madrid l els Evangelis? Recorda que Jesucrist i la seva família hagueren de fugir a Egipte com a refugiats? Recorda l'arquebisbat de Madrid les paraules de Jesús: «Era foraster i em vau acollir» (Mt 25,35)? Com es pot parlar des del púlpit d'una església que determinades persones són "il·legals" i reclamar fermesa per defensar «la frontera», quan l'Evangeli posa al centre l'acollida, la misericòrdia i la dignitat de tota persona humana per damunt de qualsevol condició o nacionalitat? L'Església pot parlar de la legitimitat dels Estats per ordenar els fluxos migratoris, però mai no hauria d'oblidar que, abans que immigrants, refugiats o estrangers, parlam de persones. I, per a un cristià, en el rostre de cada persona hi ha el rostre de Crist. Queda clar amb actuacions com aquesta que, per la capital del regne, el servilisme eclesial a l'extrema dreta està molt per damunt del missatge evangèlic que haurien de difondre.
0:28

Ceuta i l'església madrilenya Avui, per casualitat, he vist la pregària dels fidels de la missa celebrada a l'església de San Andrés Apóstol de Becerril (Madrid), retransmesa per RTVE. Com que no em podia creure el que havia sentit, després n'he cercat la gravació a la web de RTVE. I sí, allà s'ha dit literalment: «Por Ceuta y por todos sus habitantes, para que cese la entrada ilegal y masiva de personas, se restablezcan el orden y la seguridad y las autoridades actúen con justicia y firmeza en defensa del bien común. Cumplan con su deber de proteger a sus ciudadanos y la frontera. Roguemos al Señor». Es pot pronunciar una pregària més allunyada del missatge de Jesucrist que aquesta? S'ha llegit l'arquebisbat de Madrid l els Evangelis? Recorda que Jesucrist i la seva família hagueren de fugir a Egipte com a refugiats? Recorda l'arquebisbat de Madrid les paraules de Jesús: «Era foraster i em vau acollir» (Mt 25,35)? Com es pot parlar des del púlpit d'una església que determinades persones són "il·legals" i reclamar fermesa per defensar «la frontera», quan l'Evangeli posa al centre l'acollida, la misericòrdia i la dignitat de tota persona humana per damunt de qualsevol condició o nacionalitat? L'Església pot parlar de la legitimitat dels Estats per ordenar els fluxos migratoris, però mai no hauria d'oblidar que, abans que immigrants, refugiats o estrangers, parlam de persones. I, per a un cristià, en el rostre de cada persona hi ha el rostre de Crist. Queda clar amb actuacions com aquesta que, per la capital del regne, el servilisme eclesial a l'extrema dreta està molt per damunt del missatge evangèlic que haurien de difondre.

Toni Bennàssar

23,794 views • 1 month ago

La formació d'Orriols suma adeptes a la Garrotxa La segona parada informativa d'Aliança Catalana a Besalú ha sigut tot un èxit. La formació de Sílvia Orriols desperta cada vegada més interès i són molts els ciutadans que s'acosten per saber més del projecte, expressar les seves inquietuds al partit i donar-los el seu suport. "La gent ja no té por", destaca la presidenta comarcal d'AC a la Garrotxa, Susana Sala. En aquest sentit, Sala pronostica que les enquestes faran curt. La darrera, la publicada per La Vanguardia: "ens donen dinou diputats, però serem més". I és que, assegura, la clau de l'èxit és el tu a tu amb la ciutadania per saber els problemes reals de la gent. "Amb les nostres carpes informatives anem arreu dels territoris, de la Garrotxa, arreu de Catalunya, parlant amb la nostra gent, escoltant les seves inquietuds i convençuts que aquest és el camí per construir una societat pròspera, occidental i catalana. Plegats tenim el potencial necessari per fer realitat aquest somni, som aquí per fer història", ha dit Sala després de compartir el matí de diumenge amb els besaluencs. #Besalú #laGarrotxa Sílvia Orriols
0:36

La formació d'Orriols suma adeptes a la Garrotxa La segona parada informativa d'Aliança Catalana a Besalú ha sigut tot un èxit. La formació de Sílvia Orriols desperta cada vegada més interès i són molts els ciutadans que s'acosten per saber més del projecte, expressar les seves inquietuds al partit i donar-los el seu suport. "La gent ja no té por", destaca la presidenta comarcal d'AC a la Garrotxa, Susana Sala. En aquest sentit, Sala pronostica que les enquestes faran curt. La darrera, la publicada per La Vanguardia: "ens donen dinou diputats, però serem més". I és que, assegura, la clau de l'èxit és el tu a tu amb la ciutadania per saber els problemes reals de la gent. "Amb les nostres carpes informatives anem arreu dels territoris, de la Garrotxa, arreu de Catalunya, parlant amb la nostra gent, escoltant les seves inquietuds i convençuts que aquest és el camí per construir una societat pròspera, occidental i catalana. Plegats tenim el potencial necessari per fer realitat aquest somni, som aquí per fer història", ha dit Sala després de compartir el matí de diumenge amb els besaluencs. #Besalú #laGarrotxa Sílvia Orriols

Diari Girona Notícies

36,338 views • 1 year ago

Iniciem un camí incert i ple de dificultats; ho sabem i no ens enganyem. Avui no va d'aixecar expectatives sinó d'explicar la potencialitat i el recorregut del marc de què ens hem dotat: una etapa de negociació inèdita que hem de saber explorar i explotar, en la qual no ens hem fixat cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya, expressada a través de la institució que legítimament el representa, que és el Parlament. Ningú més que el Parlament no pot representar el poble de Catalunya. És per això que hem fet constar a l'acord la legitimitat del referèndum de l'#1oct i la declaració d'independència del #27oct, perquè són decisions preses en nom del poble de Catalunya pels seus legítims representants. En cap democràcia això no és mai un delicte, contràriament al que sosté l'Estat espanyol. Per això l'acord conté la llei d'amnistia, amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú que hagi patit persecució, de la forma que sigui -penal, econòmica, administrativa--, per la mera contribució al procés d'independència de Catalunya. És una manera de retornar a la política allò que és de la política. El conflicte que volem contribuir a resoldre no ve de la reacció repressora de l'Estat arran de l'octubre del 2017, de la sentència contra l’Estatut, del dèficit fiscal insostenible, de la persecució del català o de l’afusellament del president Companys, sinó dels Decrets de Nova Planta de la monarquia espanyola que aboleixen les Constitucions i les Institucions seculars de Catalunya i liquiden la sobirania històrica que teníem. La persecució de la nostra llengua, de la nostra cultura i de les nostres institucions és, a partir d'aquest acord, un relat compartit. Sempre he reclamat que qualsevol negociació amb l'Estat espanyol compti amb un mecanisme independent internacional de verificació i seguiment dels acords. Aquest mecanisme, que forma part de l'acord signat entre PSOE i Junts, ja s’ha definit i concretat els seus integrants, i es reunirà abans d'acabar aquest mes de novembre. Per a l'assoliment dels acords s'han convingut els dos grans àmbits de negociació simultanis que vam proposar a la conferència del 5 de setembre: 1) Superar els dèficits i Iimitacions de l'autogovern. 2) Reconeixement nacional de Catalunya. La llista dels dos àmbits és inevitablement llarga, perquè els dèficits, les limitacions i la necessitat de reconeixement nacional s'acumulen des de moltíssimes dècades. El Parlament de Catalunya té aprovades moltes propostes en els dos àmbits, que han de guiar els acords a assolir. Des del pacte fiscal al referèndum d'autodeterminació; des del traspàs de rodalies -el de veritat i no el que es queda a mitges- a la gestió de la immigració; des de la gestió dels aeroports i ports fins a les competicions esportives internacionals; des de la hisenda pròpia a la política exterior. I de tot això n'hem de parlar, i en parlarem tal com recull l'acord d'avui. Del referèndum d'autodeterminació i del pacte fiscal, sí. No ens refiem de les promeses, anirem acord a acord. Sense el seu compliment, que han de ser irreversibles, la legislatura no té recorregut. El “A cambio de nada” ha anat a la paperera de la història. Per arribar fins aquí no hem hagut de girar full, ni assumir que haguem comès cap delicte. No ens ha calgut demanar perdó. Mantenim la posició, i és des d'aquesta posició que ens comprometem a un procés de negociació (no pas de mer diàleg) amb tot el que això representa, i no ens hem fixat cap altra límit que la voluntat del poble de Catalunya.
21:59

Iniciem un camí incert i ple de dificultats; ho sabem i no ens enganyem. Avui no va d'aixecar expectatives sinó d'explicar la potencialitat i el recorregut del marc de què ens hem dotat: una etapa de negociació inèdita que hem de saber explorar i explotar, en la qual no ens hem fixat cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya, expressada a través de la institució que legítimament el representa, que és el Parlament. Ningú més que el Parlament no pot representar el poble de Catalunya. És per això que hem fet constar a l'acord la legitimitat del referèndum de l'#1oct i la declaració d'independència del #27oct, perquè són decisions preses en nom del poble de Catalunya pels seus legítims representants. En cap democràcia això no és mai un delicte, contràriament al que sosté l'Estat espanyol. Per això l'acord conté la llei d'amnistia, amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú que hagi patit persecució, de la forma que sigui -penal, econòmica, administrativa--, per la mera contribució al procés d'independència de Catalunya. És una manera de retornar a la política allò que és de la política. El conflicte que volem contribuir a resoldre no ve de la reacció repressora de l'Estat arran de l'octubre del 2017, de la sentència contra l’Estatut, del dèficit fiscal insostenible, de la persecució del català o de l’afusellament del president Companys, sinó dels Decrets de Nova Planta de la monarquia espanyola que aboleixen les Constitucions i les Institucions seculars de Catalunya i liquiden la sobirania històrica que teníem. La persecució de la nostra llengua, de la nostra cultura i de les nostres institucions és, a partir d'aquest acord, un relat compartit. Sempre he reclamat que qualsevol negociació amb l'Estat espanyol compti amb un mecanisme independent internacional de verificació i seguiment dels acords. Aquest mecanisme, que forma part de l'acord signat entre PSOE i Junts, ja s’ha definit i concretat els seus integrants, i es reunirà abans d'acabar aquest mes de novembre. Per a l'assoliment dels acords s'han convingut els dos grans àmbits de negociació simultanis que vam proposar a la conferència del 5 de setembre: 1) Superar els dèficits i Iimitacions de l'autogovern. 2) Reconeixement nacional de Catalunya. La llista dels dos àmbits és inevitablement llarga, perquè els dèficits, les limitacions i la necessitat de reconeixement nacional s'acumulen des de moltíssimes dècades. El Parlament de Catalunya té aprovades moltes propostes en els dos àmbits, que han de guiar els acords a assolir. Des del pacte fiscal al referèndum d'autodeterminació; des del traspàs de rodalies -el de veritat i no el que es queda a mitges- a la gestió de la immigració; des de la gestió dels aeroports i ports fins a les competicions esportives internacionals; des de la hisenda pròpia a la política exterior. I de tot això n'hem de parlar, i en parlarem tal com recull l'acord d'avui. Del referèndum d'autodeterminació i del pacte fiscal, sí. No ens refiem de les promeses, anirem acord a acord. Sense el seu compliment, que han de ser irreversibles, la legislatura no té recorregut. El “A cambio de nada” ha anat a la paperera de la història. Per arribar fins aquí no hem hagut de girar full, ni assumir que haguem comès cap delicte. No ens ha calgut demanar perdó. Mantenim la posició, i és des d'aquesta posició que ens comprometem a un procés de negociació (no pas de mer diàleg) amb tot el que això representa, i no ens hem fixat cap altra límit que la voluntat del poble de Catalunya.

krls.eth / Carles Puigdemont

397,691 views • 2 years ago

Ella és la Marta i dels 15 anys, s'enfronta a una lesió medul·lar per una negligència mèdica. L'operació d'un quist a la medul·la la va portar a un estat de coma induït, sobreposant-se a diverses situacions clíniques de gravetat: paràlisi progressiva, un problema respiratori, traqueotomia, respirador, dos episodis en què l’hi van haver de posar un marcapassos del cor i, en anar despertant, crisi d'absència i moments de desorientació. Des d'aquell moment no té mobilitat d'espatlles cap avall i es comunica amb un ordinador amb el nas. Com a conseqüència, es desplaça en una cadira de rodes elèctrica i té reconegut un grau de discapacitat del 84%. La Marta ha viatjat moltíssim afrontant-se a barreres arquitectòniques que semblaven inassumibles, s'ha llençat en parapent, ha fet un circuit de fórmula GT... és una aventurera sense límits. Però la realitat del seu dia a dia és ben diferent. A Tàrrega, on ella va néixer i viu aquesta és la seva realitat, una plataforma que n’ha donat el vistiplau un enginyer de l'ajuntament, en la que no pot accedir-hi per acudir al metge o un simple passeig per la seva ciutat es transforma en un circuit de barreres constants, voreres estretes, sense rampes i sortejant llambordes, on ha d'acabar circulant pel mig del carrer, posant en risc, cada dia, la seva seguretat. No és fatalitat, és negligència. Aquesta és la realitat d’una ciutat que falla als seus ciutadans més vulnerables. Això és indignant! M’ajudes a ajudar a la Marta i fer-ho visible?
1:29

Ella és la Marta i dels 15 anys, s'enfronta a una lesió medul·lar per una negligència mèdica. L'operació d'un quist a la medul·la la va portar a un estat de coma induït, sobreposant-se a diverses situacions clíniques de gravetat: paràlisi progressiva, un problema respiratori, traqueotomia, respirador, dos episodis en què l’hi van haver de posar un marcapassos del cor i, en anar despertant, crisi d'absència i moments de desorientació. Des d'aquell moment no té mobilitat d'espatlles cap avall i es comunica amb un ordinador amb el nas. Com a conseqüència, es desplaça en una cadira de rodes elèctrica i té reconegut un grau de discapacitat del 84%. La Marta ha viatjat moltíssim afrontant-se a barreres arquitectòniques que semblaven inassumibles, s'ha llençat en parapent, ha fet un circuit de fórmula GT... és una aventurera sense límits. Però la realitat del seu dia a dia és ben diferent. A Tàrrega, on ella va néixer i viu aquesta és la seva realitat, una plataforma que n’ha donat el vistiplau un enginyer de l'ajuntament, en la que no pot accedir-hi per acudir al metge o un simple passeig per la seva ciutat es transforma en un circuit de barreres constants, voreres estretes, sense rampes i sortejant llambordes, on ha d'acabar circulant pel mig del carrer, posant en risc, cada dia, la seva seguretat. No és fatalitat, és negligència. Aquesta és la realitat d’una ciutat que falla als seus ciutadans més vulnerables. Això és indignant! M’ajudes a ajudar a la Marta i fer-ho visible?

VIQUI ||☆||

20,389 views • 8 months ago

Avui he comparegut al Parlament per denunciar dues realitats intolerables que Tàrrega pateix des de fa massa anys: l’abandonament de la variant de la C-14 i la vandalització de la nostra nova seu d’Aliança Catalana a Tàrrega hores abans de la seva inauguració. Ho he fet acompanyada del meu company Marc Arpa, Marc Arpa i una part dels membres de l’executiva de Aliança Catalana- Urgell després d’uns fets gravíssims en què s’ha vinculat un regidor de la CUP de l’Ajuntament de Tàrrega amb aquests actes vandàlics. Encara més greu és veure com la batllessa de Tàrrega ha intentat blanquejar aquesta situació acusant-nos de “provocar” per inaugurar una seu durant la Festa Major. La Festa Major de Tàrrega és de tots els targarins. I a Aliança Catalana Urgell ens omple d’orgull poder obrir una seu a la nostra ciutat precisament durant els dies en què Tàrrega celebra la seva identitat, la seva gent i les seves tradicions. No vinc a fer política de despatx. Vinc a dir les coses clares i a defensar els nostres. Soc aquí per estima a Tàrrega, a la seva gent i al nostre territori. I denunciaré tot allò que afecti el benestar, la convivència i les butxaques dels targarins i urgellencs. Perquè les persones no som el que diem. Som el que fem.
10:20

Avui he comparegut al Parlament per denunciar dues realitats intolerables que Tàrrega pateix des de fa massa anys: l’abandonament de la variant de la C-14 i la vandalització de la nostra nova seu d’Aliança Catalana a Tàrrega hores abans de la seva inauguració. Ho he fet acompanyada del meu company Marc Arpa, Marc Arpa i una part dels membres de l’executiva de Aliança Catalana- Urgell després d’uns fets gravíssims en què s’ha vinculat un regidor de la CUP de l’Ajuntament de Tàrrega amb aquests actes vandàlics. Encara més greu és veure com la batllessa de Tàrrega ha intentat blanquejar aquesta situació acusant-nos de “provocar” per inaugurar una seu durant la Festa Major. La Festa Major de Tàrrega és de tots els targarins. I a Aliança Catalana Urgell ens omple d’orgull poder obrir una seu a la nostra ciutat precisament durant els dies en què Tàrrega celebra la seva identitat, la seva gent i les seves tradicions. No vinc a fer política de despatx. Vinc a dir les coses clares i a defensar els nostres. Soc aquí per estima a Tàrrega, a la seva gent i al nostre territori. I denunciaré tot allò que afecti el benestar, la convivència i les butxaques dels targarins i urgellencs. Perquè les persones no som el que diem. Som el que fem.

VIQUI ||☆||

10,416 views • 4 months ago

Mentre veiem com Catalunya cau a trossos, la sanitat ha petat, educació en caiguda lliure, rodalies ha col·lapsat, per deixadesa, falta d'inversions i pressupostos i tu, cada dia, fas mans i mànigues per arribar a fi de mes… Saps que es va aprovar ahir al Parlament? Uns pressupostos de gairebé 65 milions d'euros. Saps a què van destinats aquests 65 milions d'euros? A omplir butxaques de la casta política, el 72,46% dels quals, va exclusivament destinat a sous i remuneracions de personal eventual i ara, a més, també hi han inclòs els assessors dels grups polítics. Saps en quant s'incrementa aquest any, el pressupost respecte al 2025? 1,53 milions d'euros. Saps a quant ascendeix el complement de productivitat a aquesta gent? 1,2 milions d'euros. Saps quin és el % extra, que representa a la nòmina, del salari base d'un treballador de la cambra? Un 70% I ja no només això, que és un escàndol, a més, han creat noves cadires i nous càrrecs com tècnics d'acció exterior, tècnics d'acció climàtica amb sous d'entre 67.000 i més de 89.000 euros, una altra oficina "guingueta" d'igualtat per 233.000 euros més i més de 700.000 euros destinats a dotacions sense cap avaluació. • Saps quan han assignat a partits polítics? 9 milions d'euros. • Saps on els han col·locat aquests 9 milions? A pressupostos? No! Els han tret del pressupost i els han assignat, d'amagatotis, al departament de presidència, i així és com et poden vendre que han abaixat el pressupost, quan en realitat és un intent més d'amagar i enganyar-nos a tots. En resum, ens marxa una altra morterada destinada a personal, posat a dit, amb privilegis que premia a persones, no votades per ningú, per acabar omplint-se les butxaques uns quants a costa de la suor i el dur treball de la gent. Saps quin és l'únic partit que denuncia, ho explica obertament i ha renunciat a TOTES, les subvencions, sobresous i plusos? Enga, aquí 👇🏻 te'n fan un resumet! Mira que arriben a fer un discurs de l'odi ben curiós i mira que arriben a ser una extrema dreta ben rareta aquesta gent tu!
5:34

Mentre veiem com Catalunya cau a trossos, la sanitat ha petat, educació en caiguda lliure, rodalies ha col·lapsat, per deixadesa, falta d'inversions i pressupostos i tu, cada dia, fas mans i mànigues per arribar a fi de mes… Saps que es va aprovar ahir al Parlament? Uns pressupostos de gairebé 65 milions d'euros. Saps a què van destinats aquests 65 milions d'euros? A omplir butxaques de la casta política, el 72,46% dels quals, va exclusivament destinat a sous i remuneracions de personal eventual i ara, a més, també hi han inclòs els assessors dels grups polítics. Saps en quant s'incrementa aquest any, el pressupost respecte al 2025? 1,53 milions d'euros. Saps a quant ascendeix el complement de productivitat a aquesta gent? 1,2 milions d'euros. Saps quin és el % extra, que representa a la nòmina, del salari base d'un treballador de la cambra? Un 70% I ja no només això, que és un escàndol, a més, han creat noves cadires i nous càrrecs com tècnics d'acció exterior, tècnics d'acció climàtica amb sous d'entre 67.000 i més de 89.000 euros, una altra oficina "guingueta" d'igualtat per 233.000 euros més i més de 700.000 euros destinats a dotacions sense cap avaluació. • Saps quan han assignat a partits polítics? 9 milions d'euros. • Saps on els han col·locat aquests 9 milions? A pressupostos? No! Els han tret del pressupost i els han assignat, d'amagatotis, al departament de presidència, i així és com et poden vendre que han abaixat el pressupost, quan en realitat és un intent més d'amagar i enganyar-nos a tots. En resum, ens marxa una altra morterada destinada a personal, posat a dit, amb privilegis que premia a persones, no votades per ningú, per acabar omplint-se les butxaques uns quants a costa de la suor i el dur treball de la gent. Saps quin és l'únic partit que denuncia, ho explica obertament i ha renunciat a TOTES, les subvencions, sobresous i plusos? Enga, aquí 👇🏻 te'n fan un resumet! Mira que arriben a fer un discurs de l'odi ben curiós i mira que arriben a ser una extrema dreta ben rareta aquesta gent tu!

VIQUI ||☆||

25,465 views • 8 months ago

UN ALTRE TRIBUNAL Aquell dia d’agost, el dia en què el Sol es va apagar, jo també ho vaig fer. Però el meu cor va seguir bategant, sense ni un com ni un per què. No recordo quasi bé res de l’any 20+1 ni de l’any 20+2 que no sigui la pantalla del televisor. No recordo quasi bé res d’aquells dies que per a la resta del món en van ser molts però per a mi només un. Fins que va arribar la instrucció del judici, i amb ella la necessitat de trobar la manera de protegir el meu fill. Però no ho vaig saber fer. Per segona vegada. No vaig poder salvar en Josep del monstre que va aparèixer en aquella corba ni dels dimonis que, asseguts en aquella sala del Xulgado num.4 do Penal de A Coruña, van atropellar-lo per segona vegada. I quan va arribar la sentència, del cel sense Sol van caure la Lluna i les estrelles. I des del fons de la més negra de les foscors, es va anar obrint pas una dolça i càlida llum que m’atreia com si fos el so del cant de les sirenes. Però m’hi havia de resistir, pel meu marit, per la meva filla. I vaig començar a escriure el meu dolor i el vaig acompanyar de la imatge del meu fill. I es va produir un miracle: el somriure del Josep va captivar el cor d’un munt de persones que ens van ajudar a fer camí. Jo sobrevisc en un món de paraules: les meves paraules han construït el meu món. I en aquest meu món puc respirar, fins i tot somriure, perquè en ell hi ha el meu fill. Jo vaig donar-li el món i ell a mi un objectiu per seguir fent camí. I no puc tornar a aquella altra vida, perquè en la meva altra vida un desconegut ens matarà a la sortida d’una corba en el moment més feliç de la nostra existència. I demà m’obligaran a fer-ho… #josepboan #reforma142CP #stopviolenciaviaria #Justicia
1:04

UN ALTRE TRIBUNAL Aquell dia d’agost, el dia en què el Sol es va apagar, jo també ho vaig fer. Però el meu cor va seguir bategant, sense ni un com ni un per què. No recordo quasi bé res de l’any 20+1 ni de l’any 20+2 que no sigui la pantalla del televisor. No recordo quasi bé res d’aquells dies que per a la resta del món en van ser molts però per a mi només un. Fins que va arribar la instrucció del judici, i amb ella la necessitat de trobar la manera de protegir el meu fill. Però no ho vaig saber fer. Per segona vegada. No vaig poder salvar en Josep del monstre que va aparèixer en aquella corba ni dels dimonis que, asseguts en aquella sala del Xulgado num.4 do Penal de A Coruña, van atropellar-lo per segona vegada. I quan va arribar la sentència, del cel sense Sol van caure la Lluna i les estrelles. I des del fons de la més negra de les foscors, es va anar obrint pas una dolça i càlida llum que m’atreia com si fos el so del cant de les sirenes. Però m’hi havia de resistir, pel meu marit, per la meva filla. I vaig començar a escriure el meu dolor i el vaig acompanyar de la imatge del meu fill. I es va produir un miracle: el somriure del Josep va captivar el cor d’un munt de persones que ens van ajudar a fer camí. Jo sobrevisc en un món de paraules: les meves paraules han construït el meu món. I en aquest meu món puc respirar, fins i tot somriure, perquè en ell hi ha el meu fill. Jo vaig donar-li el món i ell a mi un objectiu per seguir fent camí. I no puc tornar a aquella altra vida, perquè en la meva altra vida un desconegut ens matarà a la sortida d’una corba en el moment més feliç de la nostra existència. I demà m’obligaran a fer-ho… #josepboan #reforma142CP #stopviolenciaviaria #Justicia

maria pilar

12,530 views • 2 years ago

La Guàrdia Civil podria cantar en català? 🤮 La coral dels Gendarmes (equivalents de la Guàrdia Civil 😱) de Perpinyà canten "Cantem més fort", himne de la USAP (amb l'Estaca), escrita i cantada per Hugues Di Francesco un nord-català del Vallespir. Només la tornada és en català però us traduïm tota la cançó que també fa referència a l'equip de la USAP que va guanyar el primer campionat en 1914 abans de ser sacrificada en les trinxeres de la propera Guerra Mundial. >> Cantem més fort – Traducció al català [Estrofa 1] Entre mar i muntanya S’han alçat drets Vestits de tramuntana Drets damunt del prat Escolta pujar les nostres veus Les d’un poble orgullós Que empeny amb tu Guerrers centenaris [Tornada] Cantem més fort Cantem més fort Cantem més fort La mà sobre el cor (x2) [Estrofa 2] Massa jugadors morts a la guerra Tot un equip decimat Cap mà va tancar-vos les parpelles Aimé Giral us sent cantar La sang i l’or, la nostra bandera El blau per no oblidar Gravat a la fusta per sempre Alçat al cel al Castellet [Tornada] Cantem més fort Cantem més fort Cantem més fort La mà sobre el cor (x2) [Estrofa 3] En aquesta terra arrelada Mil anys d’històries llegendàries Quatre dits ensangonats Per portar ben amunt la Senyera [Tornada] Cantem més fort Cantem més fort Cantem més fort La mà sobre el cor
1:15

La Guàrdia Civil podria cantar en català? 🤮 La coral dels Gendarmes (equivalents de la Guàrdia Civil 😱) de Perpinyà canten "Cantem més fort", himne de la USAP (amb l'Estaca), escrita i cantada per Hugues Di Francesco un nord-català del Vallespir. Només la tornada és en català però us traduïm tota la cançó que també fa referència a l'equip de la USAP que va guanyar el primer campionat en 1914 abans de ser sacrificada en les trinxeres de la propera Guerra Mundial. >> Cantem més fort – Traducció al català [Estrofa 1] Entre mar i muntanya S’han alçat drets Vestits de tramuntana Drets damunt del prat Escolta pujar les nostres veus Les d’un poble orgullós Que empeny amb tu Guerrers centenaris [Tornada] Cantem més fort Cantem més fort Cantem més fort La mà sobre el cor (x2) [Estrofa 2] Massa jugadors morts a la guerra Tot un equip decimat Cap mà va tancar-vos les parpelles Aimé Giral us sent cantar La sang i l’or, la nostra bandera El blau per no oblidar Gravat a la fusta per sempre Alçat al cel al Castellet [Tornada] Cantem més fort Cantem més fort Cantem més fort La mà sobre el cor (x2) [Estrofa 3] En aquesta terra arrelada Mil anys d’històries llegendàries Quatre dits ensangonats Per portar ben amunt la Senyera [Tornada] Cantem més fort Cantem més fort Cantem més fort La mà sobre el cor

Angelets de la Terra #CentreCulturalCatalunyaNord

14,552 views • 8 months ago