Video wird geladen...

Video konnte nicht geladen werden

Zur Startseite

Gelats bons, nutritius i fàcils de fer a casa. “Jo recomano utilitzar com a base un iogurt grec sense sucre afegit i hi podem barrejar tot tipus de fruita”, Júlia Farré (Júlia Farré 🍅), nutricionista #TotesMou3Cat

13,167 Aufrufe • vor 2 Jahren •via X (Twitter)

2 Kommentare

Profilbild von Anna Bell
Anna Bellvor 2 Jahren

@Julia_farre Aquests sucs haurien d'estar prohibits, porten sucres, conservants, colorants, etc... això de sense "sucres afegits" és marketing pq els comprin els pares ! No seria millor, ja q parleu d gelats sans fer un suc natural d taronja o un altra fruita i congelar-ho... !

Profilbild von Carmen González Guzmán
Carmen González Guzmánvor 2 Jahren

@Julia_farre En Castellano todo Julia por favor!!

Ähnliche Videos

MORIR ALS 20 ANYS és un despropòsit, una aberració, un nopotser, un nopuc, un novull…Als 20 anys, tot just comença la vida, la vida pròpia, el josoc. Als 20 anys, superada l’adolescència, comencem a ser. Als 20 anys, l’aneguet que érem ha transmutat en un bellíssim cigne de llarguíssim coll des del que poder albirar el futur; un cigne d’extenses i magnífiques ales blanques que ens demanen que volem fora del niu; unes ales que ens permetran transitar amb més o menys encert per la vida. Als 20 anys, tot està per fer. I ningú no esppera que marxem. El meu fill tenia tot just 20 anys quan el va matar un home. Un home que conduia un míssil de quatre rodes. Un homicida. La Júlia, companya d’esplai, d’escola, d’escenari, va marxar dos anys després. Nascuda també un mes d’abril, jo havia pensat que aquest any fos ella qui bufés les espelmes del pastís que el Josep no podria bufar. Però no ha pogut ser. Potser la coneixeu, la Júlia, l’Ailux, com li agradava que l’anomenessin. Potser vau escoltar la seva meravellosa veu al telenotícies de TV3. La Júlia Planes i en Josep Boan. Tots dos volien ser famosos, però no pas d’aquesta manera. I jo no puc deixar de pensar nopotser, nopuc, novull… Demà aniré al concert de l’Ailux, de la Júlia, de la preciosa nena de preciosa veu que componia unes cançons precioses. La veig apropar-se a mi amb la seva amiga Berta, totes dues companyes del Josep a l’esplai Turons on ara feien de monitores. Hola, em va dir, ets la mare del Josep, oi? Jo no la vaig conéixer. Canvien tant…i vam parlar del meu Bebè, i ella em va dir que havia tornat de Menorca per estar amb el Josep el dia que el meu fill, com la Blancaneus, era dins d’una capsa de vidre, i jo com el príncep, volia despertar-lo amb un d’aquells suaus petons que li feia als llavis. I els ulls foscos de la Júlia s’estaven de plorar per no entristir-me. I, aleshores, va arribar el regal. Jo també li he compost una cançó al Josep, em va dir. Es diu Beber. En faré un video i la publicaré a l’abril. Te la paso, però no pots enviar-la a ningú. I li vaig dir gràcies i li vaig fer un petó i una abraçada i vaig sentir com d’intens era l’amor que la Júlia sentia pel Josep. I ens vam donar els telèfons. I l’endemà li vaig demanar si podríem celebrar el dia del naixement del meu Bebè al local de l’esplai Turons i em va dir ho demanaré a l’assamblea i va ser un sí. I la Berta i la Júlia van ajudar-me a muntar la trobada amb els amics del Boan. I vam riure i plorar pero, sobretot, ens vam fer companyia. I a l’octubre vaig rebre la trucada de la meva filla que em deia mama, estàs sola o està el papa amb tu? I aleshores m’ho va dir. La Júlia…22 anys… Les Corts…hauré d’anar a les Corts, jo que miro cap al recinte de la Maternitat cada cop que hi passo. La mare de la Júlia. He d’anar a donar el meu telèfon a la mare de la Júlia que no deu saber qui soc. I hi vaig anar amb la colla del Boan. Nois i noies triturats pel desconcert, per una altra pèrdua sobtada, inasumible, quan la primera encara els sacsejava. I vaig creuar la porta. I vaig buscar la mare. I m’hi vaig apropar. Soc la mare del Josep…si em necessites…I ella que m’abraça i em besa i s’aparta només un moment per anar a buscar el recordatori. I l’obre. I em diu aquest text el va escriure la Júlia per al teu fill. Vam trobar una carta per a ell. La llegirem demà a la cerimònia. I hi vaig tornar. Havia de fer-ho. Mateix lloc, mateix escenari, mateixa escena. La Júlia també va arribar acompanyada de la seva preciosa veu, com també ho va fer el Josep. I no vaig ni poder plorar. Perquè ningú mor als 20 anys. perquè és un despropòsit, una aberració, un nopotser, un nopuc, un novull… Família de twitter, escolteu les cançons de l’Ailux; escolteu la meravellosa veu de la Júlia. Demà, el meu Bebè i jo serem al concert. de presentació del seu primer disc.

maria pilar

32,196 Aufrufe • vor 3 Jahren