krls.eth / Carles Puigdemont's banner
krls.eth / Carles Puigdemont's profile picture

krls.eth / Carles Puigdemont

@KRLS764,210 subscribers

130th President of Catalonia | Diputat @parlamentcat | • WhatsApp: https://t.co/YBgSB0r1co | • Telegram: https://t.co/1m4VpOqgQ4

Shorts

Aquesta nit hem tingut un episodi de tempesta elèctrica, pluja i vent molt intensos, que s'ha ajuntat als dies més calorosos mai enregistrats. Fins al més negacionista de tots els negacionistes del canvi climàtic ha quedat estabornit per aquest bany de realitat. Us en podeu fer una idea veient aquest breu vídeo que vaig enregistrar.

Aquesta nit hem tingut un episodi de tempesta elèctrica, pluja i vent molt intensos, que s'ha ajuntat als dies més calorosos mai enregistrats. Fins al més negacionista de tots els negacionistes del canvi climàtic ha quedat estabornit per aquest bany de realitat. Us en podeu fer una idea veient aquest breu vídeo que vaig enregistrar.

81,276 Aufrufe

Videos

KRLS's profile picture

L’article 2 de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà del 1789 diu que els «drets naturals i imprescriptibles de l’home són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió». Hi ha moltes maneres de resistir-hi, i quan l’adversari és molt poderós cal prendre moltes precaucions. Dijous jo volia ser al Parlament, per exercir els meus drets polítics. Era l’objectiu de tornar de l’exili, sabent que un cop dins del Parlament es faria molt difícil –però no impossible-- de sortir-ne lliure. Ho vam arriscar tot per poder-hi ser, i us asseguro que no va ser una operació senzilla. El gener del 2018 teníem una operació semblant per entrar sense ser detectats i intentar anar a la presa de possessió si es produïa la investidura. Jo mai no he volgut facilitar la meva detenció. Molta gent em demanava que no em posés en risc. Però jo vaig decidir assumir el risc i el cost que podia comportar a canvi de poder entrar i parlar al Parlament. El que no tenia cap sentit era anar a una detenció segura sense poder ni tan sols entrar al Parc de la Ciutadella. Era una forma de deixar-me detenir sense poder prendre la paraula, és a dir, de lliurar-me voluntàriament de manera gratuïta. I això hauria estat considerat un sacrifici inútil, perquè ho hauria estat. Per això vaig decidir intentar impedir la meva detenció. Si no m’havien deixat parlar, jo no els havia de deixar-me detenir. Així de clar. Assumia que l’operació era pràcticament impossible, i que els costos serien enormes si fracassava. Però era l’única manera que el risc i el sacrifici tinguessin sentit, sobretot si sortia bé. I va sortir bé, per molts factors que ara no cal detallar i que durant molt de temps no podrem explicar. És exercir el dret a resistir-se a l’opressió. I que uns jutges es neguin a aplicar lleis aprovades pel Congrés és opressió.

krls.eth / Carles Puigdemont

338,999 Aufrufe • vor 1 Jahr

KRLS's profile picture

Iniciem un camí incert i ple de dificultats; ho sabem i no ens enganyem. Avui no va d'aixecar expectatives sinó d'explicar la potencialitat i el recorregut del marc de què ens hem dotat: una etapa de negociació inèdita que hem de saber explorar i explotar, en la qual no ens hem fixat cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya, expressada a través de la institució que legítimament el representa, que és el Parlament. Ningú més que el Parlament no pot representar el poble de Catalunya. És per això que hem fet constar a l'acord la legitimitat del referèndum de l'#1oct i la declaració d'independència del #27oct, perquè són decisions preses en nom del poble de Catalunya pels seus legítims representants. En cap democràcia això no és mai un delicte, contràriament al que sosté l'Estat espanyol. Per això l'acord conté la llei d'amnistia, amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú que hagi patit persecució, de la forma que sigui -penal, econòmica, administrativa--, per la mera contribució al procés d'independència de Catalunya. És una manera de retornar a la política allò que és de la política. El conflicte que volem contribuir a resoldre no ve de la reacció repressora de l'Estat arran de l'octubre del 2017, de la sentència contra l’Estatut, del dèficit fiscal insostenible, de la persecució del català o de l’afusellament del president Companys, sinó dels Decrets de Nova Planta de la monarquia espanyola que aboleixen les Constitucions i les Institucions seculars de Catalunya i liquiden la sobirania històrica que teníem. La persecució de la nostra llengua, de la nostra cultura i de les nostres institucions és, a partir d'aquest acord, un relat compartit. Sempre he reclamat que qualsevol negociació amb l'Estat espanyol compti amb un mecanisme independent internacional de verificació i seguiment dels acords. Aquest mecanisme, que forma part de l'acord signat entre PSOE i Junts, ja s’ha definit i concretat els seus integrants, i es reunirà abans d'acabar aquest mes de novembre. Per a l'assoliment dels acords s'han convingut els dos grans àmbits de negociació simultanis que vam proposar a la conferència del 5 de setembre: 1) Superar els dèficits i Iimitacions de l'autogovern. 2) Reconeixement nacional de Catalunya. La llista dels dos àmbits és inevitablement llarga, perquè els dèficits, les limitacions i la necessitat de reconeixement nacional s'acumulen des de moltíssimes dècades. El Parlament de Catalunya té aprovades moltes propostes en els dos àmbits, que han de guiar els acords a assolir. Des del pacte fiscal al referèndum d'autodeterminació; des del traspàs de rodalies -el de veritat i no el que es queda a mitges- a la gestió de la immigració; des de la gestió dels aeroports i ports fins a les competicions esportives internacionals; des de la hisenda pròpia a la política exterior. I de tot això n'hem de parlar, i en parlarem tal com recull l'acord d'avui. Del referèndum d'autodeterminació i del pacte fiscal, sí. No ens refiem de les promeses, anirem acord a acord. Sense el seu compliment, que han de ser irreversibles, la legislatura no té recorregut. El “A cambio de nada” ha anat a la paperera de la història. Per arribar fins aquí no hem hagut de girar full, ni assumir que haguem comès cap delicte. No ens ha calgut demanar perdó. Mantenim la posició, i és des d'aquesta posició que ens comprometem a un procés de negociació (no pas de mer diàleg) amb tot el que això representa, i no ens hem fixat cap altra límit que la voluntat del poble de Catalunya.

krls.eth / Carles Puigdemont

397,566 Aufrufe • vor 2 Jahren

KRLS's profile picture

Avui s’ha produït un fet històric en el llarg combat existent i no resolt entre Catalunya i l’Estat espanyol. El congrés dels diputats acaba d’aprovar la llei d’amnistia per a tots els qui són perseguits per defensar la independència de Catalunya, sigui des de les institucions i les organitzacions polítiques, sigui des del carrer i la societat civil. El que li dóna el caràcter històric són tres circumstàncies concretes: Que en més de 45 anys és la primera vegada que es concedeix una amnistia per raons polítiques. Que fins fa menys d’un any, el partit que governa Espanya s’hi negava en rodó i la descartava de manera contundent. I, sobretot, que aquesta és la voluntat dels catalans expressada a través del seu Parlament que, com es reconeix a l’acord de Brussel·les, “representa legítimament el poble de Catalunya”. Allò que fa possible que avui el Congrés espanyol hagi votat a favor d’aquesta llei no és, per tant, ni la voluntat dels partits espanyols, ni la d’una part minoritària de la societat catalana. Ha estat la voluntat tossuda del poble de Catalunya de fer respectar les seves decisions, allò que alguns definim com mantenir la posició, allò que permetrà tornar a la política el que no n’havia d’haver sortir mai. I això ens ensenya que, per més que costi temps i incomprensions, cal mantenir la posició i saber aprofitar les oportunitats. Això no està exempt de sacrificis i incerteses; alguns de nosaltres portem més de sis anys i mig vivint a l’exili, sense poder ser al costat dels nostres ni poder fer una vida completament normal i lliure. D’altres porten al damunt des de fa sis i set anys l’estigma de la persecució judicial, la marca dels assenyalats pels poders de l’Estat, inclosos els seus principals partits. Milers de represaliats durant anys en processos inflats, de caràcter penal, administratiu o comptable, que han vist afectada la seva vida i la seva llibertat simplement perquè eren simpatitzants del moviment independentista. Gent que ha patit en la seva vida familiar i en la seva feina les conseqüències d’aquest assenyalament, que la premsa patriòtica espanyola s’ha encarregat d’amplificar fins i tort publicant les fotografies personals perquè no quedés cap dubte de la voluntat d’assetjament. I, tanmateix, l’estratègia de la mort civil a què ens volien condemnar, avui ha estat combatuda amb la nostra força. Sense ella, avui no estaríem aquí. I ho sap el PSOE, ho sap Espanya i ho sap tot Europa. Avui l’Estat espanyol, a través del seu Parlament, corregeix un error. No és l’únic a corregir en la llarga llista d’errors comesos per l’Estat en relació amb les demandes del poble de Catalunya. L’error de la sentència contra l’Estatut de Catalunya, per exemple. Però era imprescindible corregir-lo per poder negociar des d’una certa igualtat de condicions i sense l’amenaça de la repressió. L’amnistia formava part de l’acord d’investidura del president Pedro Sánchez. Han passat sis mesos i mig des d’aleshores, i avui es compleix una de les condicions que vam pactar. El camí a recórrer no és precisament un camí de roses, començant per l’aplicació de la mateixa llei. Però avui ens hem tret les espines dels peus que ens impedien avançar. No vull acabar sense expressar el meu reconeixement als milers de ciutadans que pateixen la repressió, per la seva paciència i comprensió. I per la seva lleialtat en la defensa de Catalunya, cadascú de la manera que creu més útil i d’acord amb el seu ideari, però sempre en la defensa d’un objectiu comú, que és la independència del nostre país.

krls.eth / Carles Puigdemont

163,068 Aufrufe • vor 2 Jahren