Loading video...

Video Failed to Load

There was a problem loading this video. This could be due to a temporary network issue or the video might be unavailable.

✅ 𝐷𝑒𝑏𝑢𝑡𝑎𝑟 𝑎𝑚𝑏 𝑒𝑙 𝑝𝑟𝑖𝑚𝑒𝑟 𝑒𝑞𝑢𝑖𝑝 𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑃𝑒𝑛𝑦𝑎 Amb 16 anys i 142 dies, Ian Platteeuw és el segon jugador més jove de la nostra història que debuta al màxim nivell 𝐒𝐨𝐦 𝐞𝐥 𝐛𝐫𝐞𝐬𝐬𝐨𝐥 💚🖤 #BadalonaÉsFutur

Club Joventut Badalona

57,843 subscribers

21,364 views • 2 years ago •via X (Twitter)

#BadalonaÉsFutur

Anya Rossi• Live Now

Private livecam show

5 Comments

Zabrios 🟢⚫2 years ago

Más intensidad que el 90% que han jugado hoy

Toni Girol ll*ll2 years ago

Esperem que triguem força temporades en fer-li un vídeo.

Verd-i-negres2 years ago

No és cert @Penya1930, no és el segon jugador més jove de la història en debutar al primer equip, no feu cas a l’@ACBCOM!

Wolf007 the pro2 years ago

Mvp

Canito2 years ago

Otro jugador debutando 16 , CUIDARLO para quede y tenga muchas alivreias a la aficion

Related Videos

❝El Barça és una institució catalana oberta al món, que ja té més de 125 anys, i que està compromesa amb la democràcia, amb les llibertats, amb Catalunya, amb la nostra cultura i la nostra llengua❞ 🗣️Joan Laporta Estruch acaba així el seu parlament

❝El Barça és una institució catalana oberta al món, que ja té més de 125 anys, i que està compromesa amb la democràcia, amb les llibertats, amb Catalunya, amb la nostra cultura i la nostra llengua❞ 🗣️Joan Laporta Estruch acaba així el seu parlament

FC Barcelona

201,635 views • 10 months ago

El CE Sabadell és un club de Sabadell. De la seva ciutat, de la seva gent i de la seva història. I és precisament aquesta identitat la que ens dona força per mirar més lluny. Amb el retorn al futbol professional, volem que cada vegada més persones coneguin el nostre club, entenguin què representa i puguin formar part del seu camí. Per això, aquesta temporada ampliarem progressivament la nostra comunicació digital amb continguts en diferents idiomes, mantenint sempre el català com a llengua pròpia i principal del club. Sabem qui som. I volem que cada vegada més gent també ho sàpiga. Arrelats a Sabadell. Oberts al món.

El CE Sabadell és un club de Sabadell. De la seva ciutat, de la seva gent i de la seva història. I és precisament aquesta identitat la que ens dona força per mirar més lluny. Amb el retorn al futbol professional, volem que cada vegada més persones coneguin el nostre club, entenguin què representa i puguin formar part del seu camí. Per això, aquesta temporada ampliarem progressivament la nostra comunicació digital amb continguts en diferents idiomes, mantenint sempre el català com a llengua pròpia i principal del club. Sabem qui som. I volem que cada vegada més gent també ho sàpiga. Arrelats a Sabadell. Oberts al món.

CE Sabadell 🧅

17,704 views • 16 days ago

Lluís Llach tenia 27 anys quan va ser el protagonista del primer gran acte polític a Catalunya després de la mort de Franco: els seus mítics concerts del 15, 16 i 17 de gener del 1976, al Palau d’Esports de Barcelona. Mig segle després, Llach –amb 77 anys– és el segon convidat de la sèrie d’entrevistes 2 x 100: dues persones que parlen i 100 lectors i subscriptors de l’ARA, de públic. En aquesta conversa hi trobareu un Lluís Llach que compara els concerts de gener del 1976 amb l’1 d’octubre del 2017, que explica per què es va enfadar amb Serrat i que admet que potser sí que ell mateix ja s’ha convertit en l’avi Siset.

Lluís Llach tenia 27 anys quan va ser el protagonista del primer gran acte polític a Catalunya després de la mort de Franco: els seus mítics concerts del 15, 16 i 17 de gener del 1976, al Palau d’Esports de Barcelona. Mig segle després, Llach –amb 77 anys– és el segon convidat de la sèrie d’entrevistes 2 x 100: dues persones que parlen i 100 lectors i subscriptors de l’ARA, de públic. En aquesta conversa hi trobareu un Lluís Llach que compara els concerts de gener del 1976 amb l’1 d’octubre del 2017, que explica per què es va enfadar amb Serrat i que admet que potser sí que ell mateix ja s’ha convertit en l’avi Siset.

diariARA

28,979 views • 7 months ago

🛟 La Josepha és un emblema d’Open Arms. El juliol del 2018, la tripulació de l’ONG la va rescatar quan feia més de dos dies que estava a la deriva. Un miracle inesperat que va fer la volta al món. Set anys després, havent reconstruït la seva vida a Suïssa, ens explica com va tornar a néixer i la seva intenció de col·laborar amb Open Arms. "A contracorrent. 10 anys d’Open Arms", disponible a la ▶ plataforma 3Cat #OpenArms3Cat

🛟 La Josepha és un emblema d’Open Arms. El juliol del 2018, la tripulació de l’ONG la va rescatar quan feia més de dos dies que estava a la deriva. Un miracle inesperat que va fer la volta al món. Set anys després, havent reconstruït la seva vida a Suïssa, ens explica com va tornar a néixer i la seva intenció de col·laborar amb Open Arms. "A contracorrent. 10 anys d’Open Arms", disponible a la ▶ plataforma 3Cat #OpenArms3Cat

3Cat

32,536 views • 11 months ago

Avui fa deu anys que ens va deixar Johan Cruyff. I el seu llegat no només resisteix: domina. Cruyff, el revolucionari. El jugador abanderat del futbol total, punt d'inflexió entre el futbol antic i el modern. L'entrenador del Dream Team que va tornar al futbol gris dels 80 l'esclat, l'alegria, l'espectacle. L'inspirador i punt de partida del Barça de Laporta, Txiki, Rijkaard i, és clar, Pep Guardiola. Cruyff, el guanyador. Va canviar la mentalitat als catalans. Va convertir l'"avui patirem" en el "sortiu i gaudiu". Va vestir Catalunya d'etiqueta. Una història d'èxit i d'audàcia amb un efecte papallona inconmensurable al nostre país. Explicar aquesta història des d'un punt de vista català va ser la idea original d'«El Contracte». Cruyff, la inspiració. Avui, els millors entrenadors del món són hereus d'aquest llegat, de La Masia, de la contracultura i emprenedoria cruyffistes: Pep, Flick, Luis Enrique, Arteta (i Cesc, Òscar Garcia i tants d'altres). Romario deia que el futbol s'ha de llegir amb els ulls de Cruyff. Avui, aquesta frase és més vertadera que mai.

Avui fa deu anys que ens va deixar Johan Cruyff. I el seu llegat no només resisteix: domina. Cruyff, el revolucionari. El jugador abanderat del futbol total, punt d'inflexió entre el futbol antic i el modern. L'entrenador del Dream Team que va tornar al futbol gris dels 80 l'esclat, l'alegria, l'espectacle. L'inspirador i punt de partida del Barça de Laporta, Txiki, Rijkaard i, és clar, Pep Guardiola. Cruyff, el guanyador. Va canviar la mentalitat als catalans. Va convertir l'"avui patirem" en el "sortiu i gaudiu". Va vestir Catalunya d'etiqueta. Una història d'èxit i d'audàcia amb un efecte papallona inconmensurable al nostre país. Explicar aquesta història des d'un punt de vista català va ser la idea original d'«El Contracte». Cruyff, la inspiració. Avui, els millors entrenadors del món són hereus d'aquest llegat, de La Masia, de la contracultura i emprenedoria cruyffistes: Pep, Flick, Luis Enrique, Arteta (i Cesc, Òscar Garcia i tants d'altres). Romario deia que el futbol s'ha de llegir amb els ulls de Cruyff. Avui, aquesta frase és més vertadera que mai.

Ramon M. Piqué

12,282 views • 5 months ago

La defensa i protecció de les vides humanes al mar és una obligació fonamental i mai ha de considerar-se un delicte. Les més de 69.000 vides salvades en 8 anys per #OpenArms són una resposta liderada per la ciutadania, amb el suport i la col·laboració activa d'ajuntaments com Ajuntament de Barcelona i BCN_JustíciaGlobal. Un esforç conjunt per lluitar contre les violacions dels drets humans que tenen lloc al #Mediterrani. Gràcies pel vostre suport inquebrantable en aquesta causa. Mentrestant no s'estableixin #ViesLegalsiSegures, continuarem la nostra tasca amb determinació. Oscar Camps

La defensa i protecció de les vides humanes al mar és una obligació fonamental i mai ha de considerar-se un delicte. Les més de 69.000 vides salvades en 8 anys per #OpenArms són una resposta liderada per la ciutadania, amb el suport i la col·laboració activa d'ajuntaments com Ajuntament de Barcelona i BCN_JustíciaGlobal. Un esforç conjunt per lluitar contre les violacions dels drets humans que tenen lloc al #Mediterrani. Gràcies pel vostre suport inquebrantable en aquesta causa. Mentrestant no s'estableixin #ViesLegalsiSegures, continuarem la nostra tasca amb determinació. Oscar Camps

Open Arms

22,100 views • 3 years ago

300 metges menys que el 2010, atenent 8 milions, amb estructures per a 6 milions. 500 dies d’espera per una operació, dos anys per una avaluació de discapacitat i més d’un any per una visita a l’especialista. Mentre els metges estan manifestant-se als carrers, el personal sanitari treballant al 200%, tenim urgències, hospitals i caps col·lapsats, amb polítiques que posen en risc al pacient, la consellera de sanitat, Olga Pané, dient que: “ Tenim la IA, que és extraordinària i diagnostica amb una precisió igual o superior a la dels mateixos professionals" Estem en mans d'un govern de psicòpates, que ha vingut amb l’únic propòsit d’arrasar amb tot! I aquí, l’única que ho denuncia, en parla obertament i els hi fot en cara, dia si, dia també al Parlament, la titllen d’extrema dreta, feixista i de mil animalades més! La irresponsabilitat d’alguns, titllant del que no és, per tal de conservar quatre cadires i una paga, posant en joc la vida de la gent, no té nom!

300 metges menys que el 2010, atenent 8 milions, amb estructures per a 6 milions. 500 dies d’espera per una operació, dos anys per una avaluació de discapacitat i més d’un any per una visita a l’especialista. Mentre els metges estan manifestant-se als carrers, el personal sanitari treballant al 200%, tenim urgències, hospitals i caps col·lapsats, amb polítiques que posen en risc al pacient, la consellera de sanitat, Olga Pané, dient que: “ Tenim la IA, que és extraordinària i diagnostica amb una precisió igual o superior a la dels mateixos professionals" Estem en mans d'un govern de psicòpates, que ha vingut amb l’únic propòsit d’arrasar amb tot! I aquí, l’única que ho denuncia, en parla obertament i els hi fot en cara, dia si, dia també al Parlament, la titllen d’extrema dreta, feixista i de mil animalades més! La irresponsabilitat d’alguns, titllant del que no és, per tal de conservar quatre cadires i una paga, posant en joc la vida de la gent, no té nom!

VIQUI ||☆||

22,772 views • 8 months ago

La formació d'Orriols suma adeptes a la Garrotxa La segona parada informativa d'Aliança Catalana a Besalú ha sigut tot un èxit. La formació de Sílvia Orriols desperta cada vegada més interès i són molts els ciutadans que s'acosten per saber més del projecte, expressar les seves inquietuds al partit i donar-los el seu suport. "La gent ja no té por", destaca la presidenta comarcal d'AC a la Garrotxa, Susana Sala. En aquest sentit, Sala pronostica que les enquestes faran curt. La darrera, la publicada per La Vanguardia: "ens donen dinou diputats, però serem més". I és que, assegura, la clau de l'èxit és el tu a tu amb la ciutadania per saber els problemes reals de la gent. "Amb les nostres carpes informatives anem arreu dels territoris, de la Garrotxa, arreu de Catalunya, parlant amb la nostra gent, escoltant les seves inquietuds i convençuts que aquest és el camí per construir una societat pròspera, occidental i catalana. Plegats tenim el potencial necessari per fer realitat aquest somni, som aquí per fer història", ha dit Sala després de compartir el matí de diumenge amb els besaluencs. #Besalú #laGarrotxa Sílvia Orriols

La formació d'Orriols suma adeptes a la Garrotxa La segona parada informativa d'Aliança Catalana a Besalú ha sigut tot un èxit. La formació de Sílvia Orriols desperta cada vegada més interès i són molts els ciutadans que s'acosten per saber més del projecte, expressar les seves inquietuds al partit i donar-los el seu suport. "La gent ja no té por", destaca la presidenta comarcal d'AC a la Garrotxa, Susana Sala. En aquest sentit, Sala pronostica que les enquestes faran curt. La darrera, la publicada per La Vanguardia: "ens donen dinou diputats, però serem més". I és que, assegura, la clau de l'èxit és el tu a tu amb la ciutadania per saber els problemes reals de la gent. "Amb les nostres carpes informatives anem arreu dels territoris, de la Garrotxa, arreu de Catalunya, parlant amb la nostra gent, escoltant les seves inquietuds i convençuts que aquest és el camí per construir una societat pròspera, occidental i catalana. Plegats tenim el potencial necessari per fer realitat aquest somni, som aquí per fer història", ha dit Sala després de compartir el matí de diumenge amb els besaluencs. #Besalú #laGarrotxa Sílvia Orriols

Diari Girona Notícies

36,197 views • 11 months ago

L’@annapapallona ha acceptat el repte que li he proposat perquè m’acompanyi en el segon lloc de la llista que encapçalo i ens ajudi en aquesta nova etapa del país, posant la seva excepcional trajectòria al servei de Catalunya. L’Anna, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2021, és una de les dones més reconegudes a escala internacional, fins al punt de ser nomenada el 2020 com la dona més influent del món en tecnologia. Uns reconeixements fruit de la seva capacitat de lideratge, d’assumir amb èxit desafiaments molt complexos i amb una llarga experiència en l’entorn més exigent del món. No hi ha progrés sense llibertat, però tampoc sense compromís, sense rigor i sense determinació. Per això un grup d’homes i dones, com l’Anna Navarro, s’estan comprometent amb el projecte que encapçalo per contribuir, amb el seu talent i la seva experiència, a aixecar el país i retornar-lo a l’avantguarda i el dinamisme que ens han fet perdre aquests anys de repressió i resignació. Si volem fer les coses millor, totes i cadascuna d’elles, hem de començar perquè el govern del nostre país sigui ambiciós, competent, desacomplexat, lleial amb el poble, sense límits (sigui per por o per mandra) i amb capacitat de relacionar-se directament i com un igual amb totes les nacions lliures del món. Hem de passar de la resignació a l’ambició. Amb l’Anna a l’equip i el suport necessari de tots vosaltres, ho farem possible.

L’@annapapallona ha acceptat el repte que li he proposat perquè m’acompanyi en el segon lloc de la llista que encapçalo i ens ajudi en aquesta nova etapa del país, posant la seva excepcional trajectòria al servei de Catalunya. L’Anna, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2021, és una de les dones més reconegudes a escala internacional, fins al punt de ser nomenada el 2020 com la dona més influent del món en tecnologia. Uns reconeixements fruit de la seva capacitat de lideratge, d’assumir amb èxit desafiaments molt complexos i amb una llarga experiència en l’entorn més exigent del món. No hi ha progrés sense llibertat, però tampoc sense compromís, sense rigor i sense determinació. Per això un grup d’homes i dones, com l’Anna Navarro, s’estan comprometent amb el projecte que encapçalo per contribuir, amb el seu talent i la seva experiència, a aixecar el país i retornar-lo a l’avantguarda i el dinamisme que ens han fet perdre aquests anys de repressió i resignació. Si volem fer les coses millor, totes i cadascuna d’elles, hem de començar perquè el govern del nostre país sigui ambiciós, competent, desacomplexat, lleial amb el poble, sense límits (sigui per por o per mandra) i amb capacitat de relacionar-se directament i com un igual amb totes les nacions lliures del món. Hem de passar de la resignació a l’ambició. Amb l’Anna a l’equip i el suport necessari de tots vosaltres, ho farem possible.

krls.eth / Carles Puigdemont

138,342 views • 2 years ago

És l’hora de donar un pas arrere perquè el projecte done dos passos endavant. Sempre m’acompanyarà l’honor de representar al Partit de la meua vida, al País de la nostra vida. Des de hui, activem un congrés extraordinari al PSPV. Un congrés que vigoritze el projecte socialdemòcrata i valencianista amb un nou lideratge, nous equips i noves estratègies per enfortir l’Alternativa progressista a la UTE reaccionària i sectària que patim. És l’hora de la responsabilitat, la unitat i la serenitat. Som la nostra memòria i som també les nostres esperances. La memòria és clara: un projecte amb un segle i mig que ha resistit a tot i que ha impulsat el progrés de la societat. Un segle i mig amb dictadures, exilis i paredons de Paterna. Un segle i mig amb clandestinitat, atacs terroristes i hostigaments, fins esta mateixa tardor. Més d’un segle per assolir la democràcia, l’autogovern i l’europeisme. Este cicle s’inicià en 2012. Amb l’esforç de molts companys, vam superar una dura travessia: 25 convocatòries electorals com a segona força política a la Comunitat Valenciana. Des de les Generals del ‘93 fins a les Autonòmiques del ‘19. A partir d’ahí, tornàrem a ser la força més votada a la Comunitat Valenciana en 5 eleccions seguides. Fins el 28-M. El PSPV va obtindre el millor resultat en 16 anys (200.000 vots més que en 2015), però fou insuficient per a conformar un govern de progrés. La diferència entre blocs (PP/Vox – Govern del Botànic) fou de 38.000 paperetes entre 2,4 milions de vots. Només l’ 1,5% de tot l’electorat. Per tant: tenim molt per guanyar. I l’oportunitat està més prop del relat que alguns volen imposar. Hem de fer autocrítica, també. Jo la faig. I hem d’aprendre dels errors passats. El llegat que deixem (rècord de treball, una societat més justa, convivència sense crispació, superació de la corrupció, oportunitats com la gigafactoria de Volkswagen i la gestió de la pandèmia: 2.500 vides salvades) serà el millor aval per al futur. Eixa és l’esperança: seguir ampliant els drets, les llibertats i les oportunitats per als valencians. A cadascuna de les persones que m’heu ajudat, que heu estat donant força constant en estos 11 anys, moltes gràcies. I ara, totes i tots, a seguir treballant.

És l’hora de donar un pas arrere perquè el projecte done dos passos endavant. Sempre m’acompanyarà l’honor de representar al Partit de la meua vida, al País de la nostra vida. Des de hui, activem un congrés extraordinari al PSPV. Un congrés que vigoritze el projecte socialdemòcrata i valencianista amb un nou lideratge, nous equips i noves estratègies per enfortir l’Alternativa progressista a la UTE reaccionària i sectària que patim. És l’hora de la responsabilitat, la unitat i la serenitat. Som la nostra memòria i som també les nostres esperances. La memòria és clara: un projecte amb un segle i mig que ha resistit a tot i que ha impulsat el progrés de la societat. Un segle i mig amb dictadures, exilis i paredons de Paterna. Un segle i mig amb clandestinitat, atacs terroristes i hostigaments, fins esta mateixa tardor. Més d’un segle per assolir la democràcia, l’autogovern i l’europeisme. Este cicle s’inicià en 2012. Amb l’esforç de molts companys, vam superar una dura travessia: 25 convocatòries electorals com a segona força política a la Comunitat Valenciana. Des de les Generals del ‘93 fins a les Autonòmiques del ‘19. A partir d’ahí, tornàrem a ser la força més votada a la Comunitat Valenciana en 5 eleccions seguides. Fins el 28-M. El PSPV va obtindre el millor resultat en 16 anys (200.000 vots més que en 2015), però fou insuficient per a conformar un govern de progrés. La diferència entre blocs (PP/Vox – Govern del Botànic) fou de 38.000 paperetes entre 2,4 milions de vots. Només l’ 1,5% de tot l’electorat. Per tant: tenim molt per guanyar. I l’oportunitat està més prop del relat que alguns volen imposar. Hem de fer autocrítica, també. Jo la faig. I hem d’aprendre dels errors passats. El llegat que deixem (rècord de treball, una societat més justa, convivència sense crispació, superació de la corrupció, oportunitats com la gigafactoria de Volkswagen i la gestió de la pandèmia: 2.500 vides salvades) serà el millor aval per al futur. Eixa és l’esperança: seguir ampliant els drets, les llibertats i les oportunitats per als valencians. A cadascuna de les persones que m’heu ajudat, que heu estat donant força constant en estos 11 anys, moltes gràcies. I ara, totes i tots, a seguir treballant.

Ximo Puig

86,926 views • 2 years ago

Saps on és el carrer comercial més llarg i rendible d'Europa? A Lleida. Amb 3,5 km, té una mitjana de 8.760 vianants diaris, 25.000 persones arriben a passar-hi en dies de més afluència. Doncs el paer, Fèlix Larrossa, sé l'hi ha entestat tirar endavant si o si, sense haver fet cap estudi rigorós sobre l'impacte econòmic que pot suposar a Lleida i comarca i amb desenes d'irregularitats en requalificació dels terrenys, donar totes les facilitats a Promenade, empresa espanyola, per a la construcció d'un complex comercial i d’oci, de 56.000 metres quadrats, que atempta contra el comerç local i l'equilibri urbanístic, que atén interessos particulars i polítics. El paer de Lleida, en dos anys, s'ha carregat la festa de les pubilles i hereus, per acabar omplint els carrers de sevillanes, amb ell ha augmentat l'índex de criminalitat i ocupacions a la ciutat, ha triplicat la taxa d´escombraries, ha creat 651 nous aparcaments de pagament, asfixiant més la ciutadania i ara, no nomès busca carregar-se i asfixiar el comerç local, sinó que a més, els diu que s'han de posar les piles. La prepotència, irresponsabilitat i la falta d´escrúpuls dels socialistes, buscant acabar amb la nostra identitat, portarà a que, com no els parem, ho acabaran destrossant tot!

Saps on és el carrer comercial més llarg i rendible d'Europa? A Lleida. Amb 3,5 km, té una mitjana de 8.760 vianants diaris, 25.000 persones arriben a passar-hi en dies de més afluència. Doncs el paer, Fèlix Larrossa, sé l'hi ha entestat tirar endavant si o si, sense haver fet cap estudi rigorós sobre l'impacte econòmic que pot suposar a Lleida i comarca i amb desenes d'irregularitats en requalificació dels terrenys, donar totes les facilitats a Promenade, empresa espanyola, per a la construcció d'un complex comercial i d’oci, de 56.000 metres quadrats, que atempta contra el comerç local i l'equilibri urbanístic, que atén interessos particulars i polítics. El paer de Lleida, en dos anys, s'ha carregat la festa de les pubilles i hereus, per acabar omplint els carrers de sevillanes, amb ell ha augmentat l'índex de criminalitat i ocupacions a la ciutat, ha triplicat la taxa d´escombraries, ha creat 651 nous aparcaments de pagament, asfixiant més la ciutadania i ara, no nomès busca carregar-se i asfixiar el comerç local, sinó que a més, els diu que s'han de posar les piles. La prepotència, irresponsabilitat i la falta d´escrúpuls dels socialistes, buscant acabar amb la nostra identitat, portarà a que, com no els parem, ho acabaran destrossant tot!

VIQUI ||☆||

49,128 views • 1 year ago

“Mama, que em pots planxar la camisa blanca? Sopo, em dutxo i marxo a la disco. Quines ganes que tinc de sortir de festa!” Li vaig planxar la camisa, vam sopar, es va posar ben guapo i va marxar a ballar amb els amics. Van ser molts els dies que vam haver de recloure’ns a casa i per al Josep va ser molt dur no poder estar amb la seva colla ni muntar la seva moto. Massa dies sense poder gaudir-ne i per això em fa tant feliç que pugui tornar a fer el que toca, perquè és jove i és ara quan ho ha de fer, que quan comença el món adult, el de la hipoteca, els rebuts, els fills… Quatre mesos és massa temps perdut per a un noi de 20 anys. Mai he patit quan el Josep surt de nit com he escoltat explicar a d’altres mares que diuen que no dormen fins que no tenen els fills a casa. No m’ha passat mai, ni amb la Berta ni amb el Josep. Dormo ben tranquil·la. Ni tan sols em desperto amb el soroll de la porta. Confio que no ha de passar res. Tant que, tot sovint quan em llevo, m’oblido de mirar si en Josep és al seu llit. I això és el que m’ha passat avui, que després de fer el cafè he anat a obrir la porta de la seva habitació i no hi era i he pensat que segur que li va dir al seu pare que es quedaria a dormir a Begues, a casa de la Judit o a casa de la Sira o que potser passaria la resta de la nit amb la seva xicota. El Josep sap que ja no ha de demanar-me permís, que ja no és obligatori tornar a dormir a casa però que pobre d’ell si ho fa sense avisar. I encara que sé que poso moltes normes també espero que sàpiga que l’estimo. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

“Mama, que em pots planxar la camisa blanca? Sopo, em dutxo i marxo a la disco. Quines ganes que tinc de sortir de festa!” Li vaig planxar la camisa, vam sopar, es va posar ben guapo i va marxar a ballar amb els amics. Van ser molts els dies que vam haver de recloure’ns a casa i per al Josep va ser molt dur no poder estar amb la seva colla ni muntar la seva moto. Massa dies sense poder gaudir-ne i per això em fa tant feliç que pugui tornar a fer el que toca, perquè és jove i és ara quan ho ha de fer, que quan comença el món adult, el de la hipoteca, els rebuts, els fills… Quatre mesos és massa temps perdut per a un noi de 20 anys. Mai he patit quan el Josep surt de nit com he escoltat explicar a d’altres mares que diuen que no dormen fins que no tenen els fills a casa. No m’ha passat mai, ni amb la Berta ni amb el Josep. Dormo ben tranquil·la. Ni tan sols em desperto amb el soroll de la porta. Confio que no ha de passar res. Tant que, tot sovint quan em llevo, m’oblido de mirar si en Josep és al seu llit. I això és el que m’ha passat avui, que després de fer el cafè he anat a obrir la porta de la seva habitació i no hi era i he pensat que segur que li va dir al seu pare que es quedaria a dormir a Begues, a casa de la Judit o a casa de la Sira o que potser passaria la resta de la nit amb la seva xicota. El Josep sap que ja no ha de demanar-me permís, que ja no és obligatori tornar a dormir a casa però que pobre d’ell si ho fa sense avisar. I encara que sé que poso moltes normes també espero que sàpiga que l’estimo. #JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

maria pilar

23,100 views • 1 month ago

Quan parlaven d'aprovar la llei de l'eutanàsia sempre sortia el famós cas de Ramon Sampedro. Era tetraplègic i va estar vint-i-nou anys malvivint. Parteixo del principi que cadascú faci amb el seu cos el que vulgui (acceptant la responsabilitat), però, en aquest cas, és com veure que hom vol llençar-se a les vies del tren i en base a la premissa inicial no fer res al respecte. Aquesta noia és molt jove i ves a saber si en uns anys la ciència pot millorar-li exponencialment les seves condicions de vida (l'Institut Guttmann és una referència-ho esmento perquè és de Bcn-). Em sembla una barbaritat el dolor de la noia i el dels seus pares. Igualment, l'argument de: un jutge va decidir sobre la seva vida; bé, és el que fan els jutges i els del TEDH també ho han fet. Per cert, la llei de l'eutanàsia és garantista. No és per tothom, ni és un procés senzill. Només es pot sol·licitar si hi ha una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impossibilitant. Afegeix que aquests supòsits han de causar un patiment físic o psíquic intolerable. Les lleis són tan interpretables que no m'estranyaria que cada cop els requisits siguin més assequibles.

Quan parlaven d'aprovar la llei de l'eutanàsia sempre sortia el famós cas de Ramon Sampedro. Era tetraplègic i va estar vint-i-nou anys malvivint. Parteixo del principi que cadascú faci amb el seu cos el que vulgui (acceptant la responsabilitat), però, en aquest cas, és com veure que hom vol llençar-se a les vies del tren i en base a la premissa inicial no fer res al respecte. Aquesta noia és molt jove i ves a saber si en uns anys la ciència pot millorar-li exponencialment les seves condicions de vida (l'Institut Guttmann és una referència-ho esmento perquè és de Bcn-). Em sembla una barbaritat el dolor de la noia i el dels seus pares. Igualment, l'argument de: un jutge va decidir sobre la seva vida; bé, és el que fan els jutges i els del TEDH també ho han fet. Per cert, la llei de l'eutanàsia és garantista. No és per tothom, ni és un procés senzill. Només es pot sol·licitar si hi ha una malaltia greu i incurable o un patiment greu, crònic i impossibilitant. Afegeix que aquests supòsits han de causar un patiment físic o psíquic intolerable. Les lleis són tan interpretables que no m'estranyaria que cada cop els requisits siguin més assequibles.

Ramon Audet i Sánchez🤠

222,985 views • 5 months ago

- La Maria ha mort després d'any i mig, postrada en un Ilit, esperant a cobrar una ajuda a la dependència - A la Marta se li ha negat l'ajuda com a mare treballadora, perquè la seva filla a mort dos dies abans d'acabar el mes. - En Joan fa dos anys que viu sol negant-se-li una ajuda domiciliària i el cobrament a la dependència amb una demència que cada dia va a més. - En Jaume, amb artrosis de maluc que l'impedeix la mobilitat, fa 380 dies que espera a ser valorat de la dependència, La Fàtima va venir a Catalunya, amb els seus quatre fills, cobra 1.613 €. Cada mes, supera els 2.000€ mensuals, com a família monoparental amb diversos fills, combinant base, IMV, complements infantils і ajudes regionals. El seu marit el Mohamed va venir sis mesos després, s'ha empadronat a casa d'un cosí, treballa en negre i cobra 7,33€ de l’IMV. Venien a pagar-nos les pensions i han acabat, cobrant més en ajudes i paguetes ells, que un d'aquí treballant tota la vida, com un ruc i cotitzant més de 40 anys. El sistema que utilitzen premia el que no treballa i castiga al qui es lleva a les 6 del matí. ➡️Si treballes et cruixexen ➡️Si no treballes, et mantenen ➡️I si protestes, ets un racista i insolidari Un país no s’aixeca repartint xecs, un país s’aixeca premiant l’esforç, el treball i la responsabilitat! Això no és progrés, és pa per avui i ruïna per a demà! ❌No corregeixen disfuncions ❌No controlen bé ❌No incentiven prou la incorporació al treball Un sistema que cronifica la dependència, no lluita contra la pobresa. L'administra! Si, està passant i fins aquí in altra can pixa i rellisca més!

- La Maria ha mort després d'any i mig, postrada en un Ilit, esperant a cobrar una ajuda a la dependència - A la Marta se li ha negat l'ajuda com a mare treballadora, perquè la seva filla a mort dos dies abans d'acabar el mes. - En Joan fa dos anys que viu sol negant-se-li una ajuda domiciliària i el cobrament a la dependència amb una demència que cada dia va a més. - En Jaume, amb artrosis de maluc que l'impedeix la mobilitat, fa 380 dies que espera a ser valorat de la dependència, La Fàtima va venir a Catalunya, amb els seus quatre fills, cobra 1.613 €. Cada mes, supera els 2.000€ mensuals, com a família monoparental amb diversos fills, combinant base, IMV, complements infantils і ajudes regionals. El seu marit el Mohamed va venir sis mesos després, s'ha empadronat a casa d'un cosí, treballa en negre i cobra 7,33€ de l’IMV. Venien a pagar-nos les pensions i han acabat, cobrant més en ajudes i paguetes ells, que un d'aquí treballant tota la vida, com un ruc i cotitzant més de 40 anys. El sistema que utilitzen premia el que no treballa i castiga al qui es lleva a les 6 del matí. ➡️Si treballes et cruixexen ➡️Si no treballes, et mantenen ➡️I si protestes, ets un racista i insolidari Un país no s’aixeca repartint xecs, un país s’aixeca premiant l’esforç, el treball i la responsabilitat! Això no és progrés, és pa per avui i ruïna per a demà! ❌No corregeixen disfuncions ❌No controlen bé ❌No incentiven prou la incorporació al treball Un sistema que cronifica la dependència, no lluita contra la pobresa. L'administra! Si, està passant i fins aquí in altra can pixa i rellisca més!

VIQUI ||☆||

45,716 views • 6 months ago

La Guàrdia Civil podria cantar en català? 🤮 La coral dels Gendarmes (equivalents de la Guàrdia Civil 😱) de Perpinyà canten "Cantem més fort", himne de la USAP (amb l'Estaca), escrita i cantada per Hugues Di Francesco un nord-català del Vallespir. Només la tornada és en català però us traduïm tota la cançó que també fa referència a l'equip de la USAP que va guanyar el primer campionat en 1914 abans de ser sacrificada en les trinxeres de la propera Guerra Mundial. >> Cantem més fort – Traducció al català [Estrofa 1] Entre mar i muntanya S’han alçat drets Vestits de tramuntana Drets damunt del prat Escolta pujar les nostres veus Les d’un poble orgullós Que empeny amb tu Guerrers centenaris [Tornada] Cantem més fort Cantem més fort Cantem més fort La mà sobre el cor (x2) [Estrofa 2] Massa jugadors morts a la guerra Tot un equip decimat Cap mà va tancar-vos les parpelles Aimé Giral us sent cantar La sang i l’or, la nostra bandera El blau per no oblidar Gravat a la fusta per sempre Alçat al cel al Castellet [Tornada] Cantem més fort Cantem més fort Cantem més fort La mà sobre el cor (x2) [Estrofa 3] En aquesta terra arrelada Mil anys d’històries llegendàries Quatre dits ensangonats Per portar ben amunt la Senyera [Tornada] Cantem més fort Cantem més fort Cantem més fort La mà sobre el cor

La Guàrdia Civil podria cantar en català? 🤮 La coral dels Gendarmes (equivalents de la Guàrdia Civil 😱) de Perpinyà canten "Cantem més fort", himne de la USAP (amb l'Estaca), escrita i cantada per Hugues Di Francesco un nord-català del Vallespir. Només la tornada és en català però us traduïm tota la cançó que també fa referència a l'equip de la USAP que va guanyar el primer campionat en 1914 abans de ser sacrificada en les trinxeres de la propera Guerra Mundial. >> Cantem més fort – Traducció al català [Estrofa 1] Entre mar i muntanya S’han alçat drets Vestits de tramuntana Drets damunt del prat Escolta pujar les nostres veus Les d’un poble orgullós Que empeny amb tu Guerrers centenaris [Tornada] Cantem més fort Cantem més fort Cantem més fort La mà sobre el cor (x2) [Estrofa 2] Massa jugadors morts a la guerra Tot un equip decimat Cap mà va tancar-vos les parpelles Aimé Giral us sent cantar La sang i l’or, la nostra bandera El blau per no oblidar Gravat a la fusta per sempre Alçat al cel al Castellet [Tornada] Cantem més fort Cantem més fort Cantem més fort La mà sobre el cor (x2) [Estrofa 3] En aquesta terra arrelada Mil anys d’històries llegendàries Quatre dits ensangonats Per portar ben amunt la Senyera [Tornada] Cantem més fort Cantem més fort Cantem més fort La mà sobre el cor

Angelets de la Terra #CentreCulturalCatalunyaNord

14,552 views • 7 months ago

🎶 Avui és un dia important pel Menjòmetre 🎶 Hem decidit que tot el que es pot fer amb aquesta eina, ha d’arribar molt més lluny. I a xarxes això vol dir arribar als nostres germans, fills, nets, nebots i fillols. I on són ells? A Twitter? A Twitter som tots una colla de Boomers. Tots plegats sumem més anys que els que ens separen dels Neandertals. Si, per arribar a la gent jove cal parlar en el seu idioma i en el seu mitjà. Per això avui llancem el nostre canal de TikTok, del que us convidem a fer-vos-en membres i que aconseguiu que ells també se’n facin. I què farem a "Menjòmetre Records" a TikTok? Xapes de fils interminables explicant allò que és inexplicable? No, no els volem avorrir. A Tik Tok, farem cançons, en el seu llenguatge. Cançons com aquesta que publiquem avui a X però que en el futur estaran totes al canal de TikTok. Volem que aquestes cançons, aquestes lletres basades en fets reals, arribin lluny. Molt lluny. I volem començar amb aquesta cançó, que hem d’aconseguir que viralitzi, tan a Twitter, com a Whatsapp però sobretot a TikTok. Una cançó dedicada a les portes giratòries. A una de les més flagrants, la que ja vam exposar al Menjòmetre de la Janet Sanz. La cançó “Barcu & Cherokee. Feat Janet” la podeu escoltar al cotxe, a les 6 del matí atrapats a la Ronda de Dalt. O parats al túnel amb Rodalies Renfe, a les vuit de la nit. I fent-ho sabrem que mentre ens dediquem a currar com bojos, d’altres tenen la vida solucionada amb una senzilla trucada telefònica. Activistes de "boutique". Barcu & Cherokee. Feat Janet.. El nou hit de l’estiu. Janet, Janet... 🎙️

🎶 Avui és un dia important pel Menjòmetre 🎶 Hem decidit que tot el que es pot fer amb aquesta eina, ha d’arribar molt més lluny. I a xarxes això vol dir arribar als nostres germans, fills, nets, nebots i fillols. I on són ells? A Twitter? A Twitter som tots una colla de Boomers. Tots plegats sumem més anys que els que ens separen dels Neandertals. Si, per arribar a la gent jove cal parlar en el seu idioma i en el seu mitjà. Per això avui llancem el nostre canal de TikTok, del que us convidem a fer-vos-en membres i que aconseguiu que ells també se’n facin. I què farem a "Menjòmetre Records" a TikTok? Xapes de fils interminables explicant allò que és inexplicable? No, no els volem avorrir. A Tik Tok, farem cançons, en el seu llenguatge. Cançons com aquesta que publiquem avui a X però que en el futur estaran totes al canal de TikTok. Volem que aquestes cançons, aquestes lletres basades en fets reals, arribin lluny. Molt lluny. I volem començar amb aquesta cançó, que hem d’aconseguir que viralitzi, tan a Twitter, com a Whatsapp però sobretot a TikTok. Una cançó dedicada a les portes giratòries. A una de les més flagrants, la que ja vam exposar al Menjòmetre de la Janet Sanz. La cançó “Barcu & Cherokee. Feat Janet” la podeu escoltar al cotxe, a les 6 del matí atrapats a la Ronda de Dalt. O parats al túnel amb Rodalies Renfe, a les vuit de la nit. I fent-ho sabrem que mentre ens dediquem a currar com bojos, d’altres tenen la vida solucionada amb una senzilla trucada telefònica. Activistes de "boutique". Barcu & Cherokee. Feat Janet.. El nou hit de l’estiu. Janet, Janet... 🎙️

Menjòmetre

18,955 views • 4 months ago

Avui he comparegut al Parlament per denunciar dues realitats intolerables que Tàrrega pateix des de fa massa anys: l’abandonament de la variant de la C-14 i la vandalització de la nostra nova seu d’Aliança Catalana a Tàrrega hores abans de la seva inauguració. Ho he fet acompanyada del meu company Marc Arpa, Marc Arpa i una part dels membres de l’executiva de Aliança Catalana- Urgell després d’uns fets gravíssims en què s’ha vinculat un regidor de la CUP de l’Ajuntament de Tàrrega amb aquests actes vandàlics. Encara més greu és veure com la batllessa de Tàrrega ha intentat blanquejar aquesta situació acusant-nos de “provocar” per inaugurar una seu durant la Festa Major. La Festa Major de Tàrrega és de tots els targarins. I a Aliança Catalana Urgell ens omple d’orgull poder obrir una seu a la nostra ciutat precisament durant els dies en què Tàrrega celebra la seva identitat, la seva gent i les seves tradicions. No vinc a fer política de despatx. Vinc a dir les coses clares i a defensar els nostres. Soc aquí per estima a Tàrrega, a la seva gent i al nostre territori. I denunciaré tot allò que afecti el benestar, la convivència i les butxaques dels targarins i urgellencs. Perquè les persones no som el que diem. Som el que fem.

Avui he comparegut al Parlament per denunciar dues realitats intolerables que Tàrrega pateix des de fa massa anys: l’abandonament de la variant de la C-14 i la vandalització de la nostra nova seu d’Aliança Catalana a Tàrrega hores abans de la seva inauguració. Ho he fet acompanyada del meu company Marc Arpa, Marc Arpa i una part dels membres de l’executiva de Aliança Catalana- Urgell després d’uns fets gravíssims en què s’ha vinculat un regidor de la CUP de l’Ajuntament de Tàrrega amb aquests actes vandàlics. Encara més greu és veure com la batllessa de Tàrrega ha intentat blanquejar aquesta situació acusant-nos de “provocar” per inaugurar una seu durant la Festa Major. La Festa Major de Tàrrega és de tots els targarins. I a Aliança Catalana Urgell ens omple d’orgull poder obrir una seu a la nostra ciutat precisament durant els dies en què Tàrrega celebra la seva identitat, la seva gent i les seves tradicions. No vinc a fer política de despatx. Vinc a dir les coses clares i a defensar els nostres. Soc aquí per estima a Tàrrega, a la seva gent i al nostre territori. I denunciaré tot allò que afecti el benestar, la convivència i les butxaques dels targarins i urgellencs. Perquè les persones no som el que diem. Som el que fem.

VIQUI ||☆||

10,281 views • 3 months ago

Avui s’ha produït un fet històric en el llarg combat existent i no resolt entre Catalunya i l’Estat espanyol. El congrés dels diputats acaba d’aprovar la llei d’amnistia per a tots els qui són perseguits per defensar la independència de Catalunya, sigui des de les institucions i les organitzacions polítiques, sigui des del carrer i la societat civil. El que li dóna el caràcter històric són tres circumstàncies concretes: Que en més de 45 anys és la primera vegada que es concedeix una amnistia per raons polítiques. Que fins fa menys d’un any, el partit que governa Espanya s’hi negava en rodó i la descartava de manera contundent. I, sobretot, que aquesta és la voluntat dels catalans expressada a través del seu Parlament que, com es reconeix a l’acord de Brussel·les, “representa legítimament el poble de Catalunya”. Allò que fa possible que avui el Congrés espanyol hagi votat a favor d’aquesta llei no és, per tant, ni la voluntat dels partits espanyols, ni la d’una part minoritària de la societat catalana. Ha estat la voluntat tossuda del poble de Catalunya de fer respectar les seves decisions, allò que alguns definim com mantenir la posició, allò que permetrà tornar a la política el que no n’havia d’haver sortir mai. I això ens ensenya que, per més que costi temps i incomprensions, cal mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats. Això no està exempt de sacrificis i incerteses; alguns de nosaltres portem més de sis anys i mig vivint a l’exili, sense poder ser al costat dels nostres ni poder fer una vida completament normal i lliure. D’altres porten al damunt des de fa sis i set anys l’estigma de la persecució judicial, la marca dels assenyalats pels poders de l’Estat, inclosos els seus principals partits. Milers de represaliats durant anys en processos inflats, de caràcter penal, administratiu o comptable, que han vist afectada la seva vida i la seva llibertat simplement perquè eren simpatitzants del moviment independentista. Gent que ha patit en la seva vida familiar i en la seva feina les conseqüències d’aquest assenyalament, que la premsa patriòtica espanyola s’ha encarregat d’amplificar fins i tort publicant les fotografies personals perquè no quedés cap dubte de la voluntat d’assetjament. I, tanmateix, l’estratègia de la mort civil a què ens volien condemnar, avui ha estat combatuda amb la nostra força. Sense ella, avui no estaríem aquí. I ho sap el PSOE, ho sap Espanya i ho sap tot Europa. Avui l’Estat espanyol, a través del seu Parlament, corregeix un error. No és l’únic a corregir en la llarga llista d’errors comesos per l’Estat en relació amb les demandes del poble de Catalunya. L’error de la sentència contra l’Estatut de Catalunya, per exemple. Però era imprescindible corregir-lo per poder negociar des d’una certa igualtat de condicions i sense l’amenaça de la repressió. L’amnistia formava part de l’acord d’investidura del president Pedro Sánchez. Han passat sis mesos i mig des d’aleshores, i avui es compleix una de les condicions que vam pactar. El camí a recórrer no és precisament un camí de roses, començant per l’aplicació de la mateixa llei. Però avui ens hem tret les espines dels peus que ens impedien avançar. No vull acabar sense expressar el meu reconeixement als milers de ciutadans que pateixen la repressió, per la seva paciència i comprensió. I per la seva lleialtat en la defensa de Catalunya, cadascú de la manera que creu més útil i d’acord amb el seu ideari, però sempre en la defensa d’un objectiu comú, que és la independència del nostre país.

Avui s’ha produït un fet històric en el llarg combat existent i no resolt entre Catalunya i l’Estat espanyol. El congrés dels diputats acaba d’aprovar la llei d’amnistia per a tots els qui són perseguits per defensar la independència de Catalunya, sigui des de les institucions i les organitzacions polítiques, sigui des del carrer i la societat civil. El que li dóna el caràcter històric són tres circumstàncies concretes: Que en més de 45 anys és la primera vegada que es concedeix una amnistia per raons polítiques. Que fins fa menys d’un any, el partit que governa Espanya s’hi negava en rodó i la descartava de manera contundent. I, sobretot, que aquesta és la voluntat dels catalans expressada a través del seu Parlament que, com es reconeix a l’acord de Brussel·les, “representa legítimament el poble de Catalunya”. Allò que fa possible que avui el Congrés espanyol hagi votat a favor d’aquesta llei no és, per tant, ni la voluntat dels partits espanyols, ni la d’una part minoritària de la societat catalana. Ha estat la voluntat tossuda del poble de Catalunya de fer respectar les seves decisions, allò que alguns definim com mantenir la posició, allò que permetrà tornar a la política el que no n’havia d’haver sortir mai. I això ens ensenya que, per més que costi temps i incomprensions, cal mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats. Això no està exempt de sacrificis i incerteses; alguns de nosaltres portem més de sis anys i mig vivint a l’exili, sense poder ser al costat dels nostres ni poder fer una vida completament normal i lliure. D’altres porten al damunt des de fa sis i set anys l’estigma de la persecució judicial, la marca dels assenyalats pels poders de l’Estat, inclosos els seus principals partits. Milers de represaliats durant anys en processos inflats, de caràcter penal, administratiu o comptable, que han vist afectada la seva vida i la seva llibertat simplement perquè eren simpatitzants del moviment independentista. Gent que ha patit en la seva vida familiar i en la seva feina les conseqüències d’aquest assenyalament, que la premsa patriòtica espanyola s’ha encarregat d’amplificar fins i tort publicant les fotografies personals perquè no quedés cap dubte de la voluntat d’assetjament. I, tanmateix, l’estratègia de la mort civil a què ens volien condemnar, avui ha estat combatuda amb la nostra força. Sense ella, avui no estaríem aquí. I ho sap el PSOE, ho sap Espanya i ho sap tot Europa. Avui l’Estat espanyol, a través del seu Parlament, corregeix un error. No és l’únic a corregir en la llarga llista d’errors comesos per l’Estat en relació amb les demandes del poble de Catalunya. L’error de la sentència contra l’Estatut de Catalunya, per exemple. Però era imprescindible corregir-lo per poder negociar des d’una certa igualtat de condicions i sense l’amenaça de la repressió. L’amnistia formava part de l’acord d’investidura del president Pedro Sánchez. Han passat sis mesos i mig des d’aleshores, i avui es compleix una de les condicions que vam pactar. El camí a recórrer no és precisament un camí de roses, començant per l’aplicació de la mateixa llei. Però avui ens hem tret les espines dels peus que ens impedien avançar. No vull acabar sense expressar el meu reconeixement als milers de ciutadans que pateixen la repressió, per la seva paciència i comprensió. I per la seva lleialtat en la defensa de Catalunya, cadascú de la manera que creu més útil i d’acord amb el seu ideari, però sempre en la defensa d’un objectiu comú, que és la independència del nostre país.

krls.eth / Carles Puigdemont

163,089 views • 2 years ago

El que fa Ricard Ustrell Ricard Ustrell en aquest editorial és periodisme de règim amb veu suau i cara de sentit comú. Primer et diu que les reivindicacions dels docents són legítimes i nobles, perquè així sembla equilibrat, ponderat i responsable. I un cop ha fet aquesta reverència de manual, desplaça el debat cap on interessa al poder. Ja no parlem del col·lapse educatiu. Ja no parlem d’aules rebentades, ràtios impossibles, burocràcia delirant, degradació de l’autoritat docent, pèrdua d’exigència, caos social i retrocés nacional. Parlem de famílies molestades.Aquesta és la trampa. Quan l’escola crema, el periodisme institucional no pregunta qui hi ha abocat la benzina durant anys. Pregunta si els bombers fan massa soroll. La vaga deixa de ser el símptoma d’un sistema malalt i passa a ser una incomoditat logística. El problema ja no és una administració que ha anat convertint l’escola en un camp de gestió de misèria social, lingüística i educativa. El problema són els docents quan gosen fer visible que tot això s’ensorra.També és molt revelador com presenta USTEC. No com un actor que denuncia un desastre de fons, sinó com un sindicat que fa una demostració de força perquè ha quedat fora del pacte. Quina manera més fina d’embrutar una protesta. Redueixes un conflicte educatiu, laboral i nacional a una baralla de sigles, i així l’oient ja no pensa en l’estat real de les aules, sinó en una rebequeria sindical. Jugada vella, jugada bruta, jugada de manual.I encara tenen la barra d’invocar el futur del país. Com si el futur del país el posessin en perill disset dies de vaga, i no dècades de destrucció educativa. El futur del país fa anys que el trinxen unes polítiques que han rebaixat l’escola, han desarmat els mestres, han convertit l’exigència en sospita i han deixat el català cada cop més sol dins l’espai on hauria de ser central. Però això no ho diran amb aquesta cruesa, perquè llavors haurien d’assenyalar el poder que alimenta la ràdio que els dona micròfon.L’escola catalana no és un servei de pàrquing infantil perquè les famílies puguin quadrar horaris. És una estructura de transmissió nacional. Ha de transmetre coneixement, llengua, criteri, disciplina, comunitat i país. Quan el debat públic es redueix a conciliació familiar i calendari lectiu, ja hem perdut mig combat. I això és exactament el que fa aquest editorial. Empetitir el conflicte fins que deixi de fer por als responsables de debò. És legítim discutir si disset dies de vaga a final de curs són una bona estratègia. El que és indecent és utilitzar famílies i alumnes com a escut emocional per tapar el desastre de fons. El que és indecent és convertir el malestar docent en una nosa. El que és indecent és fer passar per sentit comú allò que no és altra cosa que anestèsia pública. Això no és una defensa dels alumnes. És una defensa del marc que els està fallant. I no és neutralitat periodística. És la veu amable d’un sistema que sempre troba la manera de demanar sacrifici als qui aguanten les ruïnes, però mai responsabilitat als qui les han construït.

El que fa Ricard Ustrell Ricard Ustrell en aquest editorial és periodisme de règim amb veu suau i cara de sentit comú. Primer et diu que les reivindicacions dels docents són legítimes i nobles, perquè així sembla equilibrat, ponderat i responsable. I un cop ha fet aquesta reverència de manual, desplaça el debat cap on interessa al poder. Ja no parlem del col·lapse educatiu. Ja no parlem d’aules rebentades, ràtios impossibles, burocràcia delirant, degradació de l’autoritat docent, pèrdua d’exigència, caos social i retrocés nacional. Parlem de famílies molestades.Aquesta és la trampa. Quan l’escola crema, el periodisme institucional no pregunta qui hi ha abocat la benzina durant anys. Pregunta si els bombers fan massa soroll. La vaga deixa de ser el símptoma d’un sistema malalt i passa a ser una incomoditat logística. El problema ja no és una administració que ha anat convertint l’escola en un camp de gestió de misèria social, lingüística i educativa. El problema són els docents quan gosen fer visible que tot això s’ensorra.També és molt revelador com presenta USTEC. No com un actor que denuncia un desastre de fons, sinó com un sindicat que fa una demostració de força perquè ha quedat fora del pacte. Quina manera més fina d’embrutar una protesta. Redueixes un conflicte educatiu, laboral i nacional a una baralla de sigles, i així l’oient ja no pensa en l’estat real de les aules, sinó en una rebequeria sindical. Jugada vella, jugada bruta, jugada de manual.I encara tenen la barra d’invocar el futur del país. Com si el futur del país el posessin en perill disset dies de vaga, i no dècades de destrucció educativa. El futur del país fa anys que el trinxen unes polítiques que han rebaixat l’escola, han desarmat els mestres, han convertit l’exigència en sospita i han deixat el català cada cop més sol dins l’espai on hauria de ser central. Però això no ho diran amb aquesta cruesa, perquè llavors haurien d’assenyalar el poder que alimenta la ràdio que els dona micròfon.L’escola catalana no és un servei de pàrquing infantil perquè les famílies puguin quadrar horaris. És una estructura de transmissió nacional. Ha de transmetre coneixement, llengua, criteri, disciplina, comunitat i país. Quan el debat públic es redueix a conciliació familiar i calendari lectiu, ja hem perdut mig combat. I això és exactament el que fa aquest editorial. Empetitir el conflicte fins que deixi de fer por als responsables de debò. És legítim discutir si disset dies de vaga a final de curs són una bona estratègia. El que és indecent és utilitzar famílies i alumnes com a escut emocional per tapar el desastre de fons. El que és indecent és convertir el malestar docent en una nosa. El que és indecent és fer passar per sentit comú allò que no és altra cosa que anestèsia pública. Això no és una defensa dels alumnes. És una defensa del marc que els està fallant. I no és neutralitat periodística. És la veu amable d’un sistema que sempre troba la manera de demanar sacrifici als qui aguanten les ruïnes, però mai responsabilitat als qui les han construït.

Donald

10,458 views • 4 months ago